{"id":11545,"date":"2016-09-01T21:38:46","date_gmt":"2016-09-01T20:38:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=11545"},"modified":"2016-09-01T21:38:46","modified_gmt":"2016-09-01T20:38:46","slug":"nens-en-barracons-escolars-lescenografia-cap-al-poder-absolut-i-lassetjament-a-lestat-autonomic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2016\/09\/01\/nens-en-barracons-escolars-lescenografia-cap-al-poder-absolut-i-lassetjament-a-lestat-autonomic\/","title":{"rendered":"Nens en barracons escolars, l’escenografia cap al poder absolut i l’assetjament a l’Estat auton\u00f2mic"},"content":{"rendered":"

Molta xerrameca pol\u00edtica\u00a0per\u00f2 els representants del\u00a0Partido Popular\u00a0<\/em>i\u00a0Ciudadanos,\u00a0<\/em>-dreta radical, centralista i nacionalista espanyola- han estat incapa\u00e7os d’aprovar en el Senat i en el Congr\u00e9s dels Diputats, una legislaci\u00f3 urgent per disminuir en el territori de les nacions que formen Espanya, anomenades Comunitats Aut\u00f2nomes, aut\u00f2nomes?, els barracons escolars que un curs i un altre donen acollida a les nenes i nens de l’escola p\u00fablica. Principalment en aquelles Comunitats que s\u00f3n ‘pagadores’ i que reben molt menys del que aporten. En quatre Comunitats no tenen cap barrac\u00f3. S\u00f3n Cant\u00e0bria, Extremadura, Navarra i Melilla.<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/p>\n

www.aragirona.cat<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Barracons escolars: nens i nenes amb inicis escolars inferiors\u00a0<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

Sobretot d’una forma justa\u00a0en el cas de Catalunya -1010 m\u00f2duls de barracons escolars el curs que ve- i que els seus ciutadans aporten en impostos 16 mil milions d’euros cada any, un 8,5% del PIB catal\u00e0. Cas \u00fanic i ins\u00f2lit en les democr\u00e0cies de l’hemisferi occidental. Ja fa 4 anys, el 2012, que l’anterior president de la Generalitat, Artur Mas, ja va anar a la capital de la naci\u00f3 castellana per intentar iniciar converses sobre un pacte fiscal just, modern, actualitzat i molt necessari pel desenvolupament econ\u00f2mic i social de la naci\u00f3 catalana que contribueix amb un 20% al PIB espanyol. Per\u00f2, a La Moncloa, la porta pels nassos,\u00a0con la puerta en las narices.<\/em><\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

www.elmundo.es<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Any 2012. El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, intenta iniciar el di\u00e0leg pol\u00edtic i sessions de treball per un possible pacte fiscal, davant l’injust, desastr\u00f3s i ofegador finan\u00e7ament auton\u00f2mic de les Comunitats Aut\u00f2nomes que reben molt menys del que aporten. La porta pels nassos.\u00a0Con la puerta en las narices. <\/em>Manca de di\u00e0leg territorial.\u00a0Immobilisme i desastibilitzaci\u00f3. Rajoy no \u00e9s el president que necessiten les nacions que formen l’Espanya del s.XXI\u00a0<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0www.ara.cat<\/span><\/a><\/h3>\n

\u00a0Any 2014. Les 23 demandes de Mas a Rajoy. Un altre intent d’actuaci\u00f3 pol\u00edtica i di\u00e0leg territorial. Treballar per solucionar el problema espanyol amb Catalunya. Una altra vegada la porta pels nassos.\u00a0Con la puerta en las narices.<\/em>\u00a0Rajoy no \u00e9s el president que necessiten les nacions que formen l’Espanya\u00a0<\/em>del s.XXI<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9, Artur Mas, i va tornar\u00a0el juliol de 2014 -que no falti di\u00e0leg i ganes de treballar-, amb la presentaci\u00f3 de 23 demandes necess\u00e0ries per Catalunya, per\u00f2, una altra vegada la porta pels nassos,\u00a0con la puerta en las narices.\u00a0<\/em>Despr\u00e9s d’un any, encara \u00e9s l’hora que Rajoy i el seu govern han de contestar. Immobilisme, menyspreu i moltes poques ganes de treballar. Ara, els ciutadans de la Catalunya pagadora, sense l’Estatut d’Autonomia -Llei Org\u00e0nica\u00a0de obligado cumplimiento –\u00a0<\/em>que ja van ratificar l’any 2006 i amb m\u00e9s de 30 lleis empantanegades al Tribunal Constitucional portades per Rajoy i el\u00a0Partido Popular,\u00a0<\/em>demanden un refer\u00e8ndum per la independ\u00e8ncia, la llibertat i el progr\u00e9s. Amb les portes del di\u00e0leg tancades per l’arrog\u00e0ncia i el poder absolut, \u00e9s normal que passi tot aix\u00f2.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/em><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0elpais.com<\/span><\/a><\/h3>\n

