En Jordi Camps i jo vàrem poder veure en Tony Scott l’any 1993 al festival de Sitges, quan va estrenar Amor a boca de canó (True romance), amb un puro al costat de Christian Slater. Després de parlar amb alguns crítics catalans que pul·lulaven per l’hotel on es feia la roda de premsa, vàrem arribar a la conclusió que érem uns incompresos. La crítica catalana (no tota) rebutjava Tony Scott per violent i massa modern. Utilitzava el muntatge frenètic del videoclip sense complexos i les seves imatges s’assemblaven a anuncis publicitaris amb molta llum de neó, colors estridents, llum saturada i angles de càmera que canviaven constantment. No érem uns grans seguidors de Top gun (1986) ni Dies de tro (1990), tot i que sabíem que L’últim boy scout (1991) era una gran pel·lícula, però Amor aboca de canó (1993) ho va canviar tot. El film era perfecte, els actors impecables i la trama interessantíssima. No podíem estar d’acord amb el menyspreu i els prejudicis cahieristes de la crítica oficial catalana. Érem protobastards i sabíem que algunes d’aquelles escenes que havíem vist passarien al magatzem de la iconografia visual de la historia del cinema. Avançaria en qualitat al seu germà, Ridley Scott (sempre irregular)?, podria pujar el llistó després d’Amor a boca de canó?
No. Tot i que Tony Scott ha fet alguns films entretinguts i amb una gran qualitat tècnica (penso en El fuego de la venganza, el 2004 o Assalt al tren Pelham 1,2,3, el 2009), el director serà recordat sobretot per la gran i immillorable Amor a boca de canó. Ell mateix diria més tard que el guió del film era tan bo (de Quentin Tarantino) que no va canviar ni una coma. És potser per això que estem davant d’una pel·lícula perfecta, per molt que es queixi la crítica catalana.
Tony Scott s’ha suïcidat. No parlem de la seva mort. Parlem del seu cinema, com a bons bastards.
«I always said, if I had to fuck a guy, I mean had to, if my life depended on it… I’d fuck Elvis»
Claire Worley (Amor a boca de canó)
«Sempre he dit que si m’hagués de follar un paio, vull dir si ho hagués de fer, si la meva vida en depengués… em follaria l’Elvis.»
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo