{"id":15446,"date":"2022-12-24T23:19:04","date_gmt":"2022-12-24T22:19:04","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=15446"},"modified":"2022-12-27T19:51:29","modified_gmt":"2022-12-27T18:51:29","slug":"de-la-recollida-de-signatures-passant-pel-tribunal-constitucional-i-cap-a-la-mar-dels-sargassos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2022\/12\/24\/de-la-recollida-de-signatures-passant-pel-tribunal-constitucional-i-cap-a-la-mar-dels-sargassos\/","title":{"rendered":"De la recollida de signatures, passant pel Tribunal Constitucional i cap a la mar dels Sargassos"},"content":{"rendered":"

\u0152\u00a0 \u00a0Despr\u00e9s de l’embolic, enrenou, assumpte problem\u00e0tic, menyspreador cap a Catalunya, el Congr\u00e9s i el Senat de la recollida de signatures -instar a signar-, per part de l’expresident Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’-cada signatura un vot-, contra la Llei Org\u00e0nica de obligado cumplimiento <\/em>de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, seguir pel cam\u00ed de l’embolic, l’enrenou, assumpte problem\u00e0tic, la mala pol\u00edtica de mediocritat supina, en portar la llei org\u00e0nica esmentada al Tribunal Constitucional espanyol. Aix\u00ed no quedaria ni rastre de la lletra d’aquesta llei -primer raspallada pel Congr\u00e9s dels Diputats i despr\u00e9s esborrada pel m\u00e9s que conservador Tribunal Constitucional. La confirmaci\u00f3 del sempre contra Catalunya <\/em>i d’una Llei Org\u00e0nica de obligado cumplimiento <\/em>que, suposadament, havia d’emparar i protegir l’Estatut d’Autonomia votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Per\u00f2, l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern, el ‘Partido Popular’ i alguns presidents de Comunitats aut\u00f2nomes governades pel ‘Partido Popular’, -aut\u00f2nomes?- van escollir el cam\u00ed portador cap a un immens oce\u00e0 independentista. “Cuanto peor mejor…” <\/i>discursejava i postil.lava des del p\u00falpit del Congr\u00e9s. Pitjor per ell perqu\u00e8 pot ser encara seria president del Govern espanyol -si \u00e9s que mai ho va voler ser i continuar en el c\u00e0rrec-, si no hagu\u00e9s rebut la moci\u00f3 de censura per la qual va perdre la presid\u00e8ncia. Entre altres circumst\u00e0ncies mai va voler entendre Catalunya, immemorial naci\u00f3 catalana. Penso que, el senyor Rajoy no volia entendre res i que per la denominaci\u00f3 Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i que, per a ell mateix, hagu\u00e9s estat m\u00e9s feli\u00e7 com a Registrador de la Propietat.<\/span><\/span><\/h3>\n

Si el Congr\u00e9s, el Senat, els diputats i els senadors no serveixen per res -anul.laci\u00f3 de lleis org\u00e0niques- que tanquin les c\u00e0meres representatives<\/span><\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Per aix\u00f2 l’expresident espanyol Mariano Rajoy, el seu Govern i el ‘Partido Popular’ van portar la Llei Org\u00e0nica de obligado cumplimiento <\/em>de l’Estatut d’Autonomia<\/span>\u00a0de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol. Un Estatut votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. El\u00a0sempre contra Catalunya<\/em>, la Catalunya pagadora, com a norma pol\u00edtica del ‘Partido Popular’ i d’altres Comunitats aut\u00f2nomes governades per aquest mateix partit. Aquest gran disbarat pol\u00edtic va iniciar per part del ‘Partido Popular’ la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica que, despr\u00e9s de transcorreguts 15 anys, encara perdura amb unes conseq\u00fc\u00e8ncies nefastes com veiem. I la renovaci\u00f3 del Consell General del Poder Judicial, caducat des de l’any 2018, encara roman pendent. Cas ins\u00f2lit en una democr\u00e0cia europea.<\/span><\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0Al principi de la penosa entrada,\u00a0sempre contra Catalunya,\u00a0<\/em>dels recursos contra la Llei Org\u00e0nica\u00a0de obligado cumplimiento\u00a0<\/em>de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el Tribunal Constitucional espanyol estava format per sis magistrats ‘conservadors’ -algun d’ells havia tingut c\u00e0rrecs dintre del denominat\u00a0Movimiento Nacional-\u00a0<\/em>i, fins i tot, m\u00e9s tard, algun d’aquesta magistrats era o havia estat afiliat al ‘Partido Popular’. Pel que fa al sector dels ‘progressistes’, tamb\u00e9 eren sis. Entre aquests darrers es trobava la presidenta Maria Emilia Casas que podia exercir el vot de qualitat en cas d’empat.<\/span><\/h3>\n

Tempesta martiritzadora, menyspreadora que va obrir les portes a un independentisme de seny, democr\u00e0tic, pac\u00edfic i castigat<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n

