{"id":16768,"date":"2025-10-06T09:38:32","date_gmt":"2025-10-06T08:38:32","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=16768"},"modified":"2025-10-06T09:38:32","modified_gmt":"2025-10-06T08:38:32","slug":"un-cano-al-jardi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2025\/10\/06\/un-cano-al-jardi\/","title":{"rendered":"Un can\u00f3 al jard\u00ed"},"content":{"rendered":"

\u2665<\/span><\/h1>\n

\u00a0 \u00a0M’explicava en Fabio Sellers, un nord-americ\u00e0<\/span> conegut que habita amb la seva fam\u00edlia a Williamsburg -el barri m\u00e9s animat de Brooklyn-, alguns detalls de l’horrible assassinat del jove -31 anys- activista pol\u00edtic ultraconservador nord-americ\u00e0 Charlie Kirk.<\/span> Recorda com el dia en el que la Universitat d’Utah (EUA) – fundada l’any 1896- es va transformar, per uns moments, en el temple de la intoler\u00e0ncia violenta, en lloc del temple de la saviesa i el coneixement. <\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0En Fabio i el seu fill baixaven, tot caminant, cap el Brooklyn Heights Promenade i quan giraven la cantonada d’un dels edificis t\u00edpics de la zona de rajoles d’un rogenc fosc i passaven pel davant del jard\u00ed, van escoltar el so provinent d’una finestra entreoberta la m\u00fasica i can\u00e7\u00f3, a dues veus, de la gran ‘New York, New York’. No hi havia cap dubte, eren Frank Sinatra i Liza Minelli. Un ‘New York, New York’, diferent, molt allunyat de la il.lusi\u00f3 i esperan\u00e7a del somni americ\u00e0. Grandesa d’un somni que, amb el Govern del senyor Trump, s’ha esfumat. Els Estats Units d’Am\u00e8rica ja no s\u00f3n el que eren. L’admiraci\u00f3 per aquell pa\u00eds federal s’ha transformat en un malson. Persecucions, detencions, expulsions. Cient\u00edfics, investigadors, metges, t\u00e8cnics, estudiants…l’abandonen.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Arriben, en Fabio i el seu fill, al passeig del Brooklyn Heights i, davant mateix de l’aparador d’un centre comercial, els estranya la gran quantitat de gent all\u00e0 congregada. Tots els ulls d’aquella gent espantada fixats en les not\u00edcies de les cadenes de la televisi\u00f3: l’assassinat, d’un tret al coll, del joven\u00edssim pare de fam\u00edlia Charlie Kirk.<\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Per\u00f2, el que sembla no els espanta tant, \u00e9s el de l’exist\u00e8ncia de 90 armes de foc per cada 100 habitants. Els ciutadans dels EUA posseeixen 270 milions d’armes de foc, dels 875 milions coneguts oficialment, i, segons un informe de l’Ag\u00e8ncia Reuters, la nord-americana \u00e9s la societat m\u00e9s armada del m\u00f3n. Aix\u00ed els van les coses.<\/span><\/span><\/h2>\n

L’advertiment del President Eisenhower<\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/h1>\n

\u00a0 \u00a0En el seu discurs televisat del 17 de gener de 1961, el president Dwight’Ike’ Eisenhower, va parlar als estatunidencs del nou concepte del ‘complex militar-industrial’ conformat per les Forces Armades i els fabricants d’armament i va advertir de la seva creixent inger\u00e8ncia en el maneig de les pol\u00edtiques p\u00fabliques del pa\u00eds. “Hem de cuidar-nos de l’adquisici\u00f3 d’influ\u00e8ncia injustificada, tant sol.licitada com no sol.licitada, per part del complex militar-industrial”.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0L’adquisici\u00f3 d’armes als EUA est\u00e0 protegida per la interpretaci\u00f3 que va fer el Tribunal Suprem l’any 2008: un “dret inalienable”. El m\u00f3n contempla horroritzat cap a on est\u00e0 portant aquest ‘dret’ als ciutadans dels EUA. El 24 de maig de 2022 ser\u00e0 recordat durant molts anys a Uvalde (Texas), una ciutat d’uns 15.000 habitants. Un jove armat entr\u00e0 en una escola de prim\u00e0ria i va assassinar dinou nens, aix\u00ed com a dos docents. El dia 14 a Buffalo (Nova York) un altre jove -el dia del seu divuit\u00e9 aniversari regalant-se dos rifles semiautom\u00e0tica AR-15-, assassin\u00e0 deu persones en<\/span> un supermercat. La llista de terribles fets com els esmentats seria tan extensa com una immensa pena i tristesa per a tantes fam\u00edlies nord-americanes.<\/span><\/span><\/h2>\n