Us parla Bob Merrick
Troll Hunter, una pel·lícula estrenada el 2010, és una de les darreres i més originals aportacions del gènere del mockumentary, o el documental fals; és a dir, presentar davant l’espectador un film, un relat, inscrit dins el documental, en el qual es planteja amb total rigor una situació que no s’ha produït o que directament és una mentida. Al llarg de la història del cinema -i la ràdio- hi ha nombrosos exemples, alguns dels quals són magistrals. Davant un bon mockumentary un es deixa anar i queda perfectament atrapat per la història, sempre és clar que aquesta es presenti amb tot el rigor possible. És més, en funció de la història -aquesta ja us dic que no és el cas- un pot fins i tot dubtar o creure’s-ho directament. Si el cinema és per definició una gran, deliciosa, meravellosa mentida, la qual pot invitar a la reflexió, emocionar i el que considereu pertinent, el mockumentary és la mentida dins de la mentida. La nina russa del cinema. Exemples: al treball Apolo 18 (2011), es dóna per fet que els astronautes d’aquesta missió van entrar en contacte amb extraterrestres i això es presenta avalat amb uns suposats i secrets arxius fílmics. Una altra, i força recent: Paranormal Activity, si bé aquest neix com a film de ficció embolcallat de documental; aquest també és el cas de REC, de Jaume Balagueró i Paco Plaza. Però els realment apassionants són els que segueixen clarament les directrius del mckumentary, com: Forgotten Silver, del oscaritzat Peter Jackson, on es narra les aventures d’un falç documentalista, o la mentida pura i dura, en tant que es vol presentar una ficció com a objecte inapel·lable i, a més, abocat a la polèmica. Aquest té un exemple recent demolidor: I’m Still Here, on s’explica el fals retir de l’actor Joaquin Phoenix, el qual després va haver fins i tot de sortir a desmentir.
El que és sorprenent de Troll Hunter, un film noruec, és que parteix d’una autèntica, simpàtica i deliciosa astracanada d’argument: el govern noruec té confinats en una espècie de reserves naturals trolls. La investigació d’uns estudiants universitaris, que fan un documental per la seva graduació, destapa tota la conspiració. Ossos morts i algun turista alemany desaparegut són el detonant de la història que té com a fil conductor un estrany caçador furtiu que els documentalistes segueixen. Aquest és l’autèntic protagonista de la història; un professional mal pagat pel Govern que ha de caçar els trolls que s’escapen, vigilar-los i controlar-los. Des del seu inici se’ns informa que el que es veu es real, i, tot seguit, la història es presenta amb solvents efectes especials, rodatge càmera en mà -val a dir que amb més solvència que el Michael Bay- i un final èpic, on es veu tota la dimensió d’aquest caçador de trolls, magníficament interpretat. El mèrit d’aquest treball és fer solvent una història difícil de digerir; una d’aquestes que el bastard Marc Bataller t’explica després d’un gran sopar, a les postres. És cert que Troll Hunter té moltes similituds amb El projecte de la bruixa de Blair, però també és veritat que aconsegueix trobar un to propi i, a més, fa relativament creïbles aquests personatges impossibles, els trolls; impagables les escenes del primer contacte amb un troll, quan el caçador el converteix en pedra -no els pot tocar la llum del sol, recordeu-; o quan queden atrapats en una cova infestada d’aquests animals que ensumen la sang d’un cristià i, per descomptat, la resolució final amb l’èpic enfrontament entre la bèstia gegant i el caçador, que els estudiants defineixen com el darrer gran heroi noruec.
Us ha parlat Bob Merrick
Autor: Col·lectiu Bob Merrick
No tindríem cop problema a gravar el front de Michael Bay amb un ganivet i ens vam sorprendre quan vam sentir: “Luke, jo sóc el teu pare”. Ah! Pell de gallina.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/joantrillas