21 d’octubre i a la ciutat de Charleston, a Carolina del Sud, es prepara una zombie walk, la tercera d’aquest any 2012, tot un fenomen que ha escombrat, de punta a punta, els Estats Units d’Amèrica. Tot i que no comença fins a les sis de la tarda ja es veu gent de rostre cadavèric per Marion Square, la plaça del centre de la ciutat. L’ambient és sanguinolentament festiu, amb cossos coberts de roig roent, cares plenes de cicatrius desfigurades, ulls vidriosos, carn demacrada, destrals, ganivets i membres humans plastificats. Alguns mengen hot dogs i d’altres es deixen fotografiar en grups de tres o quatre davant de seguidors i periodistes. La televisió local també està present amb un dispositiu de càmeres important. Puntualment es dóna pas a la sortida des del megàfon dels promotors amb un estrident «Zombies, go!» La troupe de cossos sense ànima baixa per King’s Street, l’artèria principal de la ciutat, amb quatre cotxes patrulla que han parat el trànsit i uns policies que fan cara de rottweilers; no els agraden els zombis, com era de suposar.
Amb la meva càmera segueixo la desfilada entre el públic. Em fan posar nerviós ja que caminen de pressa, xisclen, ensenyen les urpes i les dents ensangonades a la gent fent por i riure a la vegada. Hi ha nens, amics, famílies senceres i molts universitaris. Un zombi m’apunta amb un arma, un altre se’m posa a cridar com un possés com la Linda Blair de L’exorcista i un tercer no es talla a l’hora de fer milers de ganyotes davant la meva càmera, com un exhibicionista. I és que la sèrie The walking dead està molt present en els moviments dels participants. Els nous zombis porten telèfons mòbils, càmeres digitals i van vestits amb roba de marca esparracada. Els films de George A. Romero no pertanyen a la nova generació de morts que caminen; ara són figures terroríficament modernes, com era d´esperar.
En un dels carrers adjacents, un Ford Mustang 4×4 ha posat la música de Thriller, de Michael Jackson, a tota pastilla. Els zombis es paren davant del conductor de quaranta anys i es posen a ballar rodejant el cotxe. Per un moment penso que és una escena perfecta per a una pel·lícula; on s’amaga Frank Darabont?
Una adolescent s’ho creu tant que s’apropa als grans finestrals dels cafès de Charleston escopint saliva i cridant com una boja. La segueixo una bona estona i durant uns moments em fa dubtar de si realment acabarà arrencant la carn a algú del públic. No em puc creure que la sang fosca sobre la seva cara no sigui de veritat.
Els morts vivents tornen ordenadament cap a Marion Square. Els policies criden per megafonia i amb un posat xulesc americà que la festa s’ha acabat. Qui ha volgut, ha donat 5 $ per a beneficència (nens amb càncer i programa de malalts de pulmons). Una amiga de Charleston m’ha confessat que a ella només li agrada anar a les concentracions grans com ara el 5K zombie walk (cinc quilòmetres de marató amb obstacles), també coneguda com a run for your lives. En aquesta es reuneixen morts de tots els Estats Units que paguen, religiosament, 30 $.
L’etiqueta zombiana puja, aleshores, forçosament de categoria.
Cliqueu per veure totes les fotos
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo