Ens alertava del perill la monja Forcades i ningú li va fer cas. En Jaume Barberà, a partir d’entrevistes seves amb persones assenyades, va publicar Insatisfets per aprofundir una mica més en la qüestió. Al Sense Ficció de TV3 van emetre el documental Pastilla busca malaltia, un programa terrorífic que em va deixar molt tocat i que encara recordo massa clarament. Fernando Meirelles va adaptar al cinema la novel·la de John le Carré, El jardiner fidel (2005), amb la intenció de posar llum als assajos clínics fets a l’Àfrica negra amb el beneplàcit dels governs occidentals. Ara arriba una sèrie britànica, Paranoid, que torna a insistir en el perill dels tractaments farmacològics, sobretot quan estan relacionats amb trastorns mentals. No seré jo qui faci un discurs contra els medicaments ni contra els negocis que decideixen lucrar-se a qualsevol preu, fins i tot jugant amb vides humanes.
Paranoid només dura 8 capítols i, en el seu cas, és un avantatge. Arrenca com si es tractés de la típica sèrie britànica policíaca, amb un assassinat per investigar i un cos policial amb força problemes emocionals. Tot el que en un principi sembla tòpic i un pèl esbojarrat es va situant a partir del tercer capítol, en què l’amalgama de 
personatges es va ordenant i veiem la llum que ens ha de guiar per l’atzucac on ens havíem perdut. Tot i que no té la qualitat de les últimes sèries que ens arriben de les illes, com ara River o Marcella, Paranoid té la virtut d’aconseguir reunir actors solvents que ens transmeten a la perfecció el missatge. Indira Varma (Game of thrones, Luther) i Robert Glenister en són els protagonistes, acompanyats per un secundari de luxe, Danny Huston. Particularment cada vegada que veig el gran Danny Huston m’emociono, estava perfecte de vampir a 30 days of night, d’amic fidel a El jardiner fidel i de marit descol·locat de la Nicole Kidman a la pertorbadora Birth, per exemple.
Un altre punt a favor de Paranoid és que fa servir el recurs transfronterer de col·laboració policial, i així podem comparar la policia alemanya i la britànica en la manera de treballar i també en la capacitat que tenen per trencar, o no, la rigidesa de les normes. En definitiva, val la pena donar una oportunitat a Paranoid, perquè segurament esteu perdent el temps mirant sèries repetitives, tot i que us haig de reconèixer que no és una història rodona.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1