Fa uns anys la revista Movieline va preguntar Donald Trump quins eren els seus films preferits. El president va lliurar una selecció ben definida: Ciutadà Kane, El bo, el lleig i el dolent, Allò que el vent s’endugué, Un dels nostres (Goodfellas) i El padrí. Res a objectar, grans films i una molt bona llista, sobretot venint del president Clown, sense ànim d’insultar-lo.
Trump va parlar de Kane i es va equivocar en la seva anàlisi. Per ell la culpa de la caiguda als inferns de Kane no era per megalomania sinó per culpa de la seva senyora, Susan Alexander Kane, que l’hauria d’haver canviat per una altra, estil dona objecte com Melania, 24 anys més jove que ell i ara primera dama de la Casa Blanca.
Però no som aquí per criticar Trump, que sempre ha sigut un consumidor àvid de cultura popular. Els seus cameos van des de Sex and the City a Home Alone 2, un dels films preferits del meu fill. També va guanyar un Razzie pel pitjor actor secundari a Ghost Can’t Do It i va aparèixer al Príncep de Bel Air, believe it or not.
Oliver Stone va modelar el seu personatge Gordon Gekko a Wall Street (1987), imitant la figura de Donald Trump. Aquell mateix any Trump havia publicat The Art of the Deal, llibre per a brokers que volien fer negocis àvidament. Gordon Gekko exclamava «greed is good» (l’avarícia és bona), seguint la premissa del reagonomics impulsada per Ronald Reagan. La clau era pensar només en un mateix i fer diners a costa dels altres, idees que s’havien gestat el 1975, quan els grans bancs de Nova York van decidir que davant l’extrema crisi econòmica de la ciutat dirigirien el país, com molt bé explica el documental HyperNormalisation, un dels millors del 2016.
HyperNormalisation ens presenta com el concepte de realitat va ser reduït a zero als vuitanta quan els polítics dels Estats Units varen acceptar la falsedat per manipular l’opinió pública. Falsedat en la política, falsedat en l’economia, falsedat en els fets. Donald Trump, com tots sabem, ha sigut el gran impulsor d’aquesta idea durant tota la campanya electoral i els primers dies de presidència hipernormalitzant la realitat amb una Kellyanne Conway, assessora presidencial, que ja parla de fets alternatius en roda de premsa sense alternativa possible. Sí, ara veiem Trump acompanyat de Rod Sterling, som si fóssim a una realitat alternativa de The Twilight Zone per Facebook i el descobrim també en un personatge misteriós anomenat com ell en un capítol de Trackdown ( The End of the World ) del 1958 que promet crear un mur en un poble del midwest dels Estats Units.
També és interessant l’exhumació de la gran minisèrie Amerika amb Kris Kristofferson, Sam Neil, Mariel Hemingway i Lara Flynn Boyle. Amerika ens explica la història dels deu anys posteriors a una invasió soviètica als Estats Units i com han canviat els costums, les relacions socials i el sistema polític del país. Putin-Trump, vaja. Connexió fàcil.
Però tornem a Wall Street i centrem-nos en la seqüela. Oliver Stone va filmar una escena amb el senyor Trump a Wall Street: Money Never Sleeps (2010) que va descartar per la nefasta actuació que havia fet. Si us hi fixeu, porta la mateixa corbata vermella que ha dut per insultar demòcrates i periodistes durant aquesta passada campanya electoral i el primer speech com a president. Deliciós.
A Home Alone 2, Donald Trump indica a Kevin McCallister on hi ha el lobby de l’hotel Plaza a Nova York. Li he prohibit al meu fill que la vegi per evitar el xoc que li pot provocar la imatge del pallasso Trump. L’alternativa? Wonder Women, un film perdut explotation de l’any 1973 en què un grup de fèmines segresten atletes d’elit a les Filipines per extreure’ls els òrgans i revendre’ls al millor postor. Una gran trumpada, sí.
Make cinema great again.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo