Si bé és cert que els caminants de Frank Darabont van arrencar d’una manera excepcional, també és cert que a partir del tercer episodi van anar minvant fins a arribar a arrossegar-se i gairebé extingir-se en un episodi final lamentable, digne, fins i tot, de ser emès en horari infantil. Tal com dic, el pilot de Darabont (curiosament el més estàndard en relació amb la filmografia zombi) em va semblar genial, espectacular en tots els àmbits, fidel a la història i, sobretot, a l’essència emotiva, angoixant i punyent que planteja l’obra original de Robert Kirkman, cosa que incomprensiblement s’ha anat volatilitzant en la resta de la temporada. Segons el meu punt de vista, aquest destrempament radica en els següents punts:
1) Una realització irregular; exceptuant els dos primers episodis, i potser el quart, que mantenen un cert to estètic, i narratiu, la resta han estat força impersonals, freds, i en algun moment fins i tot aliens i prescindibles.
2) Uns guions fluixets amb uns personatges tirant a plans, amb unes trames i subtrames previsibles, diàlegs buits, absència de girs, i amb les tensions dramàtiques i sexuals molt rebaixades.
3) Un càsting gris (una de les poques coses que ja em van molestar en el pilot), sobretot en el dels personatges principals (potser salvaria en Shane i l’Andrea); la majoria no desprenen gens d’empatia, i això és cabdal en una història com la que ens ocupa. Aquest serà un error difícil de redreçar.
4) El fet de gravar la primera temporada com si fos l’única sembla haver estat més un problema que un avantatge; en general tot ha anat supurant un cert tuf de poca planificació, de caos no buscat, de no saber per on tirar, de preses, de poca pasta, cosa que ha petat en l’episodi final, que és per llogar-hi cadires.
5) I per últim, tot plegat fa la sensació que s’ha confós voler crear un producte per a tots els amants del gènere zombi (seguidors i no seguidors del còmic original), una cosa comprensible i lògica, amb la utopia de voler fer un producte per a tots els públics.
Malgrat tot, el que no es pot negar als creadors de The walking dead és que s’han atrevit amb el zombi i el gore a la televisió amb certa dignitat, que ja és molt, i que han assolit uns registres d’audiència lloables (sobretot per l’expectació generada pels fans, i pel boca-orella), que asseguraran la seva continuïtat una temporada més. La bona notícia de veritat és que Darabont i Kirkman coordinaran personalment el treballs dels (nous) guionistes i la realització a partir de la segona temporada (que no s’estrenarà fins la tardor vinent), per explotar més i millor la història i les trames. El que no acabo d’entendre és per què tot això no ho han fet durant la primera temporada (estrena el proper 11 de gener a La Sexta), si la van gravar –tal com ens la van vendre– amb la possibilitat que fos única, una minisèrie autoconclusiva? I és que, vista la primera temporada, ho sento molt, però això no cola.
Autor: David U. Ruiz / @callahan_ruiz
Realitzador, guionista, crític de cinema a @ElsBastards i @AraGirona, i pare d'@Scalletti, @elsputusamos, @FactoriaCorman i @Acocollonat