{"id":15362,"date":"2022-10-29T21:58:49","date_gmt":"2022-10-29T20:58:49","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=15362"},"modified":"2022-10-29T21:58:49","modified_gmt":"2022-10-29T20:58:49","slug":"en-el-puig-dels-roures-universitats-els-nobel-i-concerts-mes-que-sonats","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2022\/10\/29\/en-el-puig-dels-roures-universitats-els-nobel-i-concerts-mes-que-sonats\/","title":{"rendered":"En el ‘Puig dels Roures’, universitats, els Nobel i concerts m\u00e9s que sonats"},"content":{"rendered":"

\u03b4\u00a0 \u00a0Falten uns dos quil\u00f2metres per arribar al cim. \u00c9s cap el vespre. Fa una calor endimoniada i l’astre fulgurant ens guanya en fer el pols. El canvi d’hora provocat per la dictadura dels grans negocis, pret\u00e9n convertir la nit en dia interminable. Sense l\u00edmits, per\u00f2, la naturalesa no \u00e9s ximple i, m\u00e9s tard o m\u00e9s aviat, respon, de manera contundent.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Els caminants baixen per un cam\u00ed estret, molt empedrat i s’acosten a la ‘Font de la Vaca’ d’on regalima aigua fresca. Es refresquen una mica. Mentre, en Robin, professor d’angl\u00e8s ori\u00fcnd de Londres, diu amb una veu poderosa:\u00a0come on boys, home!\u00a0<\/em>Un altre dia pujaran m\u00e9s amunt.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Passen per davant del mas de ‘Cal Coronel’, nomenat aix\u00ed perqu\u00e8 un avantpassat de la masia havia estat, durant la Guerra del Rif, ajudant militar del general Prim. Els caminants observen i veuen que els vedells encara pasturen pels voltants del mas. En Robin exclama: “A per tot concerts i m\u00e9s concerts fins a altes hores de la matinada, ah! I m\u00fasica m\u00e0quina que \u00e9s un desastre. Els joves tornen a casa a les vuit del mat\u00ed. Tota la nit perduda! Ni estudiar, ni llegir, ni escriure, ni veure una bona pel.l\u00edcula de pantalla gran. Malaguanyada salut i energia perdudes!”.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0L’Oliu, professor de matem\u00e0tiques contesta: “I aquest concert que ara se’n parla tant, perqu\u00e8, diuen, que de Barcelona se’n vol anar a Madrid. Dura tota una setmana, cada dia. Una bogeria! Oh! I parlen de que es podria fer una setmana a Barcelona i una altra a Madrid. Es veu que es tracta d’un negoci de molts diners. Expliquen que a Barcelona hi va haver molts problemes”.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0“I no parlem del que passa despr\u00e9s dels concerts” exclama l’Artur, el professor de llengua castellana amb semblant nervi\u00f3s i que ensopega amb els pedrerols escampats pel cam\u00ed. Gaireb\u00e9 li volen les ulleres. I segueix: “Els ‘botellots” que com c\u00e0ntirs plens d’alcohol fan perdre el rumb als joves estudiants, el rumb, la personalitat i la salut. Els ‘botellots’, despr\u00e9s dels interminables concerts, porten a veritables barbaritats. Fins i tot han d’intervenir els Mossos d’Esquadra”.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0El Sol comen\u00e7a a declinar i \u00e9s el moment que pren la paraula en Lozano, professor de filosofia: “Ostres! I tot el que va a passar a Barcelona per les festes de la Merc\u00e8! Apunyalaments, un mort, ferits, saquejos, detencions… i, vinga! cada dia m\u00e9s concerts de m\u00fasica m\u00e0quina i m\u00e9s ‘botellots'”. Tamb\u00e9 se sent parlar d’altres subst\u00e0ncies. Com a professor de filosofia i amb veu sonora recorda aquella frase d’Homer: “La joventut t\u00e9 el temperament viu i el judici d\u00e8bil”.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0El Cel comen\u00e7a a enfosquir-se. “Va nois ja gaireb\u00e9 hi som!” diu en Robin que dirigint-se a un dels companys caminants li reclama: “Ernest, que no ens vols donar la teva opini\u00f3?” L’Ernest, que \u00e9s el professor de ci\u00e8ncies naturals, s’hi afegeix. “Mireu, tot aix\u00f2 \u00e9s com un llibre amb p\u00e0gines sense lletres. Cadascun ha d’escriure el seu tema. I jo constato que gaireb\u00e9 tots els Nobel van a parar sempre als Estats Units d’Am\u00e8rica. Per alguna cosa ser\u00e0. Estudi, esfor\u00e7 i treball constant per ocupar els primers llocs. Aqu\u00ed, festes i m\u00e9s festes; vacances i m\u00e9s vacances que ho paren tot; ponts i m\u00e9s ponts; parc tem\u00e0tic i platja d’Europa; sempre aquest atur clavat i reglamentat. Aix\u00f2 s\u00ed, bitllets per viatjar sempre esgotats i preus del consum com en el temps de ‘l’estraperlo’…”. “Carai! Ernest, quin parlament…”, diu en Robin.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0S’apropen a les primeres cases del poble. A les finestres ja es comencen a veure llums, i algun gos borda quant sent veus. Un dels personatges del grup, que no \u00e9s professor, per\u00f2, \u00e9s el cap de la biblioteca i que vesteix una samarreta que mostra a l’esquena la cara de JFK, exclama: “Mireu, per fer un inc\u00eds, aix\u00f2 de les universitats i dels estudiants, ara, han nomenat el senyor Joaquim Nadal, veter\u00e0 i gran representant pol\u00edtic i servidor p\u00fablic, com a conseller de Recerca i Universitats del Govern de la Generalitat. De ben segur que podr\u00e0 aportar un gran i nou esperit de grandesa humana i universit\u00e0ria”. El futur de Catalunya, immemorial naci\u00f3 catalana, es troba a les mans dels joves.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0En Robin, el professor d’angl\u00e8s i que fa de capit\u00e0 del grup, diu en veu alta: “Until next time, goodnight”. S’acomiaden, la penombra es va fent notar.<\/span><\/h3>\n
<\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

\"\"<\/p>\n

F\u00d2RUM.ad<\/span><\/h4>\n<\/div>\n

Boscos de Catalunya<\/span><\/h3>\n

<\/h4>\n

—————————————————-<\/span><\/h1>\n

<\/h1>\n

EL DEURE I LA GL\u00d2RIA<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Urg\u00e8ncia d’una educaci\u00f3 millor<\/span><\/h2>\n

Urgencia de una mejor educaci\u00f3n<\/span><\/h2>\n

Urgency for better education<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\n
\n
\n
\n
\n

<<Una aristocr\u00e0cia d’\u00e8xits nascuda d’una democr\u00e0cia d’oportunitats>><\/span><\/span><\/span><\/h1>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

<<An aristocracy of achievement born of a democracy of opportunity>><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n