{"id":1215,"date":"2010-07-09T22:23:40","date_gmt":"2010-07-09T21:23:40","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=1215"},"modified":"2010-07-09T22:23:40","modified_gmt":"2010-07-09T21:23:40","slug":"guerrers-i-feixistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/07\/09\/guerrers-i-feixistes\/","title":{"rendered":"Guerrers i feixistes"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0 <a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=z3EIoBdfMoc\">watch?v=z3EIoBdfMoc<\/a>\u00a0\u00a0Si tenen a b\u00e9 puntejar l&#8217;anterior adre\u00e7a de v\u00eddeo veuran les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de l&#8217;enfrontament del president John F. Kennedy amb els jerarques del Pent\u00e0gon i la CIA. Un\u00a0catau de feixistes els anys seixanta.\u00a0El president, amb el suport del secretari de Defensa Robert McNamara, van posar en marxa un pla\u00a0d&#8217;estalvi\u00a0i de reforma de les for\u00e7es armades dels EUA. En aquells moments hi havia un &#8220;stock&#8221; de 40.000 armes nuclears de 30 classes diferents, el qual manteniment era molt car i els militars encara demanaven m\u00e9s i m\u00e9s. El programa de l&#8217;Administraci\u00f3 Kennedy consistia en un desarmament limitat i progressiu i que les reduccions es compensarien en part per els usos civils de l&#8217;\u00e0tom i per els programes espacials de la NASA. Es tractava de lluitar contra les conseq\u00fc\u00e8ncies d&#8217;una conversi\u00f3 massa r\u00e0pida de l&#8217;economia, refor\u00e7ant l&#8217;asseguran\u00e7a d&#8217;atur, increment de la informaci\u00f3 a prop de noves oportunitats de treball, reorganitzaci\u00f3 de\u00a0programes d&#8217;ensenyament d&#8217;oficis, establiment de noves ind\u00fastries i dirigint els programes d&#8217;investigaci\u00f3 cap a la qu\u00edmica, l&#8217;exploraci\u00f3 de l&#8217;espai, la medicina, el transport urb\u00e0, la construcci\u00f3, l&#8217;educaci\u00f3, la purificaci\u00f3 de l&#8217;aigua, el control de la poblaci\u00f3, les malaties tropicals i l&#8217;explotaci\u00f3 dels recursos de l&#8217;oce\u00e0. Per\u00f2 ni els industrials ni els militars estaven disposats el 1963 a doblegar-se davant decisions pol\u00edtiques o, sencillament, raonables. Els generals van\u00a0veure que el Tractat\u00a0de Prohibici\u00f3 de Proves nuclears portat a terme per l&#8217;Administraci\u00f3 Kennedy i, signat per Mosc\u00fa, portaria cap a el desarmament generalitzat.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-En un dels editorials d&#8217;EL PUNT (24-6-10), es qualifica al general nord-americ\u00e0 Stanley McCrystal -cap militar a l&#8217;Afganistan- com a militar bocamoll que cal afegir a la llista de militars dels EUA que, amb les seves declaracions, han posat en evid\u00e8ncia el seu &lt;&lt;menyspreu per l&#8217;autoritat civil&gt;&gt;. Posen per exemple als generals Patton i MacArthur. Jo hi afegiria que, fins i tot, n&#8217;hi han que han menyspreat i avergonyit la democr\u00e0cia i la presid\u00e8ncia. El general Curtis LeMay, cap d&#8217;Estat Major de l&#8217;Ex\u00e8rcit de l&#8217;Aire, va preguntar en to de queixa quan el secretari de Defensa de JFK, McNamara, es va oposar a algunes de les seves exig\u00e8ncies amb relaci\u00f3 a ampliar les For\u00e7es A\u00e8ries<em>, &lt;&lt;Serien molt pitjors les coses si Jruschov fos el nostre secretari de Defensa?&gt;&gt;.<\/em> LeMay era brusc, mastegava tabac, pretenia bombardejar\u00a0els &#8220;enemics&#8221; fins a fer-los tornar a l&#8217;Edat de Pedra i es queixava de la f\u00f2bia dels nord-americans per les armes nuclears. Cada vegada que el president Kennedy es reunia amb LeMay, gaireb\u00e9 li donava un atac. El general no escoltava, no feia cas a all\u00f2 que el president deia i plantejava propostes que Kennedy considerava aberracions, que no tenien res a veure amb la situaci\u00f3 existent els anys seixanta.