Dennis Lehane és un dels escriptors de novel·la negra més interessants que podeu trobar avui dia a les llibreries. De fet, el seu nom ha saltat als diaris perquè a la BCNegra han tingut l’encert d’atorgar-li el premi Pepe Carvalho. De Lehane, però, es coneixen més les novel·les que han estat adaptades al cinema que les altres (algunes de molt interessants) que no ho han estat. Els seus llibres, a més, han tingut la sort d’haver estat portats al cinema per cineastes que saben el que es fan, i moltes han acabat sent referents del cinema dels darrers anys o, si més no, obres més que considerables. Mystic river, de Clint Eastwood; Shutter Island, de Martin Scorsese, i The drop (La entrega), de Michaël R. Roskam en són exemples, com també ho és Gone baby gone, de Ben Affleck, una esplèndida pel·lícula que ens va mostrar com un actor poc agraciat es convertia en un molt bon director. Ara Affleck torna a Lehane adaptant la història de gàngsters Live by night (Vivir de noche) una adaptació més que correcta de l’univers de l’escriptor de Boston, tot i que per sota del nivell de les anteriorment esmentades.
A Vivir de noche, una història basada en els anys de la prohibició, el protagonista, Jim Coborn, encarnat per un Ben Affleck que sempre fa el mateix paper sigui la pel·lícula que sigui, és un fill d’un comissari de policia que després de la seva participació en la Gran Guerra torna als Estats Units commocionat i convertit en criminal, en un atracador. Les circumstàncies, però, l’obligaran a introduir-se en les bandes mafioses a contracor. La pel·lícula i la novel·la tenen una gran virtut, mostrar tots elements del cinema clàssic en una sola història des dels soldats retornats que ingressen a l’Hampa (Los violentos años veinte) fins al cinema d’atracadors (de Bonnie & Clyde a Public enemies), a l’ascens i caiguda del gàngster (Little Caesar o Scarface), a la impossible redempció (High Sierra) i a la incompatibilitat de la vida de gàngster i la paternitat (Road to perdition). De Boston a Tampa, amb les màfies irlandeses i italianes, amb cubans que ajuden en el contraban de rom, membres del Ku Klux Klan, predicadores redemptores, xèrifs corruptes i trastornats, femmes fatales i, tot plegat, narrat i rodat amb solvència per un director que ja ens va demostrar a The town (Ciudad de ladrones) que sap rodar escenes d’acció i mantenir la tensió al llarg de la pel·lícula i que, a més, sap captar les atmosferes i els personatges d’una manera més que solvent. En contra? La llargada de la trama ens deixa amb la sensació que personatges i moments necessitaven més atenció i temps, aquesta trama tan allargada també l’obliga a situar alguns elements narratius que a vegades poden ser una mica contraproduents com la veu en off del protagonista que, per moments, sembla fins i tot un subratllat narratiu sobrer.
És cert que Live by night no és la millor adaptació de Lehane, que no aporta gaire res de nou al cinema negre, però és una cinta ben portada i una pel·lícula solvent d’un director que ha deixat de ser una sorpresa.
Autor: Jordi Dorca
Sóc programador del Museu del Cinema. Escric a la Revista de Girona i sobre cinema i sèries a Els Bastards.
- Web: http://www.elsbastards.cat/
- Twitter: https://twitter.com/jdorcacosta
- Facebook: https://www.facebook.com/jdorcacosta