{"id":15334,"date":"2022-10-03T08:10:35","date_gmt":"2022-10-03T07:10:35","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=15334"},"modified":"2022-10-03T20:51:47","modified_gmt":"2022-10-03T19:51:47","slug":"en-el-cafe-de-cal-independent-divideix-i-venceras-divideix-i-domina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2022\/10\/03\/en-el-cafe-de-cal-independent-divideix-i-venceras-divideix-i-domina\/","title":{"rendered":"En el Caf\u00e8 de ‘Cal Independent’, “Divideix i vencer\u00e0s, divideix i domina”"},"content":{"rendered":"

\u00a0 \u21d1<\/span> Ja ha transcorregut l’hora del berenar -pa amb xocolata- recorden alguns. Al darrere de les cortines de la finestra, a prop de la taula dels conversadors, el Sol ens mostra, encara, qui \u00e9s l’amo de la Terra. La tarda es fa notar.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0La veu \u00e9s alta, tot i que el so de la caixa televisiva, plantada a dalt d’un cant\u00f3 de la sala, vol ofegar la paraula dels cafeters.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0“\u00c9s all\u00f2 d’en Juli C\u00e8sar”, exclama en Faust de ‘cal geperut’. “Aix\u00ed es troba ara la independ\u00e8ncia”, diu, entre algunes paraulotes, “Divideix i vencer\u00e0s, divideix i domina”.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0“No, si ens ho faran perdre tot; tot el que hav\u00edem guanyat amb esfor\u00e7, ll\u00e0grimes i dolor” contesta en Pere, del Mas de Can Riera. L’anomenen ‘l’americ\u00e0’ perqu\u00e8 sol parlar de fets de l’Am\u00e8rica del Nord. “Aix\u00f2 no passaria als Estat Units, all\u00e0 si que \u00e9s una gran naci\u00f3 amb Estats federals lliures que tamb\u00e9 s\u00f3n Estat…renoi! I la bandera de les barres i estrelles sempre present a totes les llars!” “I ning\u00fa els obliga a fer-ho!”, respon des del final de la taula en Quimet de ‘Cal ferrer nou’, mentre es va acostant als llavis una copeta de brandi del Pened\u00e8s.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0La Tina, cambrera del caf\u00e8 de ‘Cal Independent’ corre lleugera com un coet -com aquell que l’any 1969 va arribar a la Lluna- i deixa sobre la taula de marbre blanc una tassa grossa que cont\u00e9 un ben prove\u00eft caf\u00e8 amb llet. El fum que despr\u00e8n envolta als presents d’una acostumana, per\u00f2, sempre agradable olor a caf\u00e8. “Descafe\u00efnat, Tina, que sin\u00f3 no podria tancar el ulls en tota la nit i m’haig de despertar molt aviat per donar el menjar al personal!”. Vol dir el bestiar de la mas\u00eda.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0La tassa la deixa davant del senyor Vidal, farmac\u00e8utic del poble, el qual s’afanya de fer un glopet d’aquell caf\u00e8 fumenjant com els senyals de fum dels indis de la praderia americana. “Mireu, ja us ho dir\u00e9 jo; sabeu que passa? Les manifestacions pel dret a decidir i per la independ\u00e8ncia m\u00e9s grans del m\u00f3n; les urnes, ai, les urnes! que van ser fabricades a la Xina, traslladades en vaixell fins al port de Marsella i despr\u00e8s transportades en tres camions cap a uns magatzems de Catalunya”.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0“Diuen que ni havien unes vuit-centes d’urnes, oh! I la gent que les va guardar a casa per anar a votar com un tresor de la democr\u00e0cia”, afegeix el Delegat de la ‘Caixa de Pensions’, assegut a la taula i vestit amb l’americana i corbata, marcant disciplina i tradici\u00f3.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0El senyor Vidal, que vol acabar la seva intervenci\u00f3, ho diu cridant i esverat com un home boig i es posa de peu: “Mireu, jo hi era! El cop de porra que en van ventar la policia de Madrid!, la Declaraci\u00f3 de la Independ\u00e8ncia de Catalunya!, el ‘155’, el judici! la repressi\u00f3! Els nostres representants pol\u00edtics tancats quatre anys a la pres\u00f3! Els nostres representants pol\u00edtics exiliats a Europa! I el nostre Molt Honorable President de la Generalitat der Catalunya! I ara ja ho veieu. Com deia en Faust: “Divide et vince!”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Assegut a la barra, un home observava a trav\u00e9s del mirall del bar i\u00a0 escoltava. Corpulent, cap i cara amplis, unes selles negres i abundants, quedava retratat en el mirall del darrere del mostrador. De tant en tant, s’acostava a la boca un ‘whisky’ amb un gla\u00e7\u00f3. Nombroses ampolles d’alcohol li feien costat. Ell, a trav\u00e9s del mirall, podia observar als conversadors i, aquests, el podien veure a ell.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0De sobte, el desconegut, fa girar amb \u00edmpetu el tamboret, es posa de peu, i, amb crits semblants a una tempesta de llampecs i trons, exclama com un gegant: “Amb les seves continuades baralles els representants pol\u00edtics independentistes -ja no sabem si ho s\u00f3n-, ens estan fent perdre el cam\u00ed i la for\u00e7a del poble per treballar i aconseguir la mereixedora independ\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana. Ens fan perdre l’il.lusi\u00f3 i van donant for\u00e7a als que ens volen lligats permanentment a continuar sent la s\u00ednia d’Espanya”. Quatre cops es colpeja fort les mans i den\u00fancia: “Mireu, 20 mil milions surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB catal\u00e0- i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista i nacionalista espanyol, ni en forma de serveis ni d’infraestructures. \u00c9s clar que a Espanya no volen pagar impostos, ja els paguem els catalans! I sin\u00f3 ja treuen la carpeta del ‘155’!”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Mentre el desconegut es torna a seure al tamboret, una veu femenina, l’\u00fanica, crida: “I els nostres representants independentistes barallant-se cada dia, tot el dia, entre ells. Vergonya, senyors, vergonya!”. \u00c9s la Tina, l’empleada\u00a0 del Caf\u00e8 de ‘Cal Independent’ que, abans de plegar, passa el fregall per damunt de les taules de marbre.<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Els conversadors es van aixecant i s’acomiaden. Encara, en Faust de ‘cal geperut’, diu: “Com riuen a Espanya!”<\/span><\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Pot ser riuen, per\u00f2, l’independentisme del poble de Catalunya, immemorial naci\u00f3 catalana, cada vegada \u00e9s m\u00e9s nombr\u00f3s i m\u00e9s fort.<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00a0 \u00a0<\/span><\/span>\"\"<\/h2>\n
\n

(Betev\u00e9)<\/span><\/h3>\n<\/div>\n

Diada 2022 i Manifestaci\u00f3 11 de setembre<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

—————————————————–<\/span><\/h1>\n

ART*******7<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Els grans arguments i pel.l\u00edcules apartats de la gran pantalla<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

Los grandes argumentos y pel\u00edculas apartados de la gran pantalla<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

The great arguments and films removed from the big screen<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

‘Xantatge a Broadway’<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

‘Sweet Smell of Success’<\/span><\/h1>\n