{"id":16852,"date":"2025-12-22T20:42:05","date_gmt":"2025-12-22T19:42:05","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=16852"},"modified":"2025-12-22T20:42:05","modified_gmt":"2025-12-22T19:42:05","slug":"el-laberint-del-terror-i-la-llibertat-per-nadal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2025\/12\/22\/el-laberint-del-terror-i-la-llibertat-per-nadal\/","title":{"rendered":"El laberint del terror, i, la llibertat, per Nadal"},"content":{"rendered":"

Es tractava d’un somni, com en una pel.l\u00edcula, i no era precisament ‘Que bonic que \u00e9s viure’, de Frank Capra i amb James Stewart. Es tractava d’un fet misteri\u00f3s, per\u00f2, no era cap pel.l\u00edcula. Em trobava, no s\u00e9 com ni perqu\u00e8, per uns carrers de La Bisbal d’Empord\u00e0 i caminava i caminava sense parar. Alguns ornaments del Nadal es movien a la part alta dels carrers estrets moguts per un vent suau, i, mostraven una foscor anguniosa. El silenci era total, nom\u00e9s el balbotejar d’unes campanetes de Nadal que, semblava ning\u00fa no les hauria posat. S’anava notant una foscor anguniosa, mentre un h\u00e0lit hivernal ho anava envoltant tot.<\/span>\u00a0Es feia fosc en uns carrers que, ja de per si, el sol i era renyit. M\u00e9s lentament, caminava i caminava acompanyat de ning\u00fa, nom\u00e9s d’un cert esverament. El sol, esc\u00e0s, ali\u00e8 a tot, abandonava de presa aquells llocs que s’anaven transformant en foscos i l\u00fagubres.<\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0La por dins d’un somni real, imaginari o futurible? El record d’un film o, simplement, un misteri per resoldre. Em trobaria amb el senyor Sherlock Holmes i amb el ‘Gos dels Baskerville’? Buscava al meu voltant, mirava i mirava, per\u00f2, no hi havia ning\u00fa en aquells carrers foscos i des\u00e8rtics. Buscava una sortida dins d’aquells carrers t\u00e8trics, encara que fos una escletxa per poder fer passar un cos suat i atemorit. No hi havia cap lloc per sortir! Escoltin, si us plau! Alg\u00fa em pot ajudar? Un silenci total i estremidor acompanyat de portes i finestres tancades a pany i forrellat.\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Caminava i caminava per uns carrers sense fi i dins un somni inexplicable o, explicable? Jo, no hi era. Jo, ja no existia. Era un somni. En aquells moments, dins el meu cap, un laberint, el de la pel.l\u00edcula ‘El resplandor’, de Stanley Kubrick amb Jack Nicholson. El laberint del terror, per Nadal. En el somni dels carrers sense sortida no hi apareixen, per\u00f2, me’ls trobar\u00e9 en el proper somni? Finalment, el soroll d’una campaneta em va fer remoure l’anim i l’esperit. Com el sotrac d’un n\u00e0ufrag que albira un vaixell i agita els bra\u00e7os sense parar. Era el Pare Noel que saltant pels carrers i carregat amb un sac ple de joguines, arribava a un de molt fosc i estret per sortir d’aquell laberint anguni\u00f3s. Les poques forces que em quedaven les vaig utilitzar per cridar ben fort i demanar auxili al Pare Noel, que es va parar i em va saludar agitant la m\u00e0. Les joguines del seu enorme sac\u00a0 carregat a la seva esquena eren pels nens i nenes que les esperaven amb joia.\u00a0\u00a0<\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Per a mi, tamb\u00e9 hi va ver un regal del Pare Noel. La sortida del laberint i el retrobament amb la llibertat, el do m\u00e9s preuat per l’\u00e9sser hum\u00e0. Regal que, de tot cor, desitjo a aquelles persones injustament empresonades i tamb\u00e9 a aquelles que pateixen injustament la pres\u00f3 de l’exili tot i haver estat amnistiades per la llei.\u00a0<\/span><\/h2>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

iStock<\/span><\/h2>\n<\/div>\n

———————————————————————-<\/span><\/h1>\n

LA FRASE<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00abLa fam ens va deixar sense animals i sense forces per viure.\u00bb<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00abEl hambre nos dej\u00f3 sin animales y sin fuerzas para vivir.\u00bb<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\u00abHunger left us without animals and without the strength to live.\u00bb<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Rangison Harugura<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Oxfam Interm\u00f3n<\/span><\/h3>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

———————————————————————-<\/span><\/h1>\n

Bon Nadal i Any Nou 2026, amb salut, llibertat i Pau.<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Feliz Navidad y A\u00f1o Nuevo 2026, con salud, libertad y Paz.<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Merry Christmas and Happy New Year 2026, with health, freedom and peace.<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
\"\"<\/div>\n

Desde la Fe<\/span><\/h3>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

———————————————————————-<\/span><\/h1>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

<\/h2>\n

\u00a0\u00a0<\/span><\/h2>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es tractava d’un somni, com en una pel.l\u00edcula, i no era precisament ‘Que bonic que \u00e9s viure’, de Frank Capra i amb James Stewart. Es tractava d’un fet misteri\u00f3s, per\u00f2, no era cap pel.l\u00edcula. Em trobava, no s\u00e9 com ni perqu\u00e8, per uns carrers de La Bisbal d’Empord\u00e0 i caminava i caminava sense parar. Alguns […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":true,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[65322,2040,33310,1311,65318,698,65323,1428,65326,1289,1312,24233,65324,31360,2066,65325,1455],"class_list":["post-16852","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-estrets","tag-fam","tag-forces","tag-foscor","tag-laberint","tag-llibertat","tag-misteri","tag-nadal","tag-noel","tag-pau","tag-pellicula","tag-portes","tag-sherlock","tag-somni","tag-sortida","tag-stanley","tag-viure"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16852","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=16852"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16852\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16870,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/16852\/revisions\/16870"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=16852"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=16852"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=16852"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}