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;El president Kennedy va sacsejar el Pent\u00e0gon que havia estat el seu propi amo durant vint anys: en el per\u00edode que va seguir a la segona guerra mundial; durant el conflicte de Corea i, finalment, sota la ben\u00e8vola Administraci\u00f3 del general Ike. Els guerrers es varen adonar compte que els bons temps\u00a0s&#8217;havien acabat. No nom\u00e9s tenien por de perdre els seus privilegis, sin\u00f3 que consideraven com el seu deure intentar &lt;&lt;salvar la naci\u00f3&gt;&gt;. Aix\u00ed ho\u00a0explicava <em>&#8220;Newsweek&#8221;<\/em>\u00a0<em>:&#8221;Amb cervell de computadora i voluntat martellejadora, Kennedy i McNamara varen modelar novament la m\u00e0quina de guerra dels EUA, passant de la rigidesa espasm\u00f2dica de la repres\u00e0lia massiva nuclear al calibratge exquisit de la resposta flexible. Van reduir despeses, sacsejar els peixos grossos, posar energicament al seu lloc els aliats, atemoritzar als s\u00e0trapas del Senat i guanyar-se enemics en tots els llocs<\/em>.&gt;&gt;\u00a0Enfrentats amb ordres superiors, generals i almiralls van cedir primer, despr\u00e8s rebel.lar-se. Una guerra de guerrilles esclat\u00e0 entre els 7 mil despatxos, les 18 milles de passadissos i les 150 escales del Pent\u00e0gon.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-El general Edwin Walker declar\u00e0<em>:\u00a0&lt;&lt;Hem de fer fora als traidors i, si aix\u00f2 no \u00e9s possible, organitzar la resist\u00e8ncia<\/em>&gt;&gt;. Li van donar suport el general Del Valle i l&#8217;almirall Arthur Radford<em>. &lt;&lt;Alguns dels consellers del president tenen una idea sobre els assumptes estrangers que ferien tremolar a l&#8217;americ\u00e0 de classe mitja<\/em>&gt;&gt;, declar\u00e0 l&#8217;almirall Chester Ward<em>. &lt;&lt;\u00a0La tercera guerra mundial ja ha comen\u00e7at i hi estem ficats profundament<\/em>&gt;&gt;, va dir l&#8217;almirall Felix B. Stunny. El general White declarava<em>: &lt;&lt;Miro amb gran aprensi\u00f3 a aquests anomenats intel.lectuals de la defensa, que fumen en pipa, a qui s&#8217;ha portat a la capital de la naci\u00f3. No crec que molts d&#8217;aquests joves confiats en si mateixos i amb freq\u00fc\u00e8ncia arrogants, professors, matem\u00e0tics i te\u00f2rics tinguin suficient m\u00f3n o motivacions com per fer front a la classe d&#8217;enemic amb el que ens enfrontem<\/em>&gt;&gt;. L&#8217;almirall Ward va acusar als consellers de la Casa Blanca de donar prioritat, no a la llibertat, sin\u00f3 a la pau i afegia<em>: &lt;&lt;La veritable seguretat est\u00e0 en la superioritat nuclear sense l\u00edmit<\/em>&gt;&gt;.\u00a0L&#8217;almirall Lewis Strauss, declar\u00e0<em>: &lt;&lt;No s\u00e9 si \u00e9s bona idea reduir les tensions<\/em>&gt;&gt;.\u00a0El<em> &#8220;New York Times<\/em>&#8221;\u00a0\u00a0va escriure<em>: &#8220;El Pent\u00e0gon est\u00e0 tenint problemes amb els dretans amb uniforme. Gran nombre d&#8217;oficials de mitj\u00e0 i alt grau est\u00e0n adoctrinant als seus homes i a la poblaci\u00f3 civil propera a les seves bases amb teories semblants a la de <\/em>la &lt;&lt;<em>John Birch Society<\/em>&gt;&gt;.\u00a0<em>Tamb\u00e9 critiquen i posen en rid\u00edcul part de la pol\u00edtica oficial del govern dels EUA. L&#8217;exemple m\u00e9s desaforat d&#8217;aquests oficials \u00e9s el Major General Edwin A. Walker<\/em>&#8230;&gt;&gt;.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;Per primera vegada a la hist\u00f2ria dels EUA, un President gosava atacar el mite de la infal.libilitat nacional.\u00a0Aquesta va ser la resposta del president Kennedy: <em>&lt;&lt;Hem de fer front al fet cert de que els Estats Units no s\u00f3n ni omnipotents ni omniscients, de que no podem imposar la nostra voluntat sobre el 94 per cent restant de la humanitat i de que no hi pot haver una soluci\u00f3 americana per cada problema mundial. Procurem m\u00e9s en tenir allunyants de les nostres costes els bombarders i els m\u00edssils de l&#8217;enemic, i menys en tenir allunyats dels nostres refugis els nostres ve\u00efns. Dediquem m\u00e9s\u00a0energia a organitzar relacions lliures i amistoses amb les nacions del m\u00f3n&#8230; i menys a organitzar bandes armades de guerrilles civils<\/em>\u00a0-&lt;&lt;John Birch Society&gt;&gt;, els &lt;&lt;Minutemen&gt;&gt;i el &lt;&lt;Ku Klux Klan&gt;&gt;- \u00a0que \u00e9s m\u00e9s probable que proporcionin <em>&lt;&lt;vigilants&gt;&gt; locals i no\u00a0nacionals&gt;&gt;.