{"id":1339,"date":"2010-08-21T11:14:33","date_gmt":"2010-08-21T10:14:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=1339"},"modified":"2010-08-21T11:14:33","modified_gmt":"2010-08-21T10:14:33","slug":"la-pax-americana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/08\/21\/la-pax-americana\/","title":{"rendered":"La &#8220;pax&#8221; Americana"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=AG2PwhTOTDc\"><\/a><\/p>\n<h3 style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #006600\">\u00a0\u00a0<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/08\/irak1.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-1368\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/08\/irak1.jpg?resize=404%2C428\" alt=\"\" width=\"404\" height=\"428\" \/><\/a> La nefasta i torturadora intervenci\u00f3 militar nord-americana a molts pa\u00efsos, ha provocat fins les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies sofriments incalculables. Encara avui, amb un president que va rebre el Nobel de la pau, els EUA continuen una pol\u00edtica exterior est\u00e8ril, injusta i que complica encara m\u00e9s\u00a0les vides dels pobles. El Pent\u00e0gon i la CIA han provocat en els darrers 40 anys que a llocs com Iraq, Iran o Afganistan, el nombre de militars i civils morts no pari d&#8217;augmentar. Gaireb\u00e9 mig mili\u00f3. Per\u00f2, tant per part de les autoritats d&#8217;aquells castigats pa\u00efsos, com per les forces d&#8217;ocupaci\u00f3 -invasi\u00f3 rere l&#8217;altre- i defensors dels interessos dels petroliers,\u00a0del complexe militar industrial i de grans\u00a0multinacionals en els quals consells d&#8217;administraci\u00f3 hi estan ficats pol\u00edtics, \u00e9s m\u00e9s productiu comptar b\u00f3tes de petroli i d\u00f2lars que els morts de les guerres i revolucions provocades per l&#8217;imperialisme capitalista.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;Situaci\u00f3 desesperant la de Corea trossejada en dues com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l&#8217;intervencionisme dels EUA. El general MacArthur va invocar la utilitzaci\u00f3 d&#8217;armes at\u00f2miques, el president Truman no ho autoritz\u00e0. Tamb\u00e9 v\u00e0ren partir en dues la Xina, amb el gran rearmament, pobresa i constants conflictes que aix\u00f2 provoca en ambd\u00f3s casos. Despr\u00e8s de 10 anys de guerra i d&#8217;incre\u00efbles atrocitats, volien fer el mateix a Vietnam, per\u00f2, l&#8217;ex\u00e8rcit nord-americ\u00e0 va ser derrotat. Tres milions de vietnamites morts i 50 mil nord-americans entre morts i desapareguts.\u00a0En tots els casos i\u00a0sobretot als pa\u00efsos de l&#8217;Am\u00e8rica Central i del Sud, l&#8217;actuaci\u00f3 de la CIA\u00a0va ser sanguin\u00e0ria. A cops de cruels dictadures van defensar els abusos de les multinacionals nord-americanes, opressores de la classe treballadora. Guatemala i Xile, entre altres, v\u00e0ren ser exemples colpidors. Amb l&#8217;Alian\u00e7a per el Progr\u00e9s, de l&#8217;Administraci\u00f3 Kennedy, tot va comen\u00e7ar a canviar. Kennedy va decidir fer-se c\u00e0rrec de la CIA ja que l&#8217;actuaci\u00f3 d&#8217;aquesta, impedia la seva pol\u00edtica de pau i d&#8217;enterrament de la Guerra Freda: <em>&#8220;De quina classe de pau par-lo? Quina classe de pau cerquem? No una Pax Americana imposada al m\u00f3n mitjan\u00e7ant les armes nord-americanes. No la pau de la tomba o la seguretat de l&#8217;esclau. Estic parlant de la pau veritable, de la classe de pau que ajuda als homes i dones\u00a0i a les nacions a desenvolupar-se, a tenir esperan\u00e7es i a construir una vida millor per els seus fills&#8230;; no una pau que sigui nom\u00e9s per els nord-americans, sin\u00f3 una pau per a tots els homes i dones; no una pau que \u00fanicament regni en el nostre temps, sin\u00f3 una pau per sempre, una pau duradora.\u00a0Avui dia la despesa de milers de milions de d\u00f2lars cada any en armament comprats amb el prop\u00f2sit de romandre segurs de que mai els haurem d&#8217;utilitzar, \u00e9s fonamental per el manteniment de la pau. Per\u00f2, amb tota seguretat, l&#8217;adquisici\u00f3 d&#8217;aquestes armes que es van\u00a0apilonant in\u00fatilment en els dip\u00f2sits, i que nom\u00e9s poden destruir i no pas crear no \u00e9s el mitj\u00e0 m\u00e9s idoni per assegurar la pau ni molt menys el m\u00e9s eficient&#8230;&#8221; <\/em>Aquestes paraules formen part del discurs pronunciat per el president Kennedy, el 10 de juny de 1963, a la Universitat Americana de Washington, D.C. i que podran veure i escoltar\u00a0en la\u00a0seva totalitat en les adre\u00e7es dels v\u00eddeos referenciats.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;Apartat Kennedy de la Casa Blanca,\u00a0a trets de fusell,\u00a0la diab\u00f2lica CIA va sortir del catau. Permeti&#8217;m posar un exemple. Ja est\u00e0 b\u00e9! tant de tocar la pera a l&#8217;Iran. Des de l&#8217;any 1901 que anglesos, russos i nord-americans han fet, a causa de l&#8217;explotaci\u00f3 petroliera, la vida impossible al poble irani\u00e0. El 1941, la U.R.S.S. i Gran Bretanya varen ocupar Iran. M\u00e9s tard, va ser el torn per els nord-americans i mirin com es va estrenar la CIA: l&#8217;any 1953 el general Zahedi va reempla\u00e7ar Mossadek, com a primer ministre de l&#8217;Iran. El 1951 Mossadek havia nacionalitzat l&#8217;Anglo-Iranian Oil i confiscat la refineria d&#8217;Abadan amb el suport del Partit Comunista Iran\u00ed (Tudeh). La CIA va aconseguir el seu empresonament, i els l\u00edders del Tudeh executats. Un consorci de companyies petrolieres sign\u00e0 un acord per 25 anys amb l&#8217;Iran pel qual es concedia el 40% de les accions de l&#8217;antiga Anglo-Iranian a les companyies Standart Oil de Nova Jersey; Gulf Oil, Standart Oil de California; Socony Mobil i Texaco. Mesos despr\u00e8s, es va concedir la participaci\u00f3 en les explotacions a altres nou companyies nord-americanes. L&#8217;home de la CIA que va dirigir l&#8217;operaci\u00f3 va ser Kermit Roosevelt, -n\u00e9t de Teodor Roosevelt i cos\u00ed de Franklin D. Roosevelt, anteriors presidents dels EUA- assessor del Departament d&#8217;Estat per assumptes comunistes i del Mitj\u00e0 Orient des de 1947. Quan Kermit Roosevelt va plegar de la CIA el 1958, va ser contractat per la Gulf Oil com a <em>&#8220;director de les relacions amb el govern&#8221;.<\/em> L&#8217;any 1960 va ser anomenat vicepresident de la Gulf i era, tamb\u00e9, assessor de la Socony Mobil.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;En el cas de Vietnam i d&#8217;acord amb el programa d&#8217;instrucci\u00f3 progressiva dels vietnamites perqu\u00e8 es fesin c\u00e0rrec de les funcions militars, el president Kennedy va ordenar al Departament de Defensa la progressiva sortida de militars nord-americans. Aix\u00ed, a finals de desembre de 1963, havien de ser retirats 1000 soldats\u00a0i\u00a0la resta\u00a0abans de finalizar l&#8217;any 1965: <em>&#8220;La part de la tasca que correspon als EUA pot quedar finalitzada a finals de 1965, data l\u00edmit que establim com a objectiu temporal del nostres programes d&#8217;intervenci\u00f3&#8221;. <\/em>Uns mesos despr\u00e8s del cop d&#8217;estat\u00a0i l&#8217;assassinat del president, l&#8217;ordre de Kennedy de que el mes de desembre tornessin de Vietnam els primers mil\u00a0soldats nord-americans, va ser revocada r\u00e0pidament. Despr\u00e8s dels\u00a0horribles bombardeigs sobre Vietnam del Nord, es va ordenar al comandament militar nord-americ\u00e0 del Pac\u00edfic que es prepar\u00e9s per el combat. El 1965, data en que el president Kennedy havia\u00a0establert com a data l\u00edmit per a la sortida de tots els\u00a0militars, m\u00e9s de 200.000\u00a0soldats v\u00e0ren desembarcar a Vietnam del Sud. Entre 1966 i 1967 ho v\u00e0ren fer m\u00e9s de 300.000 mil. Quan els Estats Units van signar l&#8217;acord de Par\u00eds, el gener de 1973, havien mort m\u00e9s\u00a0de 55 mil nord-americans i tres milions de vietnamites. Aquesta \u00e9s la\u00a0<em>Pax Americana<\/em> que el President John F. Kenney va denunciar en el seu important discurs pronunciat, el 10 de juny de 1963,\u00a0amb motiu del fi de curs\u00a0a la Universitat Americana de Washington D.C. i que, si els plau, poden veure\u00a0a les adre\u00e7es de v\u00eddeo resenyades al final del text.