La recent mort de Ray Zone aquest mes de novembre, una figura clau de l’univers en 3D, ha passat sorprenentment desapercebuda al nostre país. Fanàtic del mitjà, Zone va dedicar tota la seva vida a l’art de l’estereoscopia amb més de 150 còmics i les seves respectives ulleres en vermell i verd (ho recordeu?). La Disney i la Warner Bros se’l rifaven i des dels vuitanta que no li varen faltar ofertes. Batman 3D, l’any 1990, va ser un dels seus grans èxits, amb una Gotham impressionant sobre paper en 3 dimensions i unes vendes que varen superar les 100.000 còpies en poques setmanes. Durant aquella època, els seus seguidors el varen batejar com El Rei dels Còmics en 3D. S’ho tenia més que merescut.
L’univers extradimensional es va estendre a la publicitat amb sorprenents promocions per insecticides, agències d’assegurances i enganxines de tota mena. Per ell, el 3D no era un truc de segona, sinó una nova forma d’expressió (com ara la fotografia HDR). Zone era un erudit, va escriure el llibre Stereoscopic cinema and the origins of 3-D film, ple de referències i molt recomanable, i es va dedicar a filosofar amb profunditat sobre el sentit de la tercera dimensió amb conceptes com ara l’estereofusió i la imatge cyclopea de Bela Julesz. La seva principal defensa per crear i recrear obres en 3D és que els ulls dels humans estan separats per uns quatre 
centímetres, i fan que la percepció del món vagi més enllà de la simplicitat de les imatges en 2D. Treballava amb el procés anaflyph, patentat per Ducos du Hauron l’any 1858, amb la imatge dreta tenyida de vermell i l’esquerra de verd (o a l’inrevés). Amb les ulleres de colors (també en vermell i verd), es poden veure les imatges amb gran profunditat, com si estiguessin realment vives. En cinema, aquest sistema es va veure reflectit en els plasticons o plastigrams (The power of love va ser el primer film), i va seguir una moda inconnexa durant tot el segle XX fins que James Cameron el va popularitzar amb la seva infantil i poca imaginativa Avatar.
En més d’una ocasió, els bastards hem criticat i malparlat del 3D. Repensant-ho una mica, i després de llegir les fantàstiques idees de Ray Zone, un no pot fer res més que defensar aquest art que, estic segur, ben portat, pot donar obres en el món del cinema més que excel·lents. Ara penso en Werner Herzog i la magnífica La cueva de los sueños. Memorable i màgica, aquest director guerrer, rebel, viatger i inconformista, va decidir entrar dins les entranyes de la Terra, a la cova Chauvet-Port-d’Arc, per fer visible les primeres obres pintades a mà de l’ésser humà. El resultat és una nova experiència audiovisual lluny del cinema tradicional; una obra filla del postcinema, com ja va descriure l’any passat l’editor de la revista Sight & Sound, Nick James.
Ray Zone, gràcies pels grans moments que hem passat davant dels còmics amb les nostres ulleres vermelles i verdes.
Tu sí que sabies què era la tercera dimensió.
Autor: Víctor Gonzàlez
Professor i formador pedagògic en llengües i noves tecnologies per a escoles internacionals. Crític de cinema a @elsbastards
- Web: http://www.exuc.org/
- Twitter: https://twitter.com/Exuc
- Facebook: https://www.facebook.com/vikgo