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;<\/em><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/07\/300px-president_kennedy_signs_nuclear_test_ban_treaty_07_october_1963.jpg\"><em><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-1227\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/07\/300px-president_kennedy_signs_nuclear_test_ban_treaty_07_october_1963.jpg?resize=300%2C274\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"274\" \/><\/em><\/a><em>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<\/em>Aquesta va ser una de les m\u00e9s brillants ocasions de l&#8217;Administraci\u00f3 Kennedy: la signatura del Tractat de Prohibici\u00f3 de Proves Nuclears. El dia 22 de setembre de 1963, els qui s&#8217;oposaven\u00a0varen ser derrotats de manera amplia per una votaci\u00f3 de\u00a080 vots a favor per 19 en contra. Els pa\u00eds estava amb el president Kennedy i amb la seva apel.laci\u00f3 al &lt;&lt;valor&gt;&gt; i la &lt;&lt;comprensi\u00f3&gt;&gt;. Li quedaven dos mesos de vida.<\/h3>\n<p style=\"text-align: justify\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0 <strong>LA RESPOSTA a\u00a0la pregunta de la setmana anterior.- En arribar els atacs aeris nazis contra Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill encoratjaria els seus compatriotes amb unes c\u00e8lebres paraules: &lt;&lt;Confio que els nostres conciutadans sabran resistir com sab\u00e9 fer-ho la poblaci\u00f3 valerosa de Barcelona.&gt;&gt;<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Les hist\u00f2ries dels herois com &lt;&lt;El Guerrero del Antifaz&gt;&gt; o b\u00e9 les intr\u00e8pides aventures de &lt;&lt;Roberto Alc\u00e1zar y Pedr\u00edn&gt;&gt;, han esdevingut el s\u00edmbol d&#8217;aquells anys foscos, nodrits per una literatura censurada per la dictadura franquista i \u00a0que trobava en els c\u00f2mics el reflex de llurs interessos. Qui van ser els seus dibuixants?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- <em>&#8220;El mal de ser cub\u00e0 es que, quan un parla seriosament, sona a la lletra d&#8217;un bolero conegut.&#8221; <\/em>Guillermo Cabrera Infante.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 watch?v=z3EIoBdfMoc\u00a0\u00a0Si tenen a b\u00e9 puntejar l&#8217;anterior adre\u00e7a de v\u00eddeo veuran les causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de l&#8217;enfrontament del president John F. Kennedy amb els jerarques del Pent\u00e0gon i la CIA. Un\u00a0catau de feixistes els anys seixanta.\u00a0El president, amb el suport del secretari de Defensa Robert McNamara, van posar en marxa un pla\u00a0d&#8217;estalvi\u00a0i de reforma de [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[2291,2285,828,2283,1603,2284,2279,34729,372,2277,2282,2286,2281,1550,747,2280,827,2292,1398,826,2290,2287,365,2041,2278,2288,2293,1397,2289,767],"class_list":["post-1215","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-new-york-times","tag-aberracions","tag-cia","tag-civil","tag-comprensio","tag-curtis-lemay","tag-desarmament","tag-educacio","tag-ensenyament","tag-feixistes","tag-generals","tag-guerrers","tag-industries","tag-investigacio","tag-john-fkennedy","tag-latom","tag-militars","tag-mite","tag-nuclears","tag-pentagon","tag-pipa","tag-privilegis","tag-professors","tag-programes","tag-robert-mcnamara","tag-satrapas","tag-solucio","tag-tractat","tag-traidors","tag-valor"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-jB","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1215"}],"version-history":[{"count":20,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1236,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1215\/revisions\/1236"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}