Tant se val si sou usuaris de Twitter o no. Tant se val si el feu servir únicament a mode informatiu, per piular cada cosa que feu durant el dia o per participar en els hashtags “catxondos” de l’estil #PeliculasConTrump. Tant se val. Twitter, i les xarxes socials en general, formen part del nostre dia a dia, apareixen a totes les sobretaules, al món laboral i fins i tot a les notícies, quan algun il·luminat s’envalenteix i amenaça de mort el president Puigdemont i amb això es creu el més cool del barri.
Doncs bé, imagineu-vos que aquest il·luminat hagués fet servir un hashtag al seu missatge, per exemple, #DeathTo. Ara suposem que aquest hashtag hagués fet fortuna a Twitter (i dic Twitter perquè a Facebook els hashtags no fan fortuna, més aviat al contrari) i milers de persones haguessin participat en el linxament col·lectiu al president. O per no focalitzar-ho en una única figura en diré una altra a l’atzar: l’exministre Wert. Doncs bé, això que ens és tan fàcil d’imaginar és el que passa en aquest Hated in the nation. Charlie Brooker posa punt i final a la tercera temporada amb un capítol de 90 minuts que podríem catalogar de thriller policíac, i que com sempre passa a Black mirror, porta aquesta realitat a l’extrem.
L’acció transcorre a Londres, on dues detectius interpretades per la Kelly McDonald (Boardwalk empire) i la Faye Marsay (la nena abandonada de Joc de trons), hauran de trobar resposta a una sèrie de morts de personatges famosos que, curiosament, han estat fortament criticats a la xarxa. L’episodi podria passar al nostre temps tret d’un tret diferencial petit: hi ha una empresa tecnològica important, Granular pels amics o la Massive Dynamics anglesa pels freaks de Fringe (perdoneu la falca), que cada estiu activa uns petits robots encarregats de fer la funció de les abelles, extingides per desgràcia de la humanitat i pel bé de l’episodi. Aquests robots conviuen pacíficament entre la població, i pol·linitzen i fins i tot reproduint-se sense cap mena d’interacció humana.
Aquestes son les bases d’un episodi al qual, pel meu gust, sobren alguns minuts, però que conté els elements que fan que Black mirror sigui una de les sèries més trencadores i crítiques del moment. La llibertat que tenim tots per jutjar a través de la xarxa, la perillositat que un simple comentari es reprodueixi de manera incendiària o el control que poden arribar a tenir (i tenen) els estats gràcies a les noves tecnologies són les trames de fons d’aquest capítol que, òbviament, us convido a veure. Només pel gir de guió final, inesperat i contundent, ja paga la pena.
Finalment us deixo un enllaç en què trobareu tots els easter eggs que hi ha a la sèrie des del seu primer capítol. Això ens demostra que Black mirror està feta a consciència i que totes les trames podrien estar passant en una mateixa realitat. I aquesta realitat és, sense cap mena de dubte, cada vegada més a prop.
Autor: Àlex Oliva
Mataroní de naixement i Terrassenc d'adopció. Administratiu, community manager i estudiant de màrqueting. Com molts, vaig començar a consumir series amb Lost i ja no he parat.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/lalexoliva
- Facebook: https://www.facebook.com/alexoliva86