{"id":1767,"date":"2010-11-27T09:34:14","date_gmt":"2010-11-27T08:34:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=1767"},"modified":"2010-11-27T09:52:16","modified_gmt":"2010-11-27T08:52:16","slug":"un-cara-a-cara4-debats-per-la-democracia-la-llibertat-de-premsa-i-el-pais-kennedy-nixon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2010\/11\/27\/un-cara-a-cara4-debats-per-la-democracia-la-llibertat-de-premsa-i-el-pais-kennedy-nixon\/","title":{"rendered":"Un cara a cara(4 debats) per la democr\u00e0cia, la llibertat de premsa i el pa\u00eds, Kennedy-Nixon"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"<\/a> Com que vivim en un pa\u00eds molt diferent dels EUA i en el que, fins i tot la democr\u00e0cia s’ent\u00e9n d’una manera extranya -una dictadura rere l’altre pesen molt-, a Catalunya que se suposa haur\u00edem de donar exemple, ni un cara a cara electoral s’ha sapigut o volgut fer. Desde la censura i destrossa de l’Estatut d’Autonomia\u00a0per part del Tribunal Constitucional espanyol, caducat, i a inst\u00e0ncies del “Partido Popular”, <\/em>ens\u00a0estan impel.lint cap a\u00a0la independ\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana. Masses interfer\u00e8ncies d’una Espanya que\u00a0es posa en els assumptes d’una Catalunya que vol progressar i ens frenen a cada moment. No veuen que a Espanya encara romanen al segle XIX i que ens faran fora de la Comunitat Europea. Ens censuren i destrossen l’Estatut, s’enporten 22 mil milions d’euros que ja no tornen -un 10% del PIB catal\u00e0-, persegueixen la nostra llengua i encara els hem d’ajudar. Aix\u00f2 es t\u00e9 que aclarir el proper 28-N i sin\u00f3\u00a0\u00e9s que la naci\u00f3 catalana\u00a0ja no \u00e9s res, res i res. La perif\u00e8ria.<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 En el debat cara a cara entre Kennedy i Nixon davant uns setanta milions de nord-americans, gaireb\u00e9 dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 adulta del pa\u00eds, Kennedy va obtenir una clara avantatja al dirigir les seva intervenci\u00f3 inicial directament al poble nord-americ\u00e0. Va fer el mateix en la seva intervenci\u00f3 de clausura. En canvi, Nixon va aprofitar les seves intervencions d’introducci\u00f3 i de conclusi\u00f3 per remarcar les difer\u00e8ncies entre ell i Kennedy. La difer\u00e8ncia va esdevenir reveladora: Kennedy va quedar com un l\u00edder que\u00a0es proposava abordar els grans temes de la naci\u00f3; Nixon va quedar davant dels electors com alg\u00fa que tracta de guanyar avantatge sobre un adversari. El llenguatge de Nixon era moderat, per\u00f2 en comparaci\u00f3 amb el de Kennedy resultava indigne d’un estadista, amb lo qual confirmava la impressi\u00f3 negativa que molts tenien d’ell de les anteriors campanyes al Congr\u00e9s, el Senat i la vicepresid\u00e8ncia.\u00a0<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 Kennedy, com tothom va recon\u00e8ixer, va superar Nixon perqu\u00e8 semblava\u00a0m\u00e9s relaxat, amb superior control, o, com va escriure\u00a0 el periodista Theodore White: <<Tranquil i sense nervis. El vicepresident, en canvi, estava tens, gaireb\u00e9 espantat, en ocasions com enutjat i alguna vegada demacrat, fins semblar malalt>>. <\/em>La c\u00e0mera mostrava a Nixon <<mig encorbat, amb l’esp\u00e8s maquillatge que cobria la seva barba moll per la suor, amb les conques dels ulls molt negres, i amb la mand\u00edbula, les galtes i la cara desencaixades per la tensi\u00f3>>.\u00a0<\/em>A m\u00e9s, el fons del plat\u00f3 era d’un color gris clar i Nixon\u00a0portava un vestit del mateix color, <<difuminat en una silueta confusa,\u00a0mentre que Kennedy, amb vestit fosc, tenia un aspecte retallat i ferm, molt constrastat>>.\u00a0<\/em>Al final del debat, quan tots dos es van apropar per intercanviar unes bromes, Nixon, vigilant de re\u00fcll als fot\u00f2grafs, “va posar una expressi\u00f3 seria i va comen\u00e7ar a senyalar-me amb el dit perqu\u00e8 aix\u00ed sembl\u00e9s\u00a0que m’estava donant lli\u00e7ons a prop de la pol\u00edtica exterior i del comunisme>>, <\/em>va dir Kennedy. Una vegada m\u00e9s, la imatge no era de domini, sin\u00f3 la d’un pinxo d’escola. Tot i que els sondejos i una multitud\u00a0 de seguidors m\u00e9s gran feien creure que Kennedy havia guanyat el primer debat, ell sabia que donar per segura la seva avantatge seria un disbarat. I a difer\u00e8ncia dels televidents, l’audi\u00e8ncia de la r\u00e0dio creia que Nixon havia derrotat Kennedy, demostrant la import\u00e0ncia que t\u00e9 el contrast de les imatges davant les c\u00e0meres. Kennedy veia la carrera encara massa disputada, i li semblava necessari cridar l’atenci\u00f3 dels electors cap a les equivocacions passades i presents dels republicans. El programa de Kennedy podia resumir-se -cosa indispensable per arribar al poble- . El de Nixon, no, perqu\u00e8, com en totes les seves campanyes, no el tenia. Nixon volia, per motius subconscients, que l’acceptin pel ell mateix, no per les seves promeses o les seves