{"id":171,"date":"2009-06-21T21:53:26","date_gmt":"2009-06-21T20:53:26","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=171"},"modified":"2009-06-21T22:38:21","modified_gmt":"2009-06-21T21:38:21","slug":"the-washington-post-no-es-deixa-espantar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/06\/21\/the-washington-post-no-es-deixa-espantar\/","title":{"rendered":"“The Washington Post”, no es deixa espantar (III)"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>\u00a0\u00a0 En el cas del Watergate i per part del “The Washington Post”,\u00a0no va existir el “ja ho mirarem dem\u00e0”. Els\u00a0periodistes Robert Woodward i Carl Bernstein no es van conformar amb les versions oficials i seguien investigant.\u00a0“The Washington Post” va publicar la primera d’una s\u00e8rie d’informacions sobre Watergate que no deixaven conciliar el son a l’equip del voltant de Nixon. Entre les persones contractades per la Casa Blanca hi figuraven nombrosos ex-agents de la CIA. Aquest primer reportatge afirmava que l’FBI havia arribat a la conclusi\u00f3 de que el cas Watergate formava part d’un vast pla d’espionatge i sabotatge pol\u00edtics posats a la pr\u00e0ctica per elements de la Casa Blanca. En dies successius van apar\u00e8ixer reportatges sobre contractes de persones i pagaments per activitats d’espionatge pol\u00edtic.——————————En el sistema pol\u00edtic nord-americ\u00e0, a m\u00e9s a m\u00e9s de la just\u00edcia, existeix una altra instituci\u00f3 que t\u00e9 poders per investigar: el Congr\u00e9s. Aix\u00ed, el Senat, degut als constants entrebancs que la Casa Blanca posava al gran jurat federal que investigava el cas, va votar l’establiment d’un comit\u00e8 especial de set membres -quatre dem\u00f2crates i tres republicans- amb poders per citar i empla\u00e7ar. Aquesta vegada, a difer\u00e8ncia del que va passar en l’assassinat del president Kennedy, el Congr\u00e9s\u00a0si va votar per a la formaci\u00f3 d’un comit\u00e8 d’investigaci\u00f3.——————————————————————-Mentrestant, a les revelacions de cada dia del “The Washington Post”, s’hi van afegir les del prestigi\u00f3s semanari “TIME”\u00a0i el “The New York Times”, \u00e9s a dir, m\u00e9s d’un centenar de reportatges, cadasc\u00fan dels quals aportava un petit fet que, com a pe\u00e7a de trencacoscles, contribuia a formar una imatge d’all\u00f2 que la Casa Blanca havia fet i es proposava fer. Les coses es van comen\u00e7ar a accelerar quan el Comit\u00e8 del Senat va demanar a la Casa Blanca, les cintes en les quals Nixon gravava les seves converses.\u00a0Algunes veritablement grolleres i insultants. En aquell moment la batalla va ser terrible. La lluita va durar setmanes. Finalment, la Casa Blanca les va entregar. Per\u00f2, despr\u00e8s, va venir la gran sorpresa; all\u00f2 extraordin\u00e0ri i increible.Faltaven cintes i moltes van ser alterades. El Comit\u00e8 del Congr\u00e9s va votar -34 a 4- per donar a la Casa Blanca cinc dies m\u00e9s per entregar les cintes demanades. Nixon “el mentider” -aix\u00ed l’anomenaven quan feia les campanyes senatorials- va intentar la seva darrera maniobra per enganyar al poble nord-americ\u00e0, apar\u00e8ixer a la televisi\u00f3 i anunciar\u00a0l’entrega al Comit\u00e8 de la Cambra 1300 p\u00e0gines de transcripcions, “editades”, de les conversacions sobre Watergate contingudes a les cintes. Els congresistes declaren que varen demanar les cintes i que les transcripcions no s\u00f3n suficients, doncs no hi ha el to de veu, que en molts casos pot alterar el sentit d’una frase. El Comit\u00e8 de la Cambra rebutja les transcripcions i envia una carta al president Nixon tot manifestant que no ha complert l’ordre del Comit\u00e8 i que han trobat discrep\u00e0ncies entre les transcripcions i algunes de les cintes. La premsa publica les 1300 p\u00e0gines de transcripcions que, molts ciutadans nord-americans devoren llegint mentre senten vergonya per haber facilitat a un d\u00e8spota l’acc\u00e9s a la Casa Blanca.——————–Finalment, el Comit\u00e8\u00a0Judicial de la Cambra i davant els 22 actes pol\u00edtics motiu de processament, varen decidir iniciar els tr\u00e0mits per demanar “l’impeachment”, \u00e9s a dir, un mecanisme de processament exclussiu perqu\u00e8 el president no romani per damunt de la just\u00edcia. “L’impeachment” nom\u00e9s existeix en el dret constitucional dels EUA. Aix\u00ed, Richard M.Nixon, un exemple clar d’ab\u00fas de poder, \u00e9s obligat a presentar la dimissi\u00f3 abans de ser destitu\u00eft. El poble nord-americ\u00e0 el va expulsar de la Casa Blanca. A Espanya, el pa\u00eds amb m\u00e9s corrupci\u00f3 d’Europa, alguns pol\u00edtics haurien d’aprendre la lli\u00e7\u00f3. Pol\u00edtics imputats i m\u00e9s que imputats que ja haurien d’haber dimitit. Pol\u00edtics que s’en foten del poble i de la democr\u00e0cia\u00a0, aquest poble que hauria d’exigir la seva sortida immediata del poder. Si es pensen que, perqu\u00e8 han tret bons resultats a les darreres eleccions europees queden\u00a0lliures de culpa i de c\u00e0stig,\u00a0\u00e9s un gran error. Ells s\u00f3n els culpables de que Espanya -naci\u00f3 de nacions- porti mig segle d’endarrariment respecte Europa. Aquesta miserable corrupci\u00f3 espanyola.————<\/span><\/h4>\n

—————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

—Nota.- En un proper\u00a0cap\u00edtol detallarem els 22 actes de corrupci\u00f3 pol\u00edtica del Watergate,\u00a0motiu de processament, i comessos per el president Nixon i la Casa Blanca.———————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

—Resposta a la pregunta del cap\u00edtol anterior: Els tres mecanismes que s\u00f3n la base mateixa de la Constituci\u00f3 dels EUA: les eleccions, la separaci\u00f3 de poders i el federalisme.————————————————————————————–<\/span><\/h4>\n

—La pregunta del dia: Per quin motiu la Cambra i el Senat dels EUA van formar un comit\u00e8 mixte per analitzar certes sospites sobre el president Lincoln, durant la Guerra Civil nord-americana?———————————————————————————————————————————————–<\/span><\/h4>\n

—El lema del dia: “La ignor\u00e0ncia \u00e9s l’arrel de la falta de llibertat.”<\/em>———————-<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 (Federico Mayor Zaragoza).<\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 En el cas del Watergate i per part del “The Washington Post”,\u00a0no va existir el “ja ho mirarem dem\u00e0”. Els\u00a0periodistes Robert Woodward i Carl Bernstein no es van conformar amb les versions oficials i seguien investigant.\u00a0“The Washington Post” va publicar la primera d’una s\u00e8rie d’informacions sobre Watergate que no deixaven conciliar el son a […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,779],"tags":[934,930,801,800,14,925,927,931,923,919,504,924,284,928,62,932,799,918,920,933,917,922,921,935,929,926],"class_list":["post-171","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-watergate","tag-el-mentider","tag-impeachment","tag-the-new-york-times","tag-the-washington-post","tag-afegir-nova-etiqueta","tag-alterades","tag-carta","tag-casa-blanca","tag-cintes","tag-comite","tag-congres","tag-converses","tag-corrupcio","tag-discrepancies","tag-espanya","tag-expulsar","tag-imputats","tag-investigar","tag-jurat","tag-mecanisme","tag-poders","tag-reportatges","tag-revelacions","tag-times","tag-tramits","tag-transcripcions"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-2L","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/171","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=171"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/171\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":188,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/171\/revisions\/188"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=171"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=171"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=171"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}