Normalment ens recordem dels actors secundaris bastards quan es moren, som així de desagraïts. I encara demostrem més la nostra insensibilitat quan només els mencionem a finals d’any, en el post recordatori dels que ens han deixat, que podeu repassar si us he despertat la curiositat (2013,2014,2015,2016). Michael Parks es mereix ser recordat avui. Encara ens queda una mica de sang a les venes per homenatjar un dels grans secundaris i actor fetitxe dels grans mestres del cinema contemporani Robert Rodríguez i el seu amic Quentin Tarantino.
Encara que a molts de vosaltres la seva cara us pot sonar perquè va participar en més de cent quaranta pel·lícules i sèries (Twin Peaks n’es una), el gran salt a l’univers Rodríguez-Tarantino amb Abierto hasta el amanecer (1996) el va catapultar a l’Olimp bastard pels segles dels segles, amén. El breu paper en l’inici del film, interpretant el Texas ranger Earl McGraw, és la demostració que a un bon actor no li calen gaires minuts de metratge per lluir-se. Va ser tan espectacular el personatge, que després l’hem reviscut en les dues entregues de Kill Bill (2003-2004) i en els dos capítols de Grindhouse (2007): Death proof i Planet Terror.
Michael Parks va col·laborar una vegada més amb Tarantino, a Django desencadenado (2012). Curiosament, no va ser amb l’estimat Quentin que va fer els papers més destacats, potser sí els més recordats, però el moment àlgid de la seva carrera va ser amb un altre bastard, Kevin Smith, quan li va donar el paper del cap de la secta de Red State (2011), guanyadora del premi al millor film del Festival de Sitges i al millor actor per a Parks. La següent pel·lícula amb Smith encara és més genial, la pertorbadora Tusk (2014), una de les millors experiències dels darrers anys, que necessita una reivindicació ara mateix. Visca Tusk!
Ha mort Michael Parks i encara queden un grapat de pel·lícules seves per estrenar, una d’elles amb Lorenzo Lamas (!). Per tant, l’anirem recordant i gaudint per un temps més; de fet, per sempre més: llarga vida a Earl McGraw. Us deixo amb un fragment de Kill Bill, amb Parks-McGraw per duplicat, ja que el fill del film també és el seu fill a la vida real, James Parks.
[sz-youtube url=”http://www.youtube.com/watch?v=4qyZQTjS6Ks” /]
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1