{"id":11293,"date":"2016-03-11T23:30:46","date_gmt":"2016-03-11T22:30:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=11293"},"modified":"2016-03-11T23:30:46","modified_gmt":"2016-03-11T22:30:46","slug":"defensar-i-dignificar-nacions-immemorials-per-sobre-del-centralisme-retrograda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2016\/03\/11\/defensar-i-dignificar-nacions-immemorials-per-sobre-del-centralisme-retrograda\/","title":{"rendered":"Defensar i dignificar nacions immemorials per sobre del centralisme retr\u00f2grada"},"content":{"rendered":"

Deixin la hipocresia aparcada davant l’est\u00e0tua del Quixot -s\u00f3n molins de vent i no gegants- i proclamin la veritat que \u00e9s palpable i no es pot amagar rere les sombres de les dictadures i del poder absolut. La hist\u00f2ria d’Espanya \u00e9s un exemple. No \u00e9s la unitat d’Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, per\u00f2, reals i existents des de temps immemorials. El ‘Partido Popular’, el ‘Partido Socialista Obrero Espa\u00f1ol’ i ‘Ciudadanos’ no les reconeixen ni les accepten. No veuen que els territoris que formen Espanya s\u00f3n el bressol del federalisme! Quina pena ser i no voler ser! Quina tristesa existir i ser invisible! Quina desgr\u00e0cia conformar-se en ser sempre els darrers! Quina des\u00eddia oblidar formar part de nacions lliures i poderoses en altres temps, amb els seus furs i responsabilitats! El m\u00f3n avan\u00e7a, les nacions lliures tamb\u00e9. Aquestes s’han de governar des dels cors i l’esperit d’elles mateixes, no des del centralisme retr\u00f2grada i el poder absolut. S\u00f3n els ciutadans d’aquestes nacions d’Espanya, qui les han de defensar i dignificar amb coratge, esfor\u00e7 i fe en el futur.<\/span><\/h2>\n

Cal pasar de llarg de les estacions de la penombra. Les taules i seients dels Premis Nobel, sempre buides. Els joves -for\u00e7a de les nacions- marxen i els investigadors tamb\u00e9. M\u00e9s de 5 milions de ciutadans sense feina. La constant traveta al progr\u00e9s pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social de la naci\u00f3 catalana (Any 985).<\/span><\/h2>\n

No \u00e9s la unitat d’Espanya. No \u00e9s la llei. S\u00f3n els 16 mil milions\u00a0d’euros\u00a0-un 8,5% del PIB catal\u00e0- que cada any surten dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central i centralista del ‘Partido Popular’, amb el consentiment del ‘Partido Socialista Obrero Espa\u00f1ol’ i ‘Ciudadanos’.<\/em>\u00a0Facin n\u00fameros i que siguin revisats per experts del Consell d’Europa, de les Nacions Unides, del Banc Mundial i de la Caixa de Pensions. No es tracta de la unitat d’Espanya. No es tracta de la llei. Prou crear confusionisme i enredar la troca. Prou utilitzar aquesta ‘unitat’ d’Espanya com a estrat\u00e8gia electoral. Prou invocar des de la naci\u00f3 castellana, una unitat d’Espanya manada, imposada, obligada. La democr\u00e0cia i la llibertat no va per aquest cam\u00ed.<\/span><\/h2>\n

El que si va per aquest cam\u00ed, \u00e9s que el Consell Europeu, l’organisme creat despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial per vetllar pel respecte dels drets humans, acaba de renyar l’Estat espanyol perqu\u00e8 no hi ha prou jutges i fiscals catalanoparlants, un requisit indispensable per garantir que els ciutadans no tenen indefensi\u00f3. En aquest sentit, la primera recomanaci\u00f3 que la instituci\u00f3 europea trasllada a les autoritats espanyoles \u00e9s\u00a0“que facin el que sigui necessari perqu\u00e8 d’una vegada per totes les comunitats aut\u00f2nomes puguin dur a terme els processos judicials en les lleng\u00fces cooficials”.<\/em><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Per quan es podr\u00e0 comen\u00e7ar a parlar de veritat, de la unitat de les nacions immemorials que formen Espanya?<\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/h1>\n

www.buxaweb.cat<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0www.joancamp.cat<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n

———————————————————————-<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

“L’esfor\u00e7 cooperatiu de les nostres grans nacions lliures” (JFK)<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

“…En l’any 1934, un dels m\u00e9s grans dels meus predecessors, el president Franklin Roosevelt, va ser el primer president en visitar quest pa\u00eds. Va venir aqu\u00ed en persecuci\u00f3 d’una nova pol\u00edtica: la pol\u00edtica de Bon Ve\u00efnatge. Aquesta pol\u00edtica basada en les idees de Bol\u00edvar, San Mart\u00edn i Santander, reconeixia els interessos comuns dels Estats americans, proclamant que cap naci\u00f3 d’aquest hemisferi tenia dret a imposar la seva voluntat a qualsevol altra naci\u00f3 ve\u00efna; pol\u00edtica que alhora demandava un gran esfor\u00e7 cooperatiu per refor\u00e7ar l’esperit de llibertat hum\u00e0 aqu\u00ed, en les dues Am\u00e8riques”. (President John F.Kennedy, Palau de Sant Carlos, Bogot\u00e0<\/span>\u00a0(Col\u00f2mbia), 17 desembre 1961).<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\"\"<\/h2>\n

historiapolicianacionaldecolombia.blogspot.com<\/a><\/h3>\n

Diciembre de 1961: John F. Kennedy inaugura el proyecto habitacional de “Ciudad Techo” junto al presidente colombiano Alberto Lleras.<\/h2>\n

 <\/p>\n

\u00a0“I avui em trobo jo aqu\u00ed, com el segon president nord-americ\u00e0 que visita Col\u00f2mbia, sent portador d’aquest mateix esperit. Doncs la nostra generaci\u00f3 tamb\u00e9 disposa d’una nova pol\u00edtica: l’Alian\u00e7a per el Progr\u00e9s. Avui, de nou, aquesta pol\u00edtica precisa d’un esfor\u00e7 conjunt per protegir i estendre els valors de la nostra civilitzaci\u00f3, anant molt m\u00e9s enll\u00e0 de la pol\u00edtica de bon ve\u00efnatge fins atacar conjuntament els problemes de la nostra \u00e8poca. I avui, de nou, aquestes noves pol\u00edtiques estan basades sobre la visi\u00f3 i imaginaci\u00f3 del gran estadista d’Am\u00e8rica Llatina. (President John F.Kennedy, Palau de Sant Carlos, Bogot\u00e0 (Col\u00f2mbia), 27 desembre 1961).<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n