idees, i que a m\u00e9s, vol arribar al poder amb les mans lliures i no lligades per cap programa. Per aix\u00f2 no en t\u00e9 cap. Parla, en general, de llargues posicions -les tradicionals del partit republic\u00e0- i trata d’alimentar,\u00a0fomentar, avivar les pors que nien sempre en la gent. Sota el lema “Fem que aquest pa\u00eds es mogui novament”<\/em> recordant el New Deal<\/em> de Roosevelt, Kennedy el va criticar de manera m\u00e9s efica\u00e7 durant les darreres setmanes de la campanya. Tot i que\u00a0John F. Kennedy va aconseguir 303 vots electorals davant els 219 de Nixon, el seu marge popular va ser de nom\u00e9s 118.574 vots sobre un total de 68.837.000. Certament, Nixon i ell v\u00e0ren saber generar el suficient inter\u00e8s com per portar a un 64,5 per 100 de l’electorat a les urnes, un dels porcentatges m\u00e9s elevats de la hist\u00f2ria recent. Per\u00f2 Kennedy va guanyar la presid\u00e8ncia amb nom\u00e9s un 49,72 per 100 del vot popular.\u00a0Totes les prediccions apuntaven a que Kennedy obtindria un 52 o un 53 per 100 del vot,\u00a0per\u00f2, m\u00e9s tard es va\u00a0comprovar que\u00a0va haber-hi una por persistent a tenir\u00a0un cat\u00f2lic a la Casa Blanca. Tot i que un 46 per 100 dels protestants van votar per Kennedy, milions d’ells a Ohio, Wisconsin i a tot el Sur v\u00e0ren deixar que la seva religi\u00f3 fos una consideraci\u00f3 decisiva. Era la primera vegada que un candidat guanyava la presid\u00e8ncia amb una minoria de votants protestants. Era la primera vegada, tamb\u00e9, que dos candidats a la presid\u00e8ncia dels Estats Units de Nord-Am\u00e8rica, feien un cara cara (4 debats)\u00a0mitjan\u00e7ant la televisi\u00f3 i davant 70 milions de nord-americans. Ho v\u00e0ren fer per guanyar la\u00a0presid\u00e8ncia, per\u00f2, tamb\u00e9, per la democr\u00e0cia, la llibertat de premsa i el seu pa\u00eds.<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 El 28-N pensem tots amb el nostre pa\u00eds, aquesta gran naci\u00f3 catalana, la nostra llengua i, per damunt de tot, la democr\u00e0cia, la llibertat i el nostre Estatut. Pensem, tamb\u00e9, amb la gran manifestaci\u00f3 del 10-J i amb les aspiracions dels gaireb\u00e9 2 milions de catalans que hi v\u00e0ren participar com a representants del poble catal\u00e0. No baixarem mai\u00a0el cap i a fe de D\u00e9u que a les urnes ho tenim que demostrar. Visca Catalunya!<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9 poden puntejar el v\u00eddeo seg\u00fcent:watch?v=C6Xn4ipHiwE<\/a>\u00a0<\/span><\/h3>\n

————————————————————————————————————————<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-\u00a0 La pol\u00edtica de bon ve\u00efnatge practicada per el sobir\u00e0 Berenguer Ramon\u00a0 el Fratricida<\/em> (1076-1097) amb els regnes musulmans ve\u00efns, comport\u00e0 una aturada del proc\u00e9s d’expansi\u00f3 territorial ; la colonitzaci\u00f3, per\u00f2, avan\u00e7\u00e0 lentament a trav\u00e9s de les terres despoblades situades entre els catalans i els sarra\u00efns. Aquest fou el cas del Camp de Tarragona, d’0n l’antiga poblaci\u00f3 musulmana havia emigrat ja en temps de Ramon Berenguer el Vell <\/em>(1035-1o76). (Ulisses 11).<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quins\u00a0v\u00e0ren ser els pobladors m\u00e9s antics del pa\u00eds que m\u00e9s endavant seria Catalunya?<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “No m’he fet vegetari\u00e0 per motius de salut, sin\u00f3 per la salut dels pollastres<\/em>” Isaac Bashevis Singer.<\/span><\/h3>\n

————————————————————————————————————————-\u00a0<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 Com que vivim en un pa\u00eds molt diferent dels EUA i en el que, fins i tot la democr\u00e0cia s’ent\u00e9n d’una manera extranya -una dictadura rere l’altre pesen molt-, a Catalunya que se suposa haur\u00edem de donar exemple, ni un cara a cara electoral s’ha sapigut o volgut fer. Desde la censura i destrossa […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[14,6629,2384,2782,1300,286,2169,6624,6630,508,6628,6625,696,6619,188,6622,1192,1911,380,257,6626,289,6634,6633,507,1738,6632,6636,99,351,6627],"class_list":["post-1767","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-afegir-nova-etiqueta","tag-bromes","tag-campanyes","tag-censura","tag-debat","tag-democracia","tag-deu","tag-diferencies","tag-domini","tag-electors","tag-encorbat","tag-estadista","tag-estatut","tag-exemple","tag-independencia","tag-interferencies","tag-kennedy","tag-lider","tag-llengua","tag-nacio","tag-nixon","tag-poble","tag-porcentatges","tag-pors","tag-premsa","tag-presidencia","tag-programa","tag-protestants","tag-radio","tag-religio","tag-tranquil"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-sv","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1767"}],"version-history":[{"count":41,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2243,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1767\/revisions\/2243"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}