{"id":17018,"date":"2026-04-19T17:32:41","date_gmt":"2026-04-19T16:32:41","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=17018"},"modified":"2026-04-19T17:32:41","modified_gmt":"2026-04-19T16:32:41","slug":"plagi-a-un-cap-de-lestat-major-america-i-lodi-dels-falcons","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2026\/04\/19\/plagi-a-un-cap-de-lestat-major-america-i-lodi-dels-falcons\/","title":{"rendered":"Plagi a un cap de l’Estat Major americ\u00e0 i l’odi dels ‘falcons’"},"content":{"rendered":"

Era un home brusc, sempre mastegava un cigar, era defensor a ultran\u00e7a de les Forces A\u00e8ries dels EUA, i s’ho passava d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9 quan, pel seu bel.lic\u00f3s i recalcitrant vocabulari, feia posar fren\u00e8tic al president John F.Kennedy. Es tractava del general Curtis LeMay, (Columbus, Ohio, 15 de novembre de 1906) – Riverside, Calif\u00f2rnia, 1 d’octubre de 1990). Cap de l’Estat Major de l’Ex\u00e8rcit de l’Aire, durant els anys 1961-1965. Se’l\u00a0 deia Curtis “Bombs away” per la seva facilitat en que ordenava bombardejos massius.<\/span><\/h2>\n

Seguint aquesta traject\u00f2ria,\u00a0els enfrontaments amb el president Kennedy\u00a0 -predicador de la negociaci\u00f3 diplom\u00e0tica, la llibertat i la Pau- eren constants. LeMay, al contrari, era predicador de la guerra i es queixava de la f\u00f2bia dels nord-americans a les armes nuclears. Va ser el general Curtis LeMay qui va expressar que “volia bombardejar als enemics fins a tornar-los a l’Edat de Pedra”. L’expressi\u00f3, ara, no correspon al president Trump, sin\u00f3 que, en el seu dia, -crisi dels missils provocada per Cuba i la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, any 1962- la va fer seva el general LeMay. L’actual i equivocat president dels EUA l’ha volgut plagiar i utilitzar, per fer propaganda de la seva in\u00fatil campanya de guerra que tants morts civils i militars est\u00e0 ocasionant. Tantes fam\u00edlies destrossades i comdemnades als despla\u00e7aments, l’exili, la fam i el terror permanent. Tamb\u00e9, l’enfonsament econ\u00f2mic del m\u00f3n lliure. Quina vergonya pels Estats Units d’Am\u00e8rica!<\/span><\/span><\/span><\/span><\/h2>\n

Poca inclinaci\u00f3 pels caps militars<\/span><\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

No resulta sorprenent que, des del principi del seu mandat, Kennedy sent\u00eds poc aferrament per els caps militars. En el cas de LeMay, el secretari adjunt de Defensa, Roswell Gilpatric, va qualificar LeMay de “recalcitrant”. Cada vegada que el president Kennedy tenia que reunir-se amb LeMay -va dir Gilpatric-, al final gaireb\u00e9 li donava un atac. Vull dir que es posava fren\u00e8tic al final d’una reuni\u00f3 amb LeMay perqu\u00e8, b\u00e9, LeMay no escoltava, no li feia cas, i feia all\u00f2 que Kennedy considerava propostes ultratjants, que no tenien cap relaci\u00f3 amb la situaci\u00f3 existent els anys seixanta. Aix\u00ed que el president no el veia mai, nom\u00e9s en alguna ocasi\u00f3 cerimonial o quan creia que tenia que quedar const\u00e0ncia de que havia escoltat a LeMay. I tenia que romandre all\u00e0 assegut. Jo veia al president just despr\u00e9s. Estava furi\u00f3s. Estava fora de si, m\u00e9s a prop del que mai havia estat de…” va dir Gilpatric sense finalitzar la frase. ( A “J.F. Kennedy: Una vida inacabada”, de Robert Dallec).<\/span><\/h2>\n

Ancorats en altres temps passats<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

No era nom\u00e9s LeMay, hi havia un grup d’alts comandaments militars del Pent\u00e0gon i la CIA que menyspreaven i no tenien cap respecte pel seu Comandant en Cap. Els esfor\u00e7os del president Kennedy per l’expansi\u00f3 mundial de la llibertat, el progr\u00e9s i la Pau -mitjan\u00e7ant la negociaci\u00f3 diplom\u00e0tica i el no imposar al m\u00f3n una ‘Pax Americana’ per la for\u00e7a de les armes nuclears, era considerat un acte de debilitat, covardia i, fins i tot, de ‘tra\u00efci\u00f3’ per part d’aquests militars ‘falcons’ ancorats en altres temps passats. All\u00f2 que m\u00e9s els va exasperar va ser la negativa del president Kennedy d’enviar tropes de combat al Vietnam, i, la seva ordre de fer tornar a casa a un miler d’efectius militars, abans de finalitzar l’any 1963. La seva voluntat de cara a la negociaci\u00f3 diplom\u00e0tica i la Pau, era que abans de finalitzar l’any 1965 tots els efectius militars destinats al Vietnam haguessin retornat als EUA. Malauradament i molt dissortadament amb l’assassinat del president Kennedy a Dallas (Texas), el 22 de novembre de 1963, just a finals de quan la seva ordre com a Comandant en Cap de les Forces Armades es tenia que posar en marxa, i, no es va complir.<\/span><\/h2>\n

Milions de morts<\/span><\/h1>\n

 <\/p>\n

Aquest incompliment va portar una escalada en la guerra (1955-1975) i en el nombre de morts. Es calcula que van morir entre 966.000 i 3.010.000 vietnamites. Els Estats Units van comptabilitzar 58.159 baixes i m\u00e9s de 1700 desapareguts. Tamb\u00e9, els milers que van tornar a casa lisiats i malalts. Aquesta hecatombre humana \u00e9s el que el president Kennedy -coneixedor actiu de la guerra- i mitjan\u00e7ant la via de l’esfor\u00e7 de la negociaci\u00f3, el treball diplom\u00e0tic i les Nacions Unides, volia evitar als seus compatriotes <<…my felow americans…>> i al dret a viure de la ra\u00e7a humana.<\/span><\/h2>\n

Va ser el general Curtis LeMay <<Bombs away>> qui va dir que “volia bombardejar als enemics fins a tornar-los a l’Edat de Pedra”<\/span>. Una frase tristament deplorable per posar m\u00e9s llenya al foc. El senyor Trump, retrocedint 63 anys, ha copiat la frase de LeMay i, en realitat, el que est\u00e0 fent \u00e9s fer tornar als Estats Units d’Am\u00e9rica a ‘l’Edat de Pedra’. El m\u00f3n sencer, estupefacte, ho contempla.<\/span><\/h2>\n