The Newsroom (HBO) és el tercer intent del compromès Aaron Sorkin d’explicar el món de la tele des de dins. Sports Night (ABC) va ser el primer, 45 capítols repartits en dues temporades per explicar el submón, inclosa la mesquinesa, de la informació esportiva que la tele i les pressions i els interessos comercials i dels clubs.
Studio 60 on the Sunset Strip (NBC) va ser el segon i, probablement, el primer intent per parlar de la producció televisiva i de les fortes vinculacions polítiques. Emesa entre el setembre del 2006 i el juny del 2007, Studio 60 tracta de la preparació d’un programa setmanal de nit de paròdia política i d’actualitat en directe (livesketch), entrevistes i actuacions musicals, a l’estil del clàssic Saturday Night Live, de la NBC. I sobretot de les relacions personals entre els protagonistes de la sèrie i del programa. Interessant.
Studio 60 me la va recomanar un productor de TV3 perquè entengués les entranyes de la tele, quan jo li vaig dir que la millor sèrie sobre la premsa és The Wire, especialment i òbviament la 5a temporada i darrera temporada de l’obra mestra de David Simon, considerada la millor sèrie de tots els temps. De totes les que he vist, per a mi, també és la millor de les millors del darrer mig segle.
Studio 60 és un programa de la fictícia NBS (National Broadcasting System), alter ego de la NBC major on s’hi van projectar els 22 capítols de la sèrie protagonitzada per dos homes i per dues dones. Matthew Perry interpreta Matt Albie, cap de guionistes brillant i compromès; Bradley Whitford fa de Danny Tripp, el director del programa, un individu amb problemes de drogues; Sarah Paulson és Harriet Hayes, una actriu amb molt de talent, religiosa i ex-xicota de Matt; Amanda Peet fa de Jordan McDeere, la nova responsable de la cadena de televisió. L’elenc de bons actors és brutal, d’entre els quals destacaria Steven Weber, el manipulador Jack Rudolph, el president de la cadena.
Tot comença el dia que el creador del programa i presentador Wes Mendell, interpretat per Judd Hirsch, el fan fora després que carrega contra la censura i el control previ dels guions, els conservadors i la dreta ultrareligiosa. I arriba la Jordan, que fitxa en Matt i en Bradley, que ja havien estat en el programa en una altra etapa. Tenen l’equip de guionistes rebotats; són gent acomodada i mediocre, com molts dels companys de feina que no aconsegueixo oblidar i que em vénen al cap cada cop que penso en la sèrie o en veig algun capítol.
Studio 60 és una bona sèrie, correcte, però no pas rodona. Cal dir que li van cancel•lar al final d’una temporada llarga de 22 capítols. La NBC va donar confiança a Sorkin per provar-ho amb la tele com ho va aconseguir amb la política. N’hi va donar en 154 episodis repartits en 7 temporades de The West Wing, El Ala Oeste de la Casa Blanca. Sabedora que és un home que es mulla, n’hi va donar mentre els resultats van ser bons i mentre, entre el setembre del 1999 i el maig del 2006. A The West Wing, Sorkin va fer una gran campanya demòcrata sense aconseguir impedir que un titella i una colla d’energumens de la colla del Dr No governessin vuit anys el món i el fessin una mica més insegur, menys habitable i amb més desigualtats socials. Ell va ser menys agosarat que la realitat: només es va atrevir a fer president a un hispano blanc; hi podria haver posat una dona i negre, hauria més rodó. La realitat el va superar i ell hauria pogut anar molt i molt més enllà.
Studio 60 transcorre en la línia crítica amb la corrupció, els conservadors, la dreta religiosa, la corrupció, els interessos econòmics perversos, la intolerància o l’exèrcit, i el suport a la intel•lectualitat, les classes desafavorides, les polítiques progressistes, a la llibertat sexual i els demòcrates. Evidentment, mai hi ha dolents del tot; entre els republicans, els creients hi ha bona gent i els poderosos econòmicament hi ha bona gent.
És interessant la construcció dels guions, els assajos dels actors de cada nou esquetx –al Polònia se’n fan alguns en aquesta línia, però no pas en directe, que és l’important. Té dos o tres capítols molt bons, rodons i encertats. Destacaria els dos de Nevada (7 i 8) amb John Goodman fent d’un jutge molt crític amb Studio 60 i l’especial de Nadal (11), solidari amb les víctimes de l’Huracà Katrina, en què hi surt convidada la Tipitina Foundation Band, liderada per un músic virtuós, que interpreta el gran Troy Trombone Shorty Andrews, trompetista per a l’ocasió. Els darrers capítols són trepidants, però ja s’ha anunciat la cancel·lació de la sèrie.
Autor: Vador Garcia Arbós
Sóc periodista, i punt. Voldria ser vegetarià, però m'agraden massa els embotits, la cansalada i el pernil! I I avui confesso que sóc trekkie, estaferm de Besalú.
- Web: http://www.7canibales.com/
- Twitter: https://twitter.com/Vadorgarbos
- Facebook: https://www.facebook.com/vadorgarbos