Menú de navegació+

La qualitat dels cinemes: estudi Bastard

Publicat el 28 desembre, 2012 per a Cinema |

A+ | a-

ELS CINEMES TENEN ALGUNA RESPONSABILITAT EN LA DAVALLADA DEL NOMBRE D’ESPECTADORS?
Soler, J. et al. Bastards (2012)

Introducció
A principis d’any es va publicar a diverses revistes d’actualitat la notícia de la davallada del nombre d’espectadors als cinemes. Parlaven d’un percentatge al voltant del 20%. A la primavera les previsions anunciaven que la davallada continuaria, sobretot per la crisi econòmica latent a la societat i per la possibilitat de la pujada de l’impost sobre el valor afegit (IVA) després de l’estiu. En aquell moment, el mes d’abril aproximadament, un equip d’Els Bastards va decidir fer un petit treball de camp per esbrinar si les sales de cinema, tot i la crisi, eren capaces de donar un servei òptim als seus clients i, d’aquesta manera, incentivar els espectador a anar al cinema.

La majoria d’exhibidors cinematogràfics i gent de la indústria s’excusen en la crisi i en les descàrregues il·legals per justificar aquesta davallada. Però, ells fan bé la seva feina? Tenen alguna part de culpa? Aquestes eren algunes de les preguntes que es va decidir contestar i per això, fins a principis d’aquest mes de novembre, s’ha dut a terme el treball de camp d’Els Bastards.

Es partia de la hipòtesi que les sales de cinema donaven un servei millorable als espectadors, i que molts d’ells preferien mirar les pel·lícules a casa seva.

Metodologia

S’utilitza l’observació per part d’un expert. L’observador és una persona amb experiència en l’empresa d’exhibició cinematogràfica que ha treballat en diversos cinemes de la ciutat de Girona. Ha desenvolupat tasques de projecció, gestió i atenció al client durant gairebé una dècada.

Aquesta és la llista dels cinemes estudiats entre el mes d’abril i el novembre del 2012, i entre parèntesis hi ha les pel·lícules vistes:

Albéniz Centre (3), Albéniz Plaça (1), Cinebox (5), Ocine (3) i Truffaut (4).

Els paràmetres valorats en cada sessió de cinema van ser totalment objectius: qualitat de la pantalla, de la projecció, netedat de la sala, qualitat del so i de la imatge, entre d’altres. Es van obviar paràmetres més subjectius com ara la temperatura de la sala.

Operativització de paràmetres:
-Imatge borrosa
-Làmpada deficient (fàcilment visible quan hi ha parpelleig de la llum projectada en imatge en blanc)
-Pantalla bruta (durant la projecció d’imatges en blanc es veu alguna arruga o taca de la pantalla)
-So (baix o que es pari, o so robòtic)
-Butaques trencades
-S’atura la projecció (a mitja pel·lícula)
-Avaries (sense solucionar)
-Insonorització de la sala

Resultats
Basant-nos en el resultat de la Taula1 podem observar que durant la projecció de les 16 pel·lícules estudiades s’han produït 21 aspectes negatius relacionats amb la qualitat del producte. El valor numèric és el nombre de pel·lícules diferents en què ha succeït algun element negatiu.

Imatge borrosa Làmpada deficient Pantalla bruta So Butaques trencades Parada projecció Avaries Insonorit-zació
4 3 2 4 2 2 1 3

Taula 1

El nostre observador ens indica que de les 16 pel·lícules només n’hi ha una (1) en què la projecció va ser totalment perfecta, és a dir, sense cap dels errors seleccionats.

A l’Annex del final podeu llegir algunes de les situacions ampliades, les més significatives.

Conclusió

El treball d’estudi fet ens mostra que les sales de cinema estudiades no tenen la qualitat necessària per gaudir de l’espectacle. Des de molts àmbits culturals es defensa que la cultura no és entreteniment, sinó que forma part de la identitat i dels valors de la societat i que contribueix positivament en la creació de la societat. El cinema forma part de la cultura i també és un espectacle, que necessita espais adaptats per poder gaudir-ne. En aquest estudi s’ha vist que no només la crisi és la causant de la baixa afluència de públic a les sales de cinema, sinó que també hi influeix la qualitat deficient.

Els resultats d’aquest estudi no tenen cap valor estadístic ni són significativament rellevants. Amb només un observador no es poden treure conclusions determinants. Per això us demanem a tots vosaltres que observeu, sigueu crítics amb el que us donen i que sigueu més exigents quan aneu al cinema i detecteu algun error. Perquè tots paguem entrada (cada vegada més cara) per veure un espectacle i no podem permetre que se’ns privi d’aquest dret.

Annex

Descripció de les situacions més rellevants per part de l’observador:

-Sessió de les quatre de la tarda, disposat a veure una pel·lícula que es projecte en sistema analògic, en 35 mm. Quan vaig a treure l’entrada m’indiquen que la pel·lícula seleccionada no es pot projectar perquè a la sessió d’ahir a la nit va caure a terra i està tota embolicada. Per tant, ara l’estan posant bé i a la sessió posterior ja es podrà veure. Una feina que, segons diuen, és de dues hores no s’ha pogut solucionar durant el matí; ara no puc gaudir de la pel·lícula que volia. Solució, descàrrega il·legal i a casa.

-Sessió de les sis de la tarda, pel·lícula de terror. Entro a la sala, m’assec i miro la pantalla. En la part esquerra, centrat, hi ha un grafit amb el dibuix d’una fulla de marihuana i un escrit que diu, o això sembla, “lo hizo Chavez”. Doncs quina gràcia, en Chavez aquest! I el cinema sense netejar-ho! Tot el film veient la fulla de marihuana present.

-Sessió de les sis. Sala minúscula. Només unes deu fileres de butaques. Estic assegut a la vuitena, comença el film, el so és baix durant els tràilers, augmenta quan comença la pel·lícula. Tot i això, no al nivell de volum suficient per apaivagar el so del passadís. La música rítmica de fora no permet entrar en una pel·lícula de tensió com la que em disposava a mirar. He assistit a un musical no volgut.

-Sessió de les vuit. Projecció en 35 mm. El soroll de la màquina se sent des del pati de butaques. Una vegada m’hi acostumo comença quedar borrosa la imatge, algú s’aixeca i es va a queixar. Suposo que li han dit “ara ho mirem”. Però no ho han mirat. Quan més s’acosta al final més borrós, al final només queda nítid el centre de la imatge. Una pena.

Autor: Jep Soler

L'home de pes dels Bastards. Nyerro. Tot depen.