Si passeu per Basel, a Suïssa, podeu visitar, entre altres museus, el de còmics, un dels més interessants d’Europa. Aquest estiu, i fins a la tardor, el cartoonmuseum (així es diu) està dedicat a Winsor Mckay, el pioner de la tira còmica, però sembla que el bloc dels Bastards ens hem oblidat una mica d’aquest gènere (no podem reobrir un altre cop aquesta secció?) i per tant em dedicaré a parlar de tres films animats que el dibuixant va fer a principis del segle XX i que són precursors del cinema de monstres i malsons que ara tots coneixem.
Però abans fem un petit resum de la figura de Winsor McKay. Va néixer el 1871 i els seus pares volien que treballés d’economista. Quan tenia 20 anys es va traslladar a Cincinnatti, una de les ciutats juntament amb Nova York, que rebia milers d’immigrants cada dia de la vella Europa. Amb una població en augment i àvida d’informació els diaris apareixien com bolets (William Randolph Hearst i Joseph Pulitzer nedaven en diners) i en Winsor es va dedicar a fer tires còmiques ja que era el que a ell li agradava.
Little Sammy sneeze va ser la seva primera història; un noi que té la imperiosa 
necessitat d’esternudar just en els moments més inapropiats. El va seguir Dream of the rarebit fiend, en què el protagonista pateix els malsons més horrorosos després d’haver engolit formatge fos. Més tard, Little Nemo in Slumberland el portaria a la fama, el petit nen que quan es quedava adormit entrava en un món impressionant de fantasia i acabava sempre de manera abrupta. McKay es va avançar a la interpretació dels somnis de Sigmund Freud, jugava amb un dibuix molt ric ple d’iconografia arquitectònica (precursora de Metròpolis, de Fritz Lang), d’art nouveau i el surrealisme que donaria pas a les pintures de René Magritte i els poemes d’André Breton.
L’any 1911 Winsor McKay es va centrar en l’animació de pel·lícules, 13 en total. La més coneguda, Gertie the Dinosaur (1914), va crear escola influenciant directament el cinema ensucrat de Walt Disney. La presentació de Gertie és un cas de proto 3D. El senyor Mckay es col·locava davant de la pantalla amb un esmòquing i un fuet a les estrenes, i interactuava amb l’animal dibuixat que el seguia amb la mirada. Una fita en el cinema d’animació.
Al cartoonmuseum, però, vaig poder veure dos curts més que em varen impressionar i que desconeixia. Molt realista és How a mosquito operates (1912), un mosquit que es dedica a xuclar la seva víctima com un vampir i que al final rebenta a la pantalla.
Precursora del cinema de monstres gegants són els 11 minuts de Dreams of the rarebit fiend: the pet (1921); criatura que es transforma en bèstia en el primer film en què un monstre, semblant a Godzilla, ataca i destrueix tota una ciutat.
Winsor Mckay va ser un dels primers bastards de la història del cinema d’animació i de monstres salvatges sobre la pantalla. Una lloança al dibuixant. I, per descomptat, als seus entranyables personatges.
(Aquest article ha estat publicat en el suplement Cultura del diari El Punt Avui, el 19 d’octubre del 2012)
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo