{"id":1387,"date":"2010-08-31T21:21:19","date_gmt":"2010-08-31T20:21:19","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=1387"},"modified":"2010-08-31T21:21:19","modified_gmt":"2010-08-31T20:21:19","slug":"port-natural-del-mar-mediterrani","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/08\/31\/port-natural-del-mar-mediterrani\/","title":{"rendered":"Port natural del mar Mediterrani"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0 Per un gran vaixell de passatge com el que ens mostra aquesta fotografia -una de les cares marineres de Palam\u00f3s (Catalonia\/Costa Brava\/Espanya)-, entrar en un port natural del segle XIII, del mar Mediterrani, i dintre la placidesa d’una entrada del mar extraordin\u00e0ria, \u00e9s tot un privilegi. No nom\u00e9s per l’encant i suau onatge de les aig\u00fces de la badia, sin\u00f3 tamb\u00e9, per un paisatge ple de coses, detalls, formes, oficis, veus, olors, viv\u00e8ncies, ventades, treballadors, visitants i colors que, a cada instant, ens mostren unes coloracions diferents. No les que l’artista dibuixant, pintor o fot\u00f2graf hi voldria plasmar, sin\u00f3 les que la naturalesa d’un paisatge canviant imposa. \u00c9s el que veu, no el que li agradaria veure. I aquesta premissa, en aquest cas de nefasta intervenci\u00f3 humana, s\u00f3n, per exemple,\u00a0els rid\u00edculs gratacels -c\u00edclops de la Costa Brava- imposats per el totalitarisme d’una salvatge especulaci\u00f3 del s\u00f2l. A qu\u00e8 esperen per a rebaixar-los a l’al\u00e7ada que la llei estableix?———————————————————————–El vaixell, de color blanc impecable i de la qual maniobrabilitat assessora el pr\u00e0ctic al capit\u00e0 de la nau, s’atensa lentament cap a terra per atracar al port. Un remolcador l’ajudar\u00e0 a fer-ho. El pr\u00e0ctic coneix molt b\u00e9 el terreny i les aig\u00fces que el submergeixen. Quan no \u00e9s un vaixell de passatge, \u00e9s un de mercaderies. Antany, hi havia un gran moviment comercial al port palamos\u00ed, principalment, pel que fa a la ind\u00fastria\u00a0surera i, tamb\u00e9, el comer\u00e7 de taronges procedents de Val\u00e8ncia i amb dest\u00ed cap a Fran\u00e7a. Actualment,\u00a0el transport de mercaderies des del port palamos\u00ed \u00e9s m\u00e9s variat. Abans, les coses anaven m\u00e9s a poc a poc i gaireb\u00e9 tothom tenia feina. Ara, es vol anar massa r\u00e0pit i no hi ha feina per a tothom. Tamb\u00e9, la formaci\u00f3 i preparaci\u00f3 \u00e9s molt deficit\u00e0ria. Els altres pa\u00efsos europeus treballen millor que nosaltres. Els seus productes s\u00f3n d’una qualitat superior. Aqu\u00ed, hi ha m\u00e9s inter\u00e8s per el futbol que per a la formaci\u00f3 professional i aprendre idiomes. El catal\u00e0 el primer, per suposat. No s’hauria de signar cap contracte laboral a Catalunya, que no contempli el comprom\u00eds d’aprendre a parlar i escriure en catal\u00e0. \u00c9s m\u00e9s, totes les entrevistes per aconseguir un lloc de treball haurien de ser en catal\u00e0. Aix\u00ed ho\u00a0fan als\u00a0Estats Units de Nord-Am\u00e8rica. Si la naci\u00f3 catalana no protegeix\u00a0el seu idioma, ning\u00fa no\u00a0ho far\u00e0 per nosaltres, ni molt menys\u00a0l’Estat espanyol que, en el transcurs de la hist\u00f2ria, ha fet tot el que ha pogut per a ofegar-lo i aix\u00ed ho fan encara. No existeix\u00a0esperit empresarial per a ser millors. A excepci\u00f3 de la Caixa de Pensions, que \u00e9s un gran exemple, existeix molta mediocritat laboral i empresarial.——————————————————————–Al vaixell, els nombrosos passatgers ja han esmor\u00e7at. Esperen atents equipats amb c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques i de v\u00eddeo, per baixar tant punt la nau hagi atracat. Des del vaixell, un cop atensat, des de la proa i la popa els mariners deixen anar les cordes per procedir al seu amarratge. Operaris de la zona portu\u00e0ria les recullen per a subjectar-les a les pilones de ferro. La nau ja no es mour\u00e0, a menys que el vent huracanat bufi rabiosament encara que, a l’estiu, no \u00e9s probable. Tot dep\u00e8n del canvi clim\u00e0tic, cada vegada m\u00e9s evident. ——————Els \u00f2mnibus esperen als visitants que es vulguin despla\u00e7ar als llocs habituals, mentre que molts altres es queden per visitar museus, rec\u00f2rrer carrers i places de la vila i on figura una destacada prefer\u00e8ncia per el barri antic. Tots els\u00a0visitants\u00a0s\u00f3n prescriptors<\/em> del que senten i veuen, per\u00f2, d’una manera especial els dels creuers. Fan una prescripci\u00f3 de l’efecte que els fa Palam\u00f3s i, de retruc, la Costa Brava. Quan finalitza la temporada de creuers, han estat milers els qui han\u00a0retratat Palam\u00f3s i milers -familiars i amics- seran els qui rebran una determinada informaci\u00f3. Seria bona cosa con\u00e8ixer, mitjan\u00e7ant enquesta, la seva opini\u00f3 sobre l’efecte que els causa Palam\u00f3s. \u00c9s una forma m\u00e9s de millorar algunes coses.\u00a0(Si tenen a b\u00e9 poden\u00a0puntejar l’adre\u00e7a del v\u00eddeo seg\u00fcent:————-watch?v=zuMI8c2dcag<\/a>——————————————–<\/span><\/h3>\n

————————————————————————————-<\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-La repressi\u00f3 que segu\u00ed a la Setmana Tr\u00e0gica fou dura i arbitr\u00e0ria. Ultra les suspensions de peri\u00f2dics, clausura d’institucions i detencions a milers, colpiren i indignaren l’opini\u00f3 p\u00fablica les cinc penes de mort executades el 13 d’octubre de 1909. Les v\u00edctimes foren:\u00a0Francesc Ferrer i Gu\u00e0rdia, Ramon Clemente Garc\u00eda, Josep Maria Bar\u00f3, Eugeni del Hoyo i Antoni Malet<\/em>.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola fou\u00a0la repressi\u00f3 contra el catalanisme pol\u00edtic i cultural. La seva pol\u00edtica anticatalana rest\u00e0 ben definida en la nota feta p\u00fablica per Emilio Barrera, el 1924, en \u00e9sser nomenat capit\u00e0 general inter\u00ed del Principat de Catalunya. Qu\u00e8 deia aquesta nota?<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.-\u00a0<\/strong>\u00a0“Nom\u00e9s hi ha dos llegats duradors que podem aspirar a deixar als nostres fills: un, arrels; l’altre, ales”. <\/em>Hodding Carter.<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 NOTA.- Els lectors dels BLOGS del diari EL PUNT digital que vulguin participar a “la pregunta de la setmana”, ho poden fer a l’apartat de comentaris. Ens pleur\u00e0 fer-lis a les mans un bol\u00edgraf de “LA CAIXA”.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Per un gran vaixell de passatge com el que ens mostra aquesta fotografia -una de les cares marineres de Palam\u00f3s (Catalonia\/Costa Brava\/Espanya)-, entrar en un port natural del segle XIII, del mar Mediterrani, i dintre la placidesa d’una entrada del mar extraordin\u00e0ria, \u00e9s tot un privilegi. No nom\u00e9s per l’encant i suau onatge de […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[457],"tags":[2410,2340,307,2405,2407,183,2413,257,2403,2409,34730,2404,2057,2406,2412,2408,2402,2411],"class_list":["post-1387","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura-i-paisatge","tag-amarratge","tag-badia","tag-cameres","tag-ciclops","tag-comercial","tag-idiomes","tag-millorar","tag-nacio","tag-onatge","tag-paisos","tag-palamos","tag-plasmar","tag-port","tag-practic","tag-prescriptors","tag-surera","tag-vaixell","tag-visitar"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-mn","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1387"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1407,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1387\/revisions\/1407"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1387"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1387"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1387"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}