De revolucions…
Sota la capa de Batman III s’hi amaga molt més que la brillant epopeia sobre l’heroi redimit. El film, val a dir, va excedir constantment les meves expectatives. Encara em repica al cervell la bestial i atronadora percussió de Hans Zimmer en uns minuts finals que només obtenen l’efecte cercat si l’espectador és conscient, com els germans Nolan, que s’acaba un món que mai més ningú serà capaç de recrear. Una llàgrima va caure a la platea.
Tothom sabia abans de començar que el rol de Heath Ledger, l’home que es va inspirar en Sid Vicious i va acabar com ell (són els perills del mètode Stanislavski, suposo), era absolutament fora de l’abast.
O no.
El vilà de torn és aquest cop el torturat i torturador Bane, que es posa en la pell de Déu, el del fill de puta bastard de l’Antic Testament, per aplicar un càstig ben merescut a Sodoma i Gomorra, altrament coneguda com a Gotham. A mida que avançava el metratge, aquest antic anihilador de societats corruptes es va anar fent més i més real. Perversament real.
Penseu-hi. Que un miserable expulsat pel sistema proclami a Occident una revolta contra el sistema judicial, contra els polítics ineptes, contra la policia, contra els rics i els poderosos i contra el capitalisme especulador (això que en diem els mercats) és una cosa que qualsevol dia d’aquests algun il·luminat farà a través del Twitter. “És l’hora que el poble agafi les regnes d’aquesta ciutat”, diu. I molta gent el segueix. De fet, en una situació com la d’ara potser jo mateix hi aniria al darrera amb un AK-47. La revolució sempre està en els nostres cors, només necessitem una espurna perquè algú l’encengui. I no hi ha revolucions sense morts, judicis sumaríssims i execucions. Reviseu sinó algunes de les escenes de l’actual heroi dels indignats d’arreu del món, Guy Fawkes, sorgit deV de Vendetta d’Alan Moore. Les escenes de Crane enviant els culpables a l’exili o a la mort són una posada al dia magnífica per a joves indocumentats sobre els mètodes de Robespierre.
Casualment el film el vaig veure havent acabat Crim de sant (Sebastià Alzamora), una novel·la gòtica, terrorífica i també 100 per 100 bastarda, que il·lustra una altra revolució, la dels anarquistes a la Barcelona del 1936 liderats per un monstre igual o pitjor que Bane, el cap del comitè d’investigació de la CNT-FAI. Aquí en teniu la descripció: “era nan i contrafet, una pilota de carn baldada d’on emergia el cap; tothom tendia a catalogar-lo de subnormal, però ben al contrari, posseïa una intel·ligència aguda, pragmàtica i ben organitzada. Ningú més no tenia la fredor, la determinació i la mala llet assassina de Manuel Escorza.” En nom del poble, Escorza, personatge real, es passa tot el llibre liquidant un per un els enemics de la revolució fins a una matança final digna d’un Tarantino sortit de mare.
Així és com juguen els monstres reals, siguin de paper, de cel·luloide o de carn i ossos, amb l’esperit dels homes de bona voluntat. I malauradament allò fantàstic i impossible és el que simbolitza Bruce Wayne, un milionari (sic) filàntrop que es dedica a perseguir el crim organitzat respectant la Declaració Universal dels Drets Humans. Pobre home.
PD: Molt gran el detall de veure Bellick (el llegendari guardià de Prison Break) fent el mateix paper a la presó de Blackgate.
Autor: Lluís Simon
Periodista o similar. M'interessa tot. Heus aquí la magnitud del problema.
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/LluisSimonR
- Facebook: https://www.facebook.com/lluis.rabaseda