{"id":208,"date":"2009-07-08T16:42:45","date_gmt":"2009-07-08T15:42:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=208"},"modified":"2009-07-08T22:17:19","modified_gmt":"2009-07-08T21:17:19","slug":"watergate-22-actes-politics-dabus-de-poder-i-motiu-de-processament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/07\/08\/watergate-22-actes-politics-dabus-de-poder-i-motiu-de-processament\/","title":{"rendered":"Watergate: 22 actes pol\u00edtics d’ab\u00fas de poder i motiu de processament (V)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\"\"<\/a>\u00a0 A banda dels assumptes referents als impostos i de les millores, a c\u00e0rrec dels contribuents, de les seves casas de Calif\u00f2rnia i Florida, tots els altres actes imputats al president Nixon s\u00f3n de car\u00e0cter pol\u00edtic. Tot el complexe d’actes anomenats -per abreviar- Watergate, tenien un objectiu pol\u00edtic:\u00a0establir les bases del poder personal, transformar el sistema nord-americ\u00e0, sense modificar la Constituci\u00f3, en un sistema en el qual l’ab\u00fas de poder, per part de l’Executiu, fos cosa normal i acceptada. El governador Mandel, de l’Estat de Maryland, va dir: \u00abL’arrogant ex\u00e8rcit privat de corruptors t\u00e9 el seu origen en els despatxos de Wall Street, les ag\u00e8ncies de publicitat de Madison Avenue i Disneyland i les sales dels consells d’administraci\u00f3 dels poders gegants industrials dels Estats Units.\u00bbL’\u00e8tica del govern es va transformar durant uns mesos terribles, en l’\u00e8tica dels consells d’administraci\u00f3, de les oficines d’espionatge industrial, dels rumors i xafarderies, dels suborns, del pillatge dels secrets del competidor, del poder suprem dels gerents…\u00bb\u00a0Com ens va explicar V\u00edctor Alba, periodista pol\u00edtic i professor de ci\u00e8ncies pol\u00edtiques de la Universitat nord-americana de Kent: \u00abFins i tot els congressistes s’han quedat sorpressos davant la maduresa pol\u00edtica del p\u00fablic. Ning\u00fa semblava creure all\u00f2 que el president Lincoln va dir una vegada: \u00ab\u00c9s possible enganyar a alguns tot el temps,\u00a0\u00e9s possible enganyar a tots per un temps, per\u00f2 no \u00e9s possible enganyar a tots tot el temps.\u00bb Quan Nixon afirma que Watergate perjudica el pa\u00eds, que s’hauria d’acabar amb l’assumpte, quan els amics de Nixon i els seus col.laboradors acusen als periodistes de no tenir en compte els interessos nacionals perqu\u00e8 s’ocupen tant de Watergate quan el pa\u00eds necessita un president amb autoritat, la gent del carrer no fa cas. No deixar-se impressionar per la ret\u00f2rica patriotera demostra un refinament pol\u00edtic que els mateixos pol\u00edtics no van sospitar en el seu poble\u00bb. El maig de 1974, una enquesta Gallup va indicar que, per primera vegada desde que va comen\u00e7ar la trama, m\u00e9s de la meitat dels nord-americans pensava que Nixon tenia que ser objecte \u00abd’impeachment\u00bb (en el primer i seg\u00f3n cap\u00edtol ja expliquem \u00abl’impeachment\u00bb). El 51 per cent dels enquestats pensen que hi havien probes suficients per\u00a0processar Nixon, i el 31 per cent, que no (la resta no sabia que fer). El 48 per cent deia que Nixon tenia que dimitir i el 37 per cent, que no. Heus aqu\u00ed els actes pol\u00edtics d’ab\u00fas de poder i motiu de processament:——————————————————————-1.-Pla per a la col.locaci\u00f3 de micr\u00f2fons en les oficines del partit dem\u00f2crata a l’edifici Watergate. 2.- Destrucci\u00f3 de proves relacionades amb l’esmentat acte. 3.- Pagament de soborns i promeses de clem\u00e8ncia als set acusats d’espiar en les oficines del partit dem\u00f2crata. 4.- Intent d’implicar a la CIA en l’encobriment d’aquesta acci\u00f3. 5.- Decissi\u00f3 de cometre perjuri davant el jurat d’acusaci\u00f3 i durant el judici. 6.- Participaci\u00f3 d’alts funcionaris en l’encobriment. 7.- Acomiadament d’Archibald Cox, primer investigador especial de l’esc\u00e0ndal Watergate, despr\u00e8s de l’incompliment dels compromisos establerts en el seu nomenament. 8.- Negativa inicial a facilitar les cintes magnetof\u00f2niques demanades per via judicial. 9.- Els 18 minuts i mig de silenci en la cinta del 20 de juliol del 1972. 10.- Possible frau criminal en relaci\u00f3 al pagament d’impostos corresponents al per\u00edode de 1970-73 per part de Nixon. 11.- Contractar al sabotejador professional Donald Segretti\u00a0per esquitxar de bromes pesades la campanya electoral dels dem\u00f2crates i encobrir aquestes activitats. 12.- Activitats il.legals d’espionatge per part del Comit\u00e8 per a la reelecci\u00f3 del president Nixon. 13.- La creaci\u00f3 de la \u00abbrigada de fontaners\u00bb de la Casa Blanca i la seva entrada a l’oficina del metge Lewis Fielding, psiquiatra de Daniel Ellsberg. 14.- Oferiment d’un alt c\u00e0rrec al jutge responsable del judici d’Ellsberg, acusat de fer-se i entregar al \u00abNew York Times\u00bb els anomenats \u00abdocuments del Pent\u00e0gon\u00bb. 15.- Acceptar contribucions electorals a canvi\u00a0d’anomenar llocs d’embaixador. 