Si us explico que Midnigth Sun és una història de policies, amb assassinats sanguinaris que (en principi) no segueixen cap patró, que per descobrir els crims caldrà la col·laboració d’investigadors de diferents països i que, per acabar-ho de rematar, hi ha problemes relacionals entre els habitants de la zona; direu que és una història repetida i força gastada. En part tindreu raó. Ja hem vist aquest format a Fortitude, a Bron/Broen (i els seus succedanis anglosaxons), o a Trapped. Si a més hi afegim que hi ha una mala relació amb els aborígens de la contrada, que poden ser fàcilment els culpables de tot plegat, ho podem comparar amb la fantàstica Jordskott. Tot i aquestes semblances Midnight Sun té entitat pròpia que la fa única i més interessant del que sembla a priori.
Centrem-nos només en el capítol pilot, i així us faig venir ganes de seguir-la. Una detectiu d’origen indi que viu a París està a punt d’agafar uns dies de vacances quan se li presenta a casa una visita inesperada. El seu fill adolescent ha descobert que ella és la seva mare, quan fins ara es pensava que era el seu germà. La dificultat d’ella per afrontar aquesta situació faciliten que es reincorpori a la feina i vagi a Suècia a investigar el crim d’un ciutadà francès. Quan arriba a la zona l’esperen el fiscal i la policia i entre tots intentaran desembolicar la troca. El més impactant de tot plegat és l’inici del capítol. Són aquells dos minuts que t’enganxen encara que no vulguis. Veiem un primer pla d’un home que es desperta, està estirat i lligat en alguna superfície que comença a moure’s a gran velocitat. L’home crida i el pla s’obre deixant-nos veure que l’individu està lligat a l’hèlice d’un helicòpter que va agafant velocitat fins que li surt el cap disparat. Brutal.
Per aquesta escena sola ja val la pena donar una oportunitat a aquesta història detectivesca. Una història valenta, amb misteri per descobrir qui és el psicòpata que ha comès més de vint assassinats, que no té cap problema quan ha de matar algun personatge important, que posa sobre la taula problemes generacionals, problemes globals, de convivència ecologista i de racisme ancestral. Moltes coses que mereixen ser descobertes, com ara el gran secret amagat pels habitants del lloc, i que us trauran la son, com als protagonistes, ja que a més a la zona de l’acció no arribarà la nit fins d’aquí uns mesos. L’insomni, com ens mostrava Christopher Nolan a Insomia (2002) amb Al Pacino, pot jugar males passades. Pel·lícula, que per cert, era un remake d’un film nòrdic. Ja ho veieu, les històries que venen dels països freds ens deixen, normalment, glaçats.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1