{"id":11463,"date":"2016-07-08T20:23:57","date_gmt":"2016-07-08T19:23:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=11463"},"modified":"2016-07-08T20:23:57","modified_gmt":"2016-07-08T19:23:57","slug":"la-nacio-catalana-ja-es-a-una-altra-pantalla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2016\/07\/08\/la-nacio-catalana-ja-es-a-una-altra-pantalla\/","title":{"rendered":"La naci\u00f3 catalana ja \u00e9s a una altra pantalla"},"content":{"rendered":"

L’obsessi\u00f3 de Rajoy.\u00a0Els seus passos respecte a Catalunya, sempre erronis. Obsessi\u00f3. El qualificatiu de ‘lapao’ -Llei de Lleng\u00fces d’Arag\u00f3, ‘Partido Popular’- com a denominaci\u00f3 de la immemorial llengua catalana, a la qual es pot maltractar de qualsevol manera. \u00c9s una moda pr\u00f2pia de la intoler\u00e0ncia i la incultura. No conec ni un sol catal\u00e0 que no s\u00e0piga parlar la llengua castellana, que s’apr\u00e8n a les escoles. No conec ning\u00fa a Catalunya que falti el respecte a la llengua castellana. ‘Catal\u00e1n<\/span><\/span>\u00a0de mierda’ el nom posat a un cavall a Ciudad Real (Castilla-La Mancha). Xenof\u00f2bia i incitaci\u00f3 a l’odi ho va considerar, Rafel Rib\u00f3, S\u00edndic de Greuges de Catalunya. I aix\u00ed podriem seguir en molt m\u00e9s casos durant els anys de govern del ‘Partido Popular’. S\u00ed, s\u00ed, \u00e9s clar que la naci\u00f3 catalana -pagadora- va directa cap a la independ\u00e8ncia. Un viatge de mil milles comen\u00e7a amb el primer pas.<\/em><\/h2>\n

Ara, com a etern\u00a0president\u00a0en funciones,\u00a0<\/em>els seus passos respecte a Catalunya, sempre erronis. Quan Rajoy va iniciar el seu mandat el 2011 -tempestu\u00f3s mandat-, l’independentisme a la naci\u00f3 catalana era del 42,9%, ara, m\u00e9s del 60%. Ja havia anat creixent des que l’any 2006, un Rajoy a l’oposici\u00f3 -mai s’havia d’haver mogut d’all\u00e0-, va capitanejar el fet injust, innecessari i de buit esperit democr\u00e0tic d’emp\u00e8nyer la Llei Org\u00e0nica\u00a0-de obligado cumplimiento-\u00a0<\/em>de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i\u00a0referendat\u00a0<\/em>pels ciutadans de la naci\u00f3 catalana, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat.<\/em><\/span><\/span><\/h2>\n

Sabut era que la majoria\u00a0radical conservadora del Tribunal Constitucional -sempre contra Catalunya-, trituraria l’Estatut d’Autonomia\u00a0referendat\u00a0<\/em>pel poble.<\/span><\/span>\u00a0I com s’ha vist en els darrers quatre anys de govern del ‘Partido Popular’, una autonomia intervinguda per totes bandes. Una autonomia de\u00a0fireta,\u00a0<\/em>una autonomia de\u00a0la fiesta del pueblo,\u00a0<\/em>una autonomia de\u00a0ja, ji, ja, ja!.<\/em><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/em>A les subvencions permanents<\/span> i eternes, se li diu solidaritat? S’espavilin d’una vegada caram! A on van a parar els 16 mil milions, cada any, -un 8,5% del PIB catal\u00e0- procedents dels impostos que paguen els ciutadans de la naci\u00f3 catalana? La xifra de 996 barracons a Catalunya on nenes, nens, mestres… conviuen en la seva tasca, davant les set Comunitats Aut\u00f2nomes -part de les nacions que formen Espanya- que no han d’utilitzar cap barrac\u00f3, aix\u00f2 \u00e9s solidaritat? Ja ho tenen tot i a m\u00e9s a m\u00e9s super\u00e0vit, quan reben m\u00e9s del que aporten. Aix\u00f2 \u00e9s “igualdad<\/em>\u00a0de todos los espa\u00f1oles”\u00a0<\/em>o una manera d’aconseguir m\u00e9s i m\u00e9s vots d’una part dels espanyols? La naci\u00f3 catalana se sent perjudicada i vexada per part de l’Estat espanyol i del govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’.<\/span><\/span><\/h2>\n