16.- Acceptar contribucions dels productors lleters a canvi de reduir les quotes d’importaci\u00f3\u00a0i augmentar el preu de la llet. 17.- Commutaci\u00f3 de sent\u00e8ncies a aquells presoners que van donar suport per a la reelecci\u00f3 de Nixon. 18.- Utilitzar les oficines de recaptaci\u00f3 per amena\u00e7ar als \u00abenemics\u00bb de la Casa Blanca i recompensar als amics. 19.- Permetre la fusi\u00f3 de v\u00e0ries corporacions a canvi de contribucions electorals. 20.- Utilitzaci\u00f3 del Departament de Just\u00edcia per apagar les cr\u00edtiques dels mitjans de comunicaci\u00f3. 21.- Retirada del c\u00e0rrec elevat contra la ITT de violar la llei \u00abantitrust\u00bb a canvi d’una important ajuda econ\u00f2mica a la convenci\u00f3 nacional republicana del 1972. 22.- Petici\u00f3 i recepci\u00f3 d’una aportaci\u00f3 de 200.000 d\u00f2lars al financer fugitiu Robert Vesco. Davant d’aquesta enorme, miserable i ro\u00efna corrupci\u00f3, el president dels EUA,\u00a0Richard M. Nixon, va tenir que presentar la dimissi\u00f3 obligat per la justa, acertada, correcta i necess\u00e0ria pressi\u00f3 del poble nord-americ\u00e0. El poble es t\u00e9 que defensar quan es objecte de mofa i escarni. No\u00a0hi han llibertats assegurades si la gent – la premsa, els pol\u00edtics, els electors- no romanen sempre vigilants i que cap democr\u00e0cia est\u00e0 assegurada contra l’assetjament dels qui volen menysprear-la\u00a0i retallar-la. No hi ha cap dubte que, a les nacions d’Espanya, el poble t\u00e9 que reaccionar contra tot el que est\u00e0 passant a la Comunitat valenciana. El poble valenci\u00e0 no pot acceptar ni permetre, de cap manera, aquestes actituds, declaracions, paraules i fets. Tot aix\u00f2 \u00e9s un greu menyspreu al Regne d’Espanya, a la democr\u00e0cia i a la pol\u00edtica com a servei al poble.\u00a0Som la vergonya d’Europa.\u00a0Que el\u00a0Congr\u00e9s -Parlament i Senat- anomenin immediatament, per elecci\u00f3, una comissi\u00f3 parlament\u00e0ria perqu\u00e8, amb col.laboraci\u00f3 amb la just\u00edcia, vagin cap a una actuaci\u00f3 valenta, justa i efica\u00e7 contra tot el que veiem -astorats- est\u00e0 passant a la Generalitat valenciana i a tot el que pugui succeir, en el futur,\u00a0en aquesta o altres Comunitats Aut\u00f2nomes i nacions d’Espanya.<\/h3>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 NOTA.- El proper cap\u00edtol ser\u00e0 el darrer dels dedicats al Watergate. En ell parlarem d’un fet esgarrif\u00f3s, descobert posteriorment al Watergate. Documents desclassificats, principalment,\u00a0de l’assassinat del president John F. Kennedy, ho han revelat.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 RESPOSTA a la pregunta del cap\u00edtol anterior: El president dels EUA elegit l’any 1932 i reelegit els anys 1936, 1940, i 1944, va ser Franklin Delano Roosevelt.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 PREGUNTA del dia.-Quin president dels EUA va dir aquella frase,i <\/strong>en la qual demanava \u00abel govern del poble fet per el poble i per el poble\u00bb?<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA del dia: \u00abUna dictadura \u00e9s un r\u00e8gim en qu\u00e8 la gent recita en lloc de pensar\u00bb. Ignazio Silone.<\/em><\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/em><\/strong>\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 A banda dels assumptes referents als impostos i de les millores, a c\u00e0rrec dels contribuents, de les seves casas de Calif\u00f2rnia i Florida, tots els altres actes imputats al president Nixon s\u00f3n de car\u00e0cter pol\u00edtic. Tot el complexe d’actes anomenats -per abreviar- Watergate, tenien un objectiu pol\u00edtic:\u00a0establir les bases del poder personal, transformar el […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,779],"tags":[1032,930,1018,14,1028,1017,1034,1026,1021,1027,1025,798,1020,1031,1038,1030,1029,1037,498,1022,199,1036,1019,502,1016,1023,961,1035,1024,1033],"class_list":["post-208","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-watergate","tag-antitrust","tag-impeachment","tag-abus","tag-afegir-nova-etiqueta","tag-aportacio","tag-bases","tag-carrec","tag-cinta","tag-contribucions","tag-convencio","tag-critiques","tag-dimissio","tag-documents","tag-embaixador","tag-enganyar","tag-espionatge","tag-frau","tag-gallup","tag-jutge","tag-lleters","tag-mitjans","tag-periodistes","tag-perjuri","tag-poder","tag-politic","tag-presoners","tag-preu","tag-proves","tag-recaptacio","tag-silenci"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/208","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=208"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/208\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":227,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/208\/revisions\/227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=208"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=208"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=208"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}