\u00a0 \u00a0La tempesta que s’apropava seria tan gran, enorme, aclaparadora i, sobretot, martiritzadora per milions de ciutadans de Catalunya i menyspreadora per Catalunya, immemorial naci\u00f3 catalana. Poble i ciutadans que havien votat i ratificat defensant, en un acte d’exemplar valor democr\u00e0tic, la Llei Org\u00e0nica\u00a0de obligado cumplimiento\u00a0<\/em>de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I, tot aquest enorme enrenou, durant quatre llargs anys (2006-2010) que va tardar el Tribunal Constitucional espanyol per emetre una sent\u00e8ncia demolidora, la pitjor sent\u00e8ncia. La que va fer possible el recurs del ‘Partido Popular’ i altres Comunitats aut\u00f2nomes -aut\u00f2nomes?- governades per aquest partit.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0<<La hist\u00f2ria dels quatre anys en qu\u00e8 l’Estatut de Catalunya va quedar atrapat al Tribunal Constitucional van marcar una inflexi\u00f3 en la vida pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 en la imatge d’aquesta instituci\u00f3 clau de l’estructura de l’Estat. El text va quedar en mans d’un Tribunal polititzat fins a l’extrem, amb una part dels seus membres amb el mandat esgotat i impossible renovaci\u00f3 pel bloqueix dels partits, i exposant-se sense rubor amb filtracions i imatges que van escandalitzar l’opini\u00f3 p\u00fablica catalana. El resultat final va fer evident que els membres del tribunal compartien la voluntat de desectivar el text i nom\u00e9s discrepaven en la forma com fer-ho. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 quatre anys van trobar finalment la f\u00f3rmula i el 28 de juny del 2010, el TC hi va propinar el cop de gr\u00e0cia. Pel cam\u00ed, un relat de recusacions, canvis de b\u00e0ndol i fins i tot una mort, van determinar un resultat que acabaria regirant l’esdevenir de la pol\u00edtica catalana.>><\/em> El naixement d’un independentisme cada vegada m\u00e9s nombr\u00f3s i fort.<\/span><\/h3>\n

\u00a0 \u00a0La denominaci\u00f3 Espanya, naci\u00f3 de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, cap a la mar dels Sargassos despr\u00e9s i ara. La gran Europa, lliure i democr\u00e0tica, contempla amb estupor quan dif\u00edcil \u00e9s ser dem\u00f2crata a Espanya.<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Federico Trillo y Soraya S\u00e1enz de Santamar\u00eda | Espa\u00f1a | EL PA\u00cdS<\/span><\/h3>\n

Inici de la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica del Congr\u00e9s i el Senat i l’esfondrament\u00a0 d’una Llei Org\u00e0nica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de obligado cumplimiento\u00a0<\/em>ratificada pels ciutadans. Conseq\u00fc\u00e8ncies actuals d’una mala pol\u00edtica que torna a Espanya a segles passats\u00a0\u00a0<\/span><\/h3>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n

\"\"<\/h4>\n
\n
\n

El Nacional.cat<\/h4>\n<\/div>\n

<<El golpe al Estatut: el ensayo del ‘deep state’ para maniatar a Catalunya>><\/span><\/h3>\n<\/div>\n<\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n
\n
\n
Rac\u00f3 Catal\u00e0<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

Maragall proposa un ‘tancament de caixes’ si el TC espanyol retalla l’ Estatut – Rac\u00f3 Catal\u00e0<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/h3>\n
\n
\"\"<\/div>\n
\n
\n
elPeriodico.cat<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Una democr\u00e0cia feble i de mala qualitat la que permet situacions com aquesta que enfonsen l’equilibri social i econ\u00f2mic d’una naci\u00f3 de nacions. Catalunya \u00e9s tractada com la s\u00ednia de la denominaci\u00f3 Espanya, amb un espoli fiscal com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l’enorme xifra de 20.196 milions d’Euros -un 8’5% del PIB catal\u00e0- que aporten, cada any, els ciutadans de Catalunya en impostos i no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista ni en serveis ni en infraestructures. Dotze de les 17 Comunitats aut\u00f2nomes reben molt m\u00e9s del que aporten. Els n\u00fameros no es publiquen. Silenci i misteri solapen la transper\u00e8ncia. Catalunya roman molt mal finan\u00e7ada i atacada constantment per motius electoralistes. La llengua catalana tamb\u00e9. Com no podia ser d’una altra manera, milions de ciutadans de Catalunya demanen la independ\u00e8ncia. La resposta de l’Estat central espanyol, la repressi\u00f3 del segle XIX. Mal cam\u00ed.<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/h3>\n
\n
\"\"<\/div>\n
\n
\n

El Nacional.cat<\/span><\/h4>\n<\/div>\n

 <\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\u00a0 \u00a0Un mill\u00f3n quinientas mil personas<\/b>\u00a0se manifestaban en las calles del centro de Barcelona contra el fallo del\u00a0Tribunal Constitucional<\/b>\u00a0espa\u00f1ol contra el\u00a0Estatut\u00a0de Catalunya del 2006<\/b>.\u00a0<\/span><\/h3>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n
\n
\n
El Diario<\/span><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n
<\/div>\n