El hòbbit: Un viatge inesperat s’ha estrenat recentment a les pantalles i està escalant frenèticament el rànquing de pel·lícules més vistes. Cap a on es decanta la balança del seu públic? Es fan crítiques a l’oportunisme de Peter Jackson, molts es meravellen pel 3D, fans incondicionals del llibre surten defraudats mentre que d’altres s’han rendit a l’entreteniment, gaudint d’allò més veient com han plasmat a la pantalla els personatges que van haver d’imaginar gràcies a la lectura.
L’experiència amb el 3D HFR: és impossible no fer comparacions amb Avatar, anunciada com un gran “abans i després” en la història del cinema. En el cas del film de James Cameron la meravella quedava inserida exclusivament en el món multicolor i perdia la màgia a la resta d’escenes. El tractament del 3D a El hòbbit és molt més coherent, es manté al llarg de la pel·lícula i desapareix en pocs moments. Gràcies a la nova tecnologia dels 48 frames per segon, la imatge guanya en nitidesa i la immersió en el món tridimensional resulta senzilla i de fàcil adaptació en pocs segons. Tot i així la gran batalla del 3D continuen essent les escenes d’acció i aquelles que presenten moviments bruscos, que encara resten mal resoltes. La sensació de decorat de cartró pedra desapareix, però s’abusa d’un contrast molt brusc entre uns primers plans molt nítids i uns fons massa desenfocats. D’altra banda, anem retrobant la nitidesa en petits fragments i detalls, als boscos i coves i fa que tot plegat guanyi en espectacularitat.
Què va ser primer, el 3D HFR o El hòbbit? L’esforç que es fa en moltes escenes per lluir el 3D pot quedar desencaixat, tot i no truncar la història. És cert que es busquen moments anecdòtics i de poc pes (exceptuant l’escena de la troballa de l’anell) per poder jugar amb els nous ginys, però aquesta necessitat de voler lluir la novetat pot quedar massa evidenciada.
Una introducció amb poques presentacions. Si hem vist prèviament la trilogia d’El Senyor dels Anells sabem perfectament qui són Bilbo Baggins i Gandalf. Si no les hem vist, aquests dos personatges són presentats decentment durant la pel·lícula. Bilbo pot ser el protagonista principal de la nova trilogia, però a El hòbbit és indiscutible que els qui acaparen tota l’atenció són els nans. Però, qui és cadascun? Ni idea. Potser podem recordar algun nom i intuir la psicologia d’algun d’ells, sobretot de Thorin Oakenshield. De la resta dels seus companys, no en sabem res. Queden encara dues parts més per poder-los conèixer, però si aquesta primera part ve a ser la introducció de la trilogia, és necessari fer algun apunt, si no de tots, dels que destaquen per sobre la resta.
En aquesta introducció hi trobem el nexe amb El Senyor dels Anells, una picada d’ullet innecessària als fans i seguidors dels films protagonitzats per Frodo, fent-lo aparèixer breument a El hòbbit. Introducció que comença amb el protagonista com a narrador, escrivint la seva aventura, quelcom que alenteix l’inici de la història que realment ens ocupa. D’altres són els fragments que allarguen la història innecessàriament, o que s’excedeixen en el temps de durada, com una de les primeres escenes d’acció, amb l’aparició dels trolls. Obviant alguns d’aquests fragments, la resta de la trama és dinàmica i plena d’acció, tanta que s’obvia entrar en la psicologia dels personatges.
Tot per la pasta? Que d’un llibre breu, com és El hòbbit, se’n faci una trilogia sembla excessiu, i més quan sabem que totes s’aproximaran perillosament a les tres hores de durada. El primer pensament que ens ve al cap és que Peter Jackson ha volgut esprémer al màxim la mina d’or que va ser El Senyor dels Anells en el seu moment. Aquesta presumpció ens pot fer anar malhumorats al cinema. Però el que acabem trobant a la sala, si ho despullem del 3D, és una història senzilla, que rebaixa la foscor dels films precedents, esquitxada de tocs d’humor i conscient que serà, sempre, el germà petit de la gran saga que a molts ens va captivar.
Autor: Anna Vilaró
- Web:
- Twitter: https://twitter.com/Taxidermica
- Facebook: https://www.facebook.com/anna.vm.752