{"id":1115,"date":"2010-06-19T22:51:53","date_gmt":"2010-06-19T21:51:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=1115"},"modified":"2010-06-19T22:51:53","modified_gmt":"2010-06-19T21:51:53","slug":"vivaldi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/06\/19\/vivaldi\/","title":{"rendered":"Vivaldi"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"<\/a> Tot just tres mesos enrere. Tres estacions:\u00a0hivern, primavera, estiu, s\u00f3n les que han\u00a0transcorregut. Tres melodies diferents i, Vivaldi, entre la visi\u00f3 i el paisatge fa\u00a0notar la grandesa i realitat d’una estaci\u00f3 amb veu pr\u00f2pia. A l’escriure, no podem transmetre la for\u00e7a del so d’unes notes musicals que volen expressar all\u00f2 que contemplem i all\u00f2 que no veiem. En el primer cas, la veritat s’imposa davant tot i hem d’acceptar, volguem o no, que tot just fa tres mesos ens envoltava un paisatge d’una cruditat extraordin\u00e0ria. Fred i neu sense pietat, sense presura. Com la venjan\u00e7a d’una naturalesa menyspreada. En el seg\u00f3n cas, all\u00f2 que no veiem, per\u00f2, que,\u00a0Antonio Vivaldi (1678-1741)* ens ho fa imaginar tot. Les quatre estacions, de la tardor gaireb\u00e9 no ens en recordem. La imatge d’avui, ens mostra una cara m\u00e9s de Palam\u00f3s o una molt mala cara perqu\u00e8, aquesta vegada, varem patir considerablement. Per\u00f2 el paisatge hi \u00e9s, amb tota la seva majestuositat, encara que, amb l’angoixa d’una buidor imponent. Tot el contrari d’ara en que el sol i els primers banyistes, donen vida a un mateix paisatge tocat per les estacions. En aquest cas, de l’hivern a l’estiu. Tres mesos que ens marquen una manera de viure i que, afortunadament, res no hi podem fer. Som esclaus del temps o, millor dit, de les quatre estacions que Vivaldi va musicar per els segles dels segles. Una m\u00fasica que no morir\u00e0 mai per mai, per\u00f2 que \u00e9s companya d’un paisatge que ja fa anys que va comen\u00e7ar a morir. Cr\u00e8iem ing\u00e8nuament que, amb l’arribada de la democr\u00e0cia, el paisatge seria venerat i respectat. Va ser i \u00e9s destrossat de\u00a0manera irreversible. Una palmera solit\u00e0ria n’\u00e9s testimoni d’excepci\u00f3.———————————————————*Antonio Vivaldi, (Ven\u00e8cia 1678-Viena 1741), anomenat\u00a0“il Prete rosso”, compositor itali\u00e0. Va estudiar m\u00fasica amb el seu pare i, posteriorment, amb G.Legrenzi. El 1703 va ser ordenat sacerdot. Tot i que va renunciar del seu ministeri per raons de salut, va exercir com a professor de viol\u00ed en el seminari musical de l’Hospital de la Pietat de Ven\u00e8cia. Va realitzar experiments amb tota classe de formacions musicals. Es conserven 554 obres de m\u00fasica instrumental. (IL cimento dell’armonia, c. 1725<\/em>),\u00a0cont\u00e9 els concerts de Les quatre\u00a0estacions<\/em>.\u00a0\u00a0\u00a0\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El 1937 Joan Mir\u00f3 realitz\u00e0\u00a0un gravat del qual se’n f\u00e9u un segell (d’un franc) i un cartell, per a contribuir a la causa republicana. Utilitzant nom\u00e9s vermell, groc, blanc i negre, sobre fons blau, un text molt simple, que \u00e9s un crit d’ajut, i la imatge molt expressiva d’un \u00fanic iconogr\u00e0fic:\u00a0un home amb un puny al\u00e7at de grans proporcions que s’aixeca com un s\u00edmbol del lluitador per la llibertat.<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/em>LA PREGUNTA de la setmana.- Quina va ser la segona rep\u00fablica socialista\u00a0 amb un m\u00ednim de durada de trenta mesos, de la hist\u00f2ria del m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.-\u00a0“La literatura \u00e9s l’art d’escriure all\u00f2 que ser\u00e0 rellegit; el periodisme, el que ser\u00e0 fullejat un cop”.<\/em> Cyril Connolly.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Tot just tres mesos enrere. Tres estacions:\u00a0hivern, primavera, estiu, s\u00f3n les que han\u00a0transcorregut. Tres melodies diferents i, Vivaldi, entre la visi\u00f3 i el paisatge fa\u00a0notar la grandesa i realitat d’una estaci\u00f3 amb veu pr\u00f2pia. A l’escriure, no podem transmetre la for\u00e7a del so d’unes notes musicals que volen expressar all\u00f2 que contemplem i all\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[457],"tags":[286,2211,2217,2212,78,663,1963,459,34730,2214,2216,2218,2215,803,2213],"class_list":["post-1115","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura-i-paisatge","tag-democracia","tag-estacions","tag-irreversible","tag-melodies","tag-musica","tag-naturalesa","tag-neu","tag-paisatge","tag-palamos","tag-palmera","tag-respectat","tag-sacerdot","tag-venerat","tag-veritat","tag-vivaldi"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/sagkjY-vivaldi","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1115","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1115"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1115\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1132,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1115\/revisions\/1132"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1115"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1115"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1115"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}