Menú de navegació+

Els esclavatges del (primer) món a ‘American Crime’

Publicat el 19 maig, 2017 per a Sèries |

A+ | a-

La nostàlgia porta el vostre humil narrador a pensar en Kunta Kinte quan es parla d’esclaus. Una de les primeres sèries que recordo és Raíces (1977), que explicava les desventures dels pobres treballadors als camps de cotó que també relatava Mark Twain en alguns dels seus llibres i que va descriure també i tan bé Tarantino a Django desencadenat (2012) (menció especial per la gran escena interpretada per Leonardo DiCaprio en què explica les diferències entre un crani d’una persona de raça negra i un de raça caucàsica). Actualment ens pensem que no hi ha cap tipus d’esclavitud, que tot queda molt lluny en el temps i encara més lluny en la distància geogràfica. Per desgràcia hi ha tants tipus de vexacions laborals i d’injustícies socials a prop de casa que no ens n’adonem, i alguna vegada fins i tot dins de la nostra pròpia llar. Aquest és el mèrit més destacat de la tercera temporada d’American Crime: ser capaç de mostrar l’esclavitud en un país del primer món com els Estats Units i des de diferents escenaris que ara repassem.

La immigració il·legal: en ple mandat polític de Donald Trump veiem el periple dels emigrants mexicans buscant la terra de les oportunitats, que no existeix ni podrien accedir-hi si fos una realitat. American Crime ens mostra un gran ventall de les trampes possibles per garantir que les persones que arrisquen la vida per aconseguir fortuna no puguin ni ensumar un feix de dòlars. El pitjor de tot és que els que són immigrants però són de classe social baixa tampoc tenen cap oportunitat per millorar la seva situació. El somni americà està enterrat per als treballadors.

El matrimoni: dos casos ben diferents però amb situacions semblants. Per una banda veiem una mestressa de casa que després de més de vint anys casada es planteja separar-se per motius ètics i de moral. La suposada llibertat es veurà trencada per la falta de poder econòmic quan només has sigut una mestressa de casa tota la vida. L’altra parella són uns empresaris que després d’anys de vida en conjunt i amb el miracle d’haver tingut un fill s’adonen que el seu projecte en comú es va acabar ja fa massa temps i ara no es reconeixen. La vida en una peixera ben decorada es converteix en una presó, encara que et canviïn l’aigua cada dia.

Les ajudes socials: amb la bona voluntat dels professionals no n’hi ha prou per ajudar les persones en risc d’exclusió social, es necessiten diners que no existeixen. A vegades la nova situació proposada des de Serveis Socials és pitjor a la realitat actual, tot i que a la llarga és beneficiosa per a les persones busquen la millora ràpida. La solució proposada tampoc compleix les necessitats de les persones. Desgraciadament una manera ràpida per fer diners és la prostitució, sobretot si ets jove, una manera d’esclavitud també existent al primer món.

L’economia: el famós Don Dinero demostra el seu poder des de tots els àmbits, ja siguis un empresari o un assalariat o un trist autònom. Ell ens té lligats a tots com si fóssim marionetes i ens fa ballar al ritme que li interessa. A American Crime el veurem present des de tots els àmbits socials. Quin cabró!

Tot i que segurament la tercera temporada no és tan intensa ni visceral com les anteriors, American Crime torna a posar el dit a la nafra i ens fa pensar, reflexionar i ens ajuda a adonar-nos que les situacions injustes i les males decisions no només passen als altres, sinó que tots hi estem exposats.

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.