No en va la manifestaci\u00f3\u00a0de milions de ciutadans de la naci\u00f3 catalana davant la sent\u00e8ncia -quatre anys m\u00e9s tard, 2010- del Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovat’ i que va ser la un\u00edsona i grandiosa expressi\u00f3 democr\u00e0tica:\u00a0Som una naci\u00f3. Nosaltres decidim.\u00a0<\/span><\/em>Ara, clam, treball, esfor\u00e7 constant per la\u00a0independ\u00e8ncia.\u00a0<\/em>Fe.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\u00a0<\/h1>\n

www.auques.cat<\/span><\/a><\/h3>\n

Jaume I, el Conqueridor (1208-1276)<\/span><\/a><\/h1>\n

<\/h2>\n

Des del X\u00faquer fins al Roine tothom se li treu la boina. Cauen X\u00e0tiva i Alzira com aquell que va a la fira.<\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

<<…Jaume I va desenfudar la seva espasa, la va enlairar i va cridar “Vergonya, cavallers, vergonya”\u00a0<\/span><\/em>mentre atiava el seu cavall i es llan\u00e7ava contra l’enemic…>><\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

www.elperiodico.com<\/span><\/a><\/h3>\n

M\u00e1s de un mill\u00f3n de personas se manifiestan en contra del recorte del Estatut. Un assumpte encara pendent<\/h1>\n

———————————————————————-<\/span><\/h1>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

L’Alian\u00e7a per el Progr\u00e9s i la responsabilitat pol\u00edtica, en lloc de guerres fratricides<\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

“…una millor vida amb llibertat. La nostra m\u00e0, estesa per ajudar, s’accepta sense la menor p\u00e8rdua de dignitat…”\u00a0(John F.Kennedy)<\/span><\/span><\/h1>\n

\u00a0<\/span><\/h1>\n

<\/p>\n

politicainternacionalargentina.blogspot.com<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

ARGENTINA. FRONDIZI Y C\u00c1RCANO VISITAN A KENNEDY EN 1961<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

“Els Estats Units reconeixen que fa falta temps per a desenvolupar curosos programes de progr\u00e9s nacional, aix\u00ed com la capacitat administrativa adequada per emprendre tals programes; que aix\u00ed mateix es necessita temps per anar m\u00e9s enll\u00e0 de la promulgaci\u00f3 de mesures de reforma agr\u00e0ria i realment transferir la terra i emprar-la productivament, i que tamb\u00e9 costa temps promulgar noves lleis sobre impostos i despr\u00e9s aconseguir la seva acceptaci\u00f3 i compliment. Per tant, \u00e9s encoratjador el fet de que els canvis que exigeix l’Alian\u00e7a per el Progr\u00e9s hagin estat i siguin el tema central en diverses eleccions celebrades a l’Am\u00e8rica Llatina, demostrant aix\u00ed que els seus efectes seran reals i profunds. Sota l’Organitzaci\u00f3 d’Estats Americans hi ha nou economistes i consellers econ\u00f2mics de renom que han comen\u00e7at a ajudar a alguns pa\u00efsos a revisar els seus plans. Tres pa\u00efsos llatinoamericans ja han completat i sotm\u00e8s a examen els seus projectes per una efica\u00e7 mobilitzaci\u00f3 de les seves riqueses naturals en benefici del desenvolupament nacional. Els altres estan ara creant i refor\u00e7ant els seus mecanismes per els plans de desenvolupament. Cert nombre de pa\u00efsos llatinoamericans ja han comen\u00e7at tamb\u00e9 mesures d’import\u00e0ncia encaminades a reformar el problema agrari o el dels impostos; i a tota la regi\u00f3 existeix un nou ferment d’activitat que se centra en millores de l’educaci\u00f3, en el progr\u00e9s rural, en l’administraci\u00f3 p\u00fablica i en altres mesures essencials institucionals necess\u00e0ries per proporcionar una forta base al desenvolupament econ\u00f2mic”.\u00a0(President John F.Kennedy, missatge especial al Congr\u00e9s, Washington, D.C., 12 de mar\u00e7 de 1962).<\/span><\/span><\/h2>\n