Aquest 2016 ha donat un munt de sèries excel·lents que per raons d’espai no hem pogut comentar als bastards. Sense ser una llista exhaustiva, us faig cinc cèntims de les que no us podeu perdre.
1. Broad City
Aclamada internacionalment per crítica i públic, Broad City ens explica la vida de la Ilana Glazer i l’Abbi Jacobson, milènials a la ciutat de Nova York, on tenir dos o tres treballs ja no és suficient per viure-hi.
Aquesta tercera temporada ens porta molt més del que ens esperàvem, com la destrucció d’una galeria d’art elitista, el desastre d’una cita a través de Tinder, la imperiosa necessitat de menjar pizza a totes hores, i escenes en les quals veiem com les dues noies orinen, vomiten o es cuiden amb cura el seu vell públic per preparar-se per possibles cites sexuals. També hi ha un homenatge al film Mrs. Doubtfire en el que l’alcohol i la histèria pren protagonisme, cameos d’Alan Alda i la presència de la Hillary Clinton a un dels capítols, picada d’ullet clara a la filosofia anti Donald Trump de la sèrie.
2. Portlandia
Portlandia segueix embolicant la troca de l’univers de la histèria hipster establert a la ciutat de Portland. Aquesta sisena temporada la sèrie ens porta un dels episodis finals més hilarants d’aquest 2016 amb un monstre en forma d’ espagueti (noodle monster) que ataca Portland fart de tan hipsterisme inútil. La connexió amb la religió del pastafarisme és ben directa. Si voleu saber-hi més sobre aquesta opció religiosa sempre interessant, podeu entrar a aquest enllaç.
3. Halt and Catch Fire
Halt and Catch Fire ja va donar un salt qualitatiu de la primera a la segona temporada amb un canvi de rumb espectacular. Entrats a la tercera podem dir que els guionistes han sabut combinar l’esperit d’una trama ubicada els anys 80 i principi dels 90 amb els primers passos de la revolució digital. Els fonaments de la història han continuat treballant els conflictes dels seus protagonistes, no sense deixar caure detalls del canvi que va provocar la computació a la societat. Els espectadors de Halt and Catch Fire es trobaran amb les dificultats financeres derivades del creixement d’una start up digital i els primers passos de l’aparició de la world wide web. Totalment recomanable.
4. Silicon Valley
Pied Piper, la companyia dels protagonistes de Silicon Valley, està de bones. La tercera temporada, estrenada aquest 2016, ha agafat la fórmula d’èxit d’anar donant voltes pel mateix cercle satíric d’uns nerds atrapats en el negoci de les noves tecnologies. Recordem que la sèrie la produeix HBO. O sigui que la qualitat la teniu assegurada.
5. Atlanta
La primera temporada d’Atlanta ha sigut una sorpresa. Quan els espectadors es pensàvem que estàvem davant d’una sèrie amb una narrativa lineal, els seus creadors la deconstrueixen fins a embastar un setè episodi (B.A.N) muntat sobre un programa de televisió anomenat Montague on el concepte d’ homosexualitat, música rap,feminisme, i transraça (un afroamericà sentint-se un blanc de Colorado) es barreja amb anuncis que apunten directament al tema racial des del punt de vista humorístic. Una de les millors d’aquest 2016.
6. Transparent
Sempre interessant, Transparent és la sèrie més arriscada d’Amazon. Ens explica-la vida i tribulacions de la Maura, un home que vol ser dona ja entrada a la cinquantena i els canvis que això implica per la seva família (els Pfefferman). Els temes principals de la tercera temporada són la religió, la mort i la teoria de la interseccionalitat.
7. Fleablag
La nova comèdia d’Amazon, Fleabag apunta feminisme millenial post Bridget Jones amb una protagonista, la Fleabag (Phoebe Waller-Bridge), que va saltant de relació sexual en relació sexual i que la porta a llargs períodes de soledat.
Basada en una obra de teatre de Ms. Waller-Bridge, estrenada al Festival d’Edimburg el 2013, Fleabag barreja elements dramàtics amb comèdia, a més de trencar el quart mur de la pantalla de la televisió, amb esporàdiques però molt directes elucubracions de la protagonista als espectadors, detall ja emprat per Frank Underwood a House of Cards.
Imperdible l’escena de masturbació compulsiva davant el discurs d’Obama a la pantalla del seu portàtil al llit. Alguns de nosaltres encara estem pensant de quin cap de guionista surt tanta bogeria.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo