Blancaneu i la llegenda del caçador no passarà a la història, és cert. Però com a mínim intenta fer una relectura d’aquest conte dels germans Grimm, i això ja està bé, què voleu que us digui. Disseny de produccció excel·lent –normal en els americans, d’altra banda– per a un conte que pretén ser fosc, malsà i amb un puntet de mala llet. I una mica ja se’n surt. I encara que sigui des dels tòpics, també té els seus moments, què voleu que us digui, com per exemple: l’aparició dels nans, interpretats per grans –i alts– actors, que no tenen pèrdua, i, evidentment, la bruixa dolenta, que té el seu punt… i quin punt –i més si l’actriu és diu Charlize Theron, la qual cosa demostra que el mirall el varen comprar als xinos.
Si no heu vist la pel·li no seguiu llegint, tot i que tampoc és que sigui una gran sorpresa el que us direm o avançarem. Però no ho podem deixar de banda, perquè és el que ens ha impulsat a escriure aquest petit post. Anem a la idea, doncs: per primera vegada, que jo recordi, no és un princep qui desperta la princesa amb un petó, sinó que ho fa un p-l-e-b-e-u. La veritat és que si jo em digués Blancaneu i hagués de triar entre el príncep –que ja és valentot, el noi, no us penseu– o el caçador… què voleu que us digui, el Thor és molt Thor. Només per això un servidor ja es va veure compensat de pagar l’entrada. No entraré en més valoracions, perquè si no hagués estat per això, per aquest petó, un servidor ni s’hauria molestat a escriure sobre la pel·li.
Autor: Col·lectiu Bob Merrick
No tindríem cop problema a gravar el front de Michael Bay amb un ganivet i ens vam sorprendre quan vam sentir: “Luke, jo sóc el teu pare”. Ah! Pell de gallina.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/joantrillas