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/h3>\n<h3 style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #006600\"><span>watc<\/span><\/span><a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=oY3rktMNHTs\">h?v=oY3rktMNHTs<\/a><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0<a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=z6zFdwetzo4\">watch?v=z6zFdwetzo4<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Vg4DOWJpWBI\">watch?v=Vg4DOWJpWBI<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=6ShEg9vMpSw\">watch?v=6ShEg9vMpSw<\/a><\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=nf4eQhrHbKA\">watch?v=nf4eQhrHbKA<\/a>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8211;<a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/08\/irak-atentados1.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-medium wp-image-1377\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2010\/08\/irak-atentados1-600x403.jpg?resize=600%2C403\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"403\" \/><\/a><\/p>\n<p>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0 <strong>LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Com han pogut, tants historiadors, descriure amb fredor anal\u00edtica l&#8217;escena de la cova Rem\u00edgia (Ares del Maestrat, l&#8217;Alt Maestrat) que representa l&#8217;execuci\u00f3 d&#8217;un presoner de guerra &#8220;negre&#8221;, assegetat per deu arquers &#8220;vermells&#8221;? Nom\u00e9s ho justifica, dissortadament, la perviv\u00e8ncia fins als nostres dies de brutalitats equivalents.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- La repressi\u00f3 que segu\u00ed a la Setmana Tr\u00e0gica fou dura i arbitr\u00e0ria. Ultra les suspensions de peri\u00f2dics, clausura d&#8217;institucions i detencions a milers, colpiren i indignaren l&#8217;opini\u00f3 p\u00fablica les cinc penes de mort executades el 13 d&#8217;octubre de 1909.\u00a0Quines foren les v\u00edctimes?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- <em>&#8220;Cada cop estic m\u00e9s conven\u00e7ut de la necessitat de la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria&#8221;. <\/em>Jorge Sempr\u00fan.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00a0\u00a0 La nefasta i torturadora intervenci\u00f3 militar nord-americana a molts pa\u00efsos, ha provocat fins les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies sofriments incalculables. Encara avui, amb un president que va rebre el Nobel de la pau, els EUA continuen una pol\u00edtica exterior est\u00e8ril, injusta i que complica encara m\u00e9s\u00a0les vides dels pobles. El Pent\u00e0gon i la CIA han provocat [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[2396,1582,2390,828,2391,2392,2400,2185,2395,1094,993,2387,2394,2398,2393,2399,2397,2179,1289,826,2389,1879,1919,2388,2066,1411,208],"class_list":["post-1339","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-accions","tag-armes","tag-botes","tag-cia","tag-corea","tag-derrotat","tag-desembarcar","tag-dictadures","tag-executats","tag-fills","tag-guerres","tag-intervencio","tag-irania","tag-kermit-roosevelt","tag-lalianca-per-el-progres","tag-lassassinat","tag-mitja-orient","tag-morts","tag-pau","tag-pentagon","tag-petroliers","tag-pobresa","tag-president-kennedy","tag-sofriments","tag-sortida","tag-tomba","tag-universitat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-lB","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1339"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1386,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1339\/revisions\/1386"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1339"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}