Des del 1952 la prestigiosa revista del British Film Institute Sight and Sound publica cada dècada una llista en què una sèrie de crítics internacionals voten les que consideren les 10 millors pel·lícules de tots els temps. Sense ser gaire partidari d’establir llistes de classificació d’aquesta mena, sí que voldria destacar l’oblit que, cada deu anys, fan d’una pel·lícula que, al meu parer, i a mesura que la reviso no para d’escalar graons al meu gust particular, esdevé imprescindible: L’home tranquil (The quiet man), de John Ford, estrenada precisament el 1952. És a dir, ara fa just 60 anys!
Com no podia ser d’una altra manera, aquest feliç aniversari del film que narra l’entranyable història de Sean Thornton (John Wayne), un boxador professional que torna dels Estats Units a la seva Irlanda natal per recuperar la granja de la seva família i que s’acaba enamorant (i casant-s’hi) de la temperamental Mary Kate Danaher (Maureen O’Hara), germana de l’aspre hisendat local Will Red Danaher (Victor McLaglen), no s’oblida a la petita localitat irlandesa de Cong, un petit poble del comtat de Mayo, que no té més de tres carrers comptats, i en el qual es van filmar la majoria de les seqüències.
En aquell racó de món, cada any s’hi celebra un modest festival que ha arribat a convidar la mateixa Maureen O’Hara, i, enguany, acabat de celebrar aquest cap de setmana passat, ha commemorat el rodatge d’aquest film que va canviar la història del poble projectant-ne un interessant documental. Penseu que quan el mestre John Ford va desambarcar-hi el 1951 amb tot l’equip de rodatge i estrelles de Hollywood –la majoria de sang irlandesa– de la talla de John Wayne i Maureen O’Hara, allò va ser la bomba. La petja d’aquelll esdeveniment encara perdura i un, sobretot si és cinèfil, en queda ràpidament impregnat només de visitar-lo.
Si teniu l’ocasió d’anar a Irlanda, doncs, no desaprofiteu l’ocasió per visitar Cong. Com a bons Bastards i malalts de cine que som, nosaltres ens hi hem acostat i, com aquells pesats als quals els agrada matxacar el personal amb projeccions de diapositives o vídeos del viatge, us en fem quatre pinzellades. En primer lloc, per si algú no ho sabia, Cong és Innisfree, el poble a la ficció de L’home tranquil i per això mateix no apareix als mapes ni a les guies turístiques. El nom el va inspirar una cançó que parla d’un emigrant que rememora la seva illa irlandesa natal. Envoltat de boscos i rius, i dominat per l’espectacular Ashford Castle (un hotel de luxe amb vistes al llac Carrigh on es van allotjar el director i actors) i una preciosa abadia en runes, Cong disposa d’un museu de fireta (que ven quatre postals, un calendari i poca cosa més) que recrea amb cartó pedra la cabana protagonista, però és prou evocador quan tot passejant hi descobreixes que el pub de la plaça on té lloc la cèlebre baralla a cops de puny existeix de veritat. El més curiós del cas és que fa uns anys no existia, perquè en realitat es tractava d’una botiga de queviures ara reconvertida per la pressió de la ficció i el turisme en l’entranyable “vella” taverna de Pat Cohan.
Si sou frikis de veritat, us recomanem que compreu el mapa que costa 5 euros a l’oficina de turisme. Allà queden assenyalats i situats els llocs concrets de cadascuna de les escenes rodades. També us advertim que no hi busqueu l’esmentada cabana, perquè resulta que la verdadera és a 20 milles d’allà i des de fa anys només en queden restes inapreciables. En canvi sí que us podem informar que existeix el petit pont de pedra on es va rodar una de les escenes mítiques, però que aquest es troba molt a prop de Galway, a uns 30 quilòmetres al nord d’aquesta ciutat tot endinsant-nos a la comarca de Connemara. Travessar-lo a peu és d’alló més evocador.
I per demostrar que no tot són coneixements sinó que l’atzar també intervé tot sovint en les nostres vides bastardes, us podem dir que només visitant aquest cul de món un pot tenir la sort de conèixer allotjant-se en un bed & breakfast proper a Cong el simpatiquíssim fill del mític Joe Mellotte, i enriquir-se de més anècdotes d’aquell rodatge. Alguns us preguntareu qui coi és Joe Mellotte? Mític? Mellotte va ser el doble de John Wayne al film i quan ens referim a mite no exagerem: només cal que compreu qualsevol llibre sobre la història del rodatge o entrar als pubs de Cong i veure’n els retalls de diari de l’època per comprovar que Joe Mellotte, com tants altres habitants de Cong que van participar en el rodatge, és una autèntica llegenda.
Lluny de Cong, només ens queda tornar a veure aquesta obra mestra, sens dubte un dels films més divertits, lliures i personals del gran Ford. I tornar-nos a emocionar amb un dels finals més rodons de la història del cine, amb els protagonistes mirant a la càmera, tan amablement com si realment es tractés d’una projecció d’una cinta familiar.
Autor: Jordi Camps
Els Bastards m'acusen de Cahierista. Però jo només combrego amb un Déu, Cronenberg, i a una religió, la Nova Carn