Menú de navegació+

Els Sant Jordi consagren Mar Coll

Publicat el 27 abril, 2010 per a Cinema |

A+ | a-

La gala de la 54a edició dels premis Sant Jordi de Cinematografia, que atorga anualment RNE, es va celebrar abans d’ahir a la nit als estudis de TVE Catalunya a Sant Cugat fent servir com a fil argumental La dolce vita, de Fellini, com a homenatge als 50 anys d’aquesta obra mestra del cinema.
Els premis van servir per confirmar dos dels treballs més guardonats i amb més èxit de públic de l’any passat. Per una banda, Tres dies amb la família, de Mar Coll, com a millor pel·lícula espanyola segons els oients, i per l’altra, Celda 211, la millor pel·lícula espanyola, segons el jurat d’aquesta edició. Curiosament, Monzón va declarar que és «el públic» el que fa les pel·lícules i que sense ell el seu llargmetratge no hauria triomfat.
La resta dels premiats d’aquesta edició van ser Charo López, amb el premi especial Sant Jordi de Cinematografia a la trajectòria professional; Cinesa i l’Ajuntament de Sant Cugat, amb el premi Sant Jordi a la innovació; Borja Cobeaga, amb el premi a la millor opera prima per Pagafantas; Óscar Ladoire, amb el premi al millor actor en una pel·lícula espanyola; Bàrbara Lennie, premi a la millor actriu per Los condenados (del gironí Isaki Lacuesta); Malditos bastardos, premi a la millor pel·lícula estrangera; Frank Langella, premi al millor actor en una pel·lícula estrangera per Frost contra Nixon; Charlotte Gainsbourg, premi a la millor actriu en una pel·lícula estrangera per Anticristo, i El secreto de sus ojos, amb el premi Rosa de Sant Jordi com a millor film estranger.

Com a membre d’aquest jurat durant ja fa una colla d’anys n’he vist de tots colors als Premis Sant Jordi. I aquesta edició n’és una bona mostra. Cal dir que és molt difícil que d’un jurat conformat per una trentena de membres amb gustos radicalment ben diversos en surti un palmarès al gust de tothom. Dit això, i centrant-nos en els d’aquest any, estic encantat amb la decisió dels dos premis principals: tant pel que fa a la decisió dels oients (el film de la Mar Coll és del millor que s’ha fet a casa nostra juntament amb Garbo, l’espia, del nostre bon amic Edmon Roch) com la del jurat (el thriller de Monzón és d’allò més adrenalític i gaudeix d’una factura impecable). Cal dir que Tres dies amb la família es va quedar a tan sols un vot de Pagafantas, el film que finalment va resultar premiat a la millor opera prima. Sí, sense comentari…
Pel que fa a la resta de premis només destacaria el de Malditos bastardos a la millor pel·lícula estrangera; encara que sembli mentida, el que més va dividir el jurat. No cal dir que, sent membre d’aquest bloc, ja podeu endevinar en quin sector em vaig alinear…

Autor: Jordi Camps

Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn