Tothom parla de Portlandia, als Estats Units. L’espectacular increment d’audiència és tot un èxit (un 81% de més entre la primera i la segona temporades), Nova York està fascinada per la sèrie (vegeu els articles al New York Times i al New Yorker) i els actors (Fred Armisten, Carrie Brownstein) no donen l’abast per fer entrevistes als mitjans de comunicació del país.
Sens dubte, Portlandia és magnífica. Capítols curts, gags molt ben treballats i una gran dosi d’humor que s’ha estès per la xarxa, fan de Portlandia una petita joia. Joia a baix preu. Portlandia és potser la sèrie mainstream més barata que es produeix actualment als Estats Units. Els guionistes de l’IFC (Independent Film Channel) no s’ho poden creure. La crisi no existeix per als creadors de Portlandia.
Portlandia agafa el nom de l’escultura d’una dona foca al centre de la ciutat de Portland. Feta de coure, és la segona més gran dels Estats Units, després de l’Estàtua de la Llibertat. La sèrie es basa en la fama de la ciutat de tenir el nombre de hipsters més alt de tot el país. El terme hipster es refereix a una nova tribu urbana que es va popularitzar als anys noranta a Seattle i Portland amb l’efervescència del grunge, grups de
música com ara Nirvana, Soundgarden, Alice in Chains o el festival de cinema de Sundace. Un hipster és un neohippie urbanita que defensa el menjar orgànic, està interessat en la lectura de tota mena de llibres i articles de diari, escolta àvidament música i va al cinema per assistir a les estrenes de films indie. Fer diners no és cap prioritat per a un hispter. Antimaterialistes militants, treballen just per viure, van en bicicleta i vesteixen amb roba de segona mà. Portland és el paradís dels hipsters. La ciutat sembla que s’hagi quedat a l’era preinternet amb cafès, petites llibreries, carrers per on la gent camina amb tranquil·litat i un transport públic excel·lent. Ciutats autopista com ara Los Angeles i Phoenix, amb els seus centres comercials gegants o cases adossades amb piscina, són l’antítesi de la forma de viure dels habitants de Portland. Fa poc, i com a anècdota, el director de secundària de l’escola internacional de Kuwait em va explicar les dificultats que una parella de Portland varen tenir per adaptar-se a la vida materialista de Kuwait. La depressió que els va agafar va ser descomunal. «Treure la gent de Portland és com arrancar-los del paradís», em va dir. «Encara que et sembli estrany, no agafo ningú que vingui de la ciutat dels hipsters.»
Parafrasejant el New Yorker, Portlandia és una extensa broma del que Freud va anomenar el narcisisme de les petites diferències; la necessitat de diferenciar-se un mateix amb petits detalls que, amb militància i perseverança semblen més grans del que realment són. Ja sé el que penseu ara; els fonaments dels protagonistes de Portlandia s’assemblen sospitosament a les bases freakies dels bastards. Segur que teniu raó. Podeu llegir el meu anterior article per a més informació sobre narcisismes bastards i les seves lluites de poder. A més, us deixo també uns vídeos (en anglès) de la sèrie, que segur que us faran riure. Avui esteu de sort.
I recordeu, hi ha dos llocs que heu de visitar abans de morir: el Comic Con i la ciutat de Portland. Si sou freakies, deixeu les piràmides Gizeh per una altra vida.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo