{"id":16989,"date":"2026-05-18T15:59:09","date_gmt":"2026-05-18T14:59:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=16989"},"modified":"2026-05-18T20:23:00","modified_gmt":"2026-05-18T19:23:00","slug":"lesperit-de-la-pel-licula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2026\/05\/18\/lesperit-de-la-pel-licula\/","title":{"rendered":"L’esperit de la pel.l\u00edcula"},"content":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0En gran part, tamb\u00e9 \u00e9s la m\u00fasica. Ho demostren els \u00d2scars de Hollywood<\/em> que distingueixen a grans m\u00fasics pel seu acertat acompanyament musical. I parlant de la m\u00fasica d’una pel.l\u00edcula catalana podr\u00edem elogiar ‘Balandrau, vent salvatge’,<\/em> composta per Arnau Bataller. Perqu\u00e8 sense l’abra\u00e7ada d’una orquestra apropiada la pel.l\u00edcula podria no gaudir de l’escalfor de milions i milions d’espectadors de tot el m\u00f3n. \u00c9s el cas, per exemple, de la pel.l\u00edcula ‘All\u00f2 que el vent s’endugu\u00e9’,<\/em> famosa per a tota l’eternitat, i, pel seu acompanyament d’una m\u00fasica inoblidable composta per Max Steiner. Una guerra entre el Nord i el Sud dels Estats Units d’Am\u00e8rica, a canvi de la llibertat contra l’esclavitud, i, que va costar la vida al President Abraham Lincoln. Ja ho deia l’actor Sidney Poitier:\u00a0<\/span>“Every person is worthy of respect, regardless of their race, religion or gender”.<\/span><\/strong><\/em><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Una altra banda sonora guanyadora d’un \u00d2scar\u00a0<\/em>: ‘\u00c8xode’, composta per Ernest Gold, que la va encertar. Va ser premiada amb l’\u00d2scar a la millor m\u00fasica l’any 1961, acompanyant la pel.l\u00edcula ‘\u00c8xode’ dirigida per Otto Preminger i basada en la novel.la hom\u00f2nima de Leon Uris.<\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0L’obra es pren grans llibertats en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria real del vaixell ‘Exodus’. L’obra de Leon Uris i la pel.l\u00edcula d’Otto Preminger els personatges principals s\u00f3n inventats i, a m\u00e9s, els esdeveniments no corresponen a la realitat. Larry Lee Portis, historiador i professor universitari, fa una an\u00e0lisi del film. Segons ell, la cr\u00edtica m\u00e9s important sens dubte \u00e9s que aquesta pel.l\u00edcula no presenta m\u00e9s que un costat del conflicte. Alguns dels seus protagonistes com Paul Newman en el paper d’Ari Ben Canaan, Eva Marie Saint (Kity Fremont) i Ralph Richardson (general Sutherland).<\/span><\/h2>\n

\u00a0 \u00a0Tr\u00e0gicament, ni la pel.l\u00edcula ni la m\u00fasica, es poden veure i escoltar dins la Pau en el conflicte. Un frac\u00e0s col.lectiu de la intel.lig\u00e8ncia humana i, encara avui dia, un menyspreu per la vida, per milers de vides. A Gaza, a m\u00e9s de les morts traum\u00e0tiques directes (m\u00e9s de 73.000 persones identificades), diverses publicacions i estudis com The Lancet\u00a0<\/em>indiquen que la xifra de v\u00edctimes mortals podria ser notablement superior si s’hi inclouen les morts derivades de la destrucci\u00f3 dels sistema sanitari, la desnutrici\u00f3 i les malalties, superant les 90.000 defuncions des de l’inici del conflicte. Els informes apunten que una proporci\u00f3 molt significativa de les v\u00edctimes directes s\u00f3n menors d’edat (m\u00e9s del 30%) i dones (al voltant del 22%).\u00a0<\/span><\/h2>\n

“No matar\u00e0s” \u00e9s el cinqu\u00e8 dels\u00a0Deu Manaments<\/a><\/span>\u00a0de la tradici\u00f3 judeocristiana<\/mark>. Uns Manaments ignorats i oblidats, un D\u00e9u ignorat i oblidat, milers i milers de fam\u00edlies sota un patiment infinit. Sense pietat.<\/span><\/h2>\n

 <\/p>\n