Sembla que és moda criticar tot el que es fa, no es valora ni l’esforç, ni la qualitat ni res de res. El més important és carregar-s’ho tot abans, fins i tot, de poder-ho mirar, com passa en el cas del cinema. Ha arribat a les pantalles catalanes el darrer film de Ridley Scott (més conegut com el germà d’en Tony), Alien Covenant, i la majoria de gent l’ha vilipendiat, perquè és el que toca. Per això vaig a favor d’Alien Covenant, perquè l’he vist i m’ha donat el que esperava. Heus aquí el quid de la qüestió! Les expectatives dels pebrots! Què espereu quan aneu a veure la cinquena part d’Alien (sense comptar les aventures amb els predators)? Fem-ne una llista i us adonareu que el film us ho ofereix tot i més:
El bitxo: el personatge principal no pot decebre, com desgraciadament havia fet en alguna entrega anterior. En trobem un bon mostrari. Un alien albí ràpid com la gana i destructor com ningú tot i ser petit i eixerit. També hi ha el negre, l’evolució màxima, el més atractiu, com si hagués nascut i crescut en un gimnàs. No podia deixar d’aparèixer el tipus aranya, el que s’enganxa a la cara i diposita els ous perquè esberli, l’embrió, la ventrellada de l’humà incubador per donar a llum la criatura petita, aquella preciositat de criatura. Que n’és, de maco!
Ripley: no hi és Sigourney Weaver, protagonista de les quatre primeres, ni tampoc Noomi Rapace, la seva substituta a Prometheus, sinó que aquesta vegada el paper de l’heroïna és per a Katherine Waterston, que se’n surt prou bé i va de menys a més evolucionant des d’una posició de feblesa i demostrant tota la força digna de la Ripley original.
Acció: la darrera mitja hora és digna del cinema clàssic. Es desenvolupa en un espai tancat, el dolent està clarament identificat i podem observar un joc de cacera tipus gat persegueix rata en què la intel·ligència derrotarà la força. Abans també gaudim d’escenes boscoses plenes d’aventura sense deixar de banda, en cap moment del film, la intriga.
Naus espacials: la Covenant no té res a desmerèixer a altres de l’univers cinematogràfic. Comença desplegant les veles com si d’una aventura de pirates es tractés i acaba mostrant les seves entranyes on tots ens endinsarem en una brillant persecució.
Referències d’Alien: en trobem un munt, només n’anomeno unes quantes perquè així ho completeu vosaltres quan hi aneu. D’Alien, el vuitè passatger, hi tenim la criatura sortint de la panxa. D’Aliens, veiem els militars preparant-se per baixar al planeta i descobrir els ous, a més de l’amputació de l’androide per salvar l’heroïna. D’Alien 3, recorda la persecució en què s’intenta arraconar el monstre tancant els accessos als passadissos. D’Alien 4, ens ensenya els estudis genètics i el personatge del militar amb el cigar. Evidentment, de Prometheus hi trobem els personatges que continuen la història i alguna de les imatges mítiques i místiques que ens va regalar.
Kubrick: el mestre no pot deixar de sortir en una pel·lícula de ciència-ficció, encara que no us agradi 2001, va ser un film tan trencador que apareix sempre. L’escena inicial té el clima de Kubrick, els passadissos circulars i un moment clau en què la banda sonora ens transporta a l’aparició del monòlit davant els primats de 2001.
Si esperàveu alguna cosa semblant abans d’anar a veure Alien Covenant no us decebrà gens, tot el contrari, perquè, a més a més, hi ha sang, molta sang, i un apunt dramàtic que fins ara no existia en aquest univers alienígena, els protagonistes tenen relacions familiars i amoroses entre ells, i això es nota en les seves decisions. Aneu al cine i gaudiu d’Alien Covenant! Paraula de bastard.
Autor: Jep Soler
L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/jepsoler
- Facebook: https://www.facebook.com/jep.soler.1