 <\/p>\n

Federico Trillo y Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda, en el Registro General del Tribunal COnstitucional<\/h2>\n

<\/h2>\n

El gran error, injust\u00edcia i esc\u00e0s valor democr\u00e0tic de Rajoy i del\u00a0Partido Popular,<\/em><\/span>\u00a0de portar la Llei Org\u00e0nica\u00a0de obligado cumplimiento\u00a0<\/em>de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel ciutadans de la naci\u00f3 catalana, al Tribunal Constitucional espanyol ‘no renovat’. Deu anys de l’inici d’una crisi pol\u00edtica que encara dura i que nom\u00e9s es podr\u00e0 intentar solucionar mitjan\u00e7ant el treball pol\u00edtic. Mai, mai i mai mitjan\u00e7ant els tribunals<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Ja ho va dir, a la cara de\u00a0Mariano Rajoy, l’anterior president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas:\u00a0“Catalunya, de todos los territorios del Estado espa\u00f1ol, es en este momento, m\u00e1s de treinta a\u00f1os despu\u00e9s de instaurar la democracia, el que tiene menos dotaci\u00f3n de infraestructura p\u00fablica. Es el que m\u00e1s contribuye al PIB, y por tanto al crecimiento econ\u00f2mico, y el que tiene menos dotaci\u00f3n de infraestructura p\u00fablica.”\u00a0Una burla i una injust\u00edcia social pels ciutadans de la naci\u00f3 catalana. Els altres partits de l’Estat, callen. Han de recollir m\u00e9s vots. A costa de Catalunya, \u00e9s clar.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

<\/h1>\n

www.peldretadecidir.cat<\/span><\/a><\/h3>\n

Un desastr\u00f3s i injust finan\u00e7ament auton\u00f2mic, porta a la naci\u00f3 catalana cap a l’ofegament i la independ\u00e8ncia<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Moltes hores, molt temps\u00a0de converses i negociacions entre Rajoy i Rivera, molta escenografia i autobombo per part del\u00a0Partido Popular\u00a0<\/em>i\u00a0Ciudadanos,\u00a0<\/em>molt de\u00a0m\u00e1s de lo mismo\u00a0<\/em>per aconseguir la majoria absoluta i el poder absolut que porten cap a una inestabilitat permanent. I, durant m\u00e9s de quatre anys, ni un minut de converses, negociacions i sessions de treball amb el Govern de Catalunya. Immobilisme, centralisme i mediocritat. Sempre contra Catalunya, sempre contra la immemorial naci\u00f3 catalana i la seva llengua.<\/span><\/span><\/h2>\n

<\/h1>\n

\u00a0www.lavozdegalicia.es<\/span><\/a><\/p>\n

\u00a0L’ambici\u00f3 desmesurada del poder absolut: anant repetint eleccions i cap al caos<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Durant les anunciades negociacions\u00a0-feia temps que es veien venir- entre\u00a0Ciudadanos\u00a0<\/em>i el\u00a0Partido Popular,\u00a0\u00a0<\/span><\/em>ni una paraula sobre el d\u00e8ficit de l’autonomisme i llibertat de l’Estat auton\u00f2mic, la seva grandesa i el seu enfortiment i progr\u00e9s econ\u00f2mic i social mitjan\u00e7ant una naci\u00f3 federal i moderna formada per estats lliures i progressistes. No, a una naci\u00f3 de nacions immemorials constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i que, a causa d’un centralisme retr\u00f2gada, de les 17 anomenades autonomies, 10 rebin m\u00e9s del que aporten a base de subvencions permanents que s\u00f3n causa de la seva baixa productivitat i de que les Comunitats aut\u00f2nomes -quina classe d’autonomia?-, que aporten m\u00e9s del que reben pateixin d\u00e8ficit fiscal i un injust i perjudicial finan\u00e7ament per part de l’Estat centralista. Frac\u00e0s i estrat\u00e8gia electoral per part d’aquest mateix Estat.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0<\/h1>\n

\u00a0\u00a0<\/h1>\n

\u00a0amendezvidal.blogspot.com<\/span><\/a><\/h3>\n

<\/h2>\n

Esquerdes a l’Estat auton\u00f2mic, esquerdes a la democr\u00e0cia<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

“Tanmateix, passats trenta anys han comen\u00e7at a sortir esquerdes en aquest edifici que semblava tan s\u00f2lid. El nou estatut de Catalunya i el 15-M van posar en evid\u00e8ncia l\u2019aparici\u00f3 de seriosos conflictes en aspectes claus que havia articulat la Constituci\u00f3. La reclamaci\u00f3 del dret a decidir i el fenomen de Podemos s\u00f3n el resultat de no haver resolt els reptes que es van plantejar fa cinc anys i demostren que el sistema pateix una profunda convulsi\u00f3 i ha deixat de ser funcional. La missi\u00f3 de les institucions \u00e9s de canalitzar i donar resposta a les aspiracions dels ciutadans; quan ho deixen de fer esdevenen un<\/span> problema, enlloc de ser una soluci\u00f3.”<\/span><\/span><\/h2>\n

“La principal novetat de la Constituci\u00f3 del 1978 era la possibilitat de crear comunitats aut\u00f2nomes, en principi als territoris que havien expressat la seva voluntat d\u2019autogovern en temps de la Segona Rep\u00fablica, per\u00f2 oberta a totes les prov\u00edncies. Els acords auton\u00f2mics del 1981 entre l\u2019UCD i el PSOE van estendre aquesta f\u00f3rmula a tot el pa\u00eds, si b\u00e9 van intentar posar-hi una cotilla a trav\u00e9s de la LOAPA, que el Tribunal Constitucional va desmuntar. Aix\u00ed es transformava un Estat que havia estat fortament centralista des de principis del segle XVIII a un altre plenament descentralitzat.”<\/span><\/h2>\n

(\u00a0amendezvidal.blogspot.com<\/a>)<\/span><\/h3>\n

———————————————————————–<\/h1>\n

<\/h2>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 moral de la igualtat de drets per els ciutadans de qualsevol color<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<<Cada nord-americ\u00e0 ha de tenir dret a ser tractat com li agradaria ser tractat, com voldria que els seus fills foren tractats>>(JFK)<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

www.jotdown.es<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Esa misma noche <\/i>estallaron graves disturbios en Misisipi, que se agravaron el d\u00eda anterior a la llegada de James Meredth a la universidad. Los manifestantes usaron piedras, c\u00f3cteles molotov e incluso armas de fuego. Hubo dos muertos y m\u00e1s de 200 heridos. Tuvieron que acudir en total 11.000 miembros de la Guardia Nacional y 20.000 soldados para mantener el control ante los ciudadanos blancos descontentos y ante la amenaza de que el gobernador recurriera a la polic\u00eda estatal contra las tropas federales. Pero finalmente James acudi\u00f3 a clase. Un d\u00eda tras otro y sin caer en el des\u00e1nimo, pese a percibir una actitud de hostilidad generalizada por parte de sus compa\u00f1eros. Finalmente en agosto de 1963 se convirti\u00f3 en el primer graduado negro de esa universidad. Lo hizo en Ciencias Pol\u00edticas. Su formaci\u00f3n continu\u00f3, as\u00ed como su activismo pol\u00edtico contra el orden racista existente. Tres a\u00f1os despu\u00e9s, el seis de junio de 1966 encabez\u00f3 una \u00abMarcha contra el miedo\u00bb en la que fue tiroteado. El fot\u00f3grafo Jack R. Thornell<\/b> captar\u00eda el momento en el que result\u00f3 herido en una imagen que ser\u00eda ganadora del premio Pulitzer.<\/span><\/h2>\n

Pero no consiguieron matarlo, y tampoco amedrentarlo. Al recuperarse de sus heridas se reuni\u00f3 de nuevo con la marcha, tras la cual 4.000 negros se inscribieron para votar. Para 1970 se hab\u00eda multiplicado por diez el n\u00famero de ciudadanos negros con derecho a voto con respecto al de hace solo una d\u00e9cada. Y una vez que tuvieron la capacidad de influir en el resultado electoral las instituciones p\u00fablicas ya no pudieron seguir dise\u00f1adas para discriminarlos. El sistema segregacionista, en gran parte, se hab\u00eda desmoronado.<\/span><\/h2>\n

<\/p>\n

www.aarp.org<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/p>\n

mas-historia.blogspot.com<\/span><\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

<<El nad\u00f3 negre nascut avui a Nord-Am\u00e8rica, fent cas om\u00eds del sector nacional on neixi, disposa d’un cinquanta per cent de probabilitats d’acabar el segon ensenyament si se li compara amb un nen blanc nascut en el mateix lloc i en el mateix dia; una tercera part de probabilitats d’acabar l’ensenyament superior; una tercera part de convertir-se en un veritable professional; dues vegades m\u00e9s les probabilitats de convertir-se en un individu sense feina; set vegades m\u00e9s les oportunitats en contra d’arribar a guanyar algun dia deu mil d\u00f2lars a l’any; una vida que ser\u00e0 set anys m\u00e9s curta, i la perspectiva de guanyar durant tota aquesta vida la meitat del que pugui guanyar l’home blanc>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la naci\u00f3, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).<\/span><\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n