{"id":2219,"date":"2011-02-19T14:41:16","date_gmt":"2011-02-19T13:41:16","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=2219"},"modified":"2011-02-20T21:01:20","modified_gmt":"2011-02-20T20:01:20","slug":"el-gran-enemic-de-la-veritat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/02\/19\/el-gran-enemic-de-la-veritat\/","title":{"rendered":"El gran enemic de la veritat"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><<El gran enemic de la veritat freq\u00fcentment no \u00e9s la mentida deliberada,\u00a0recercada i deshonesta, sin\u00f3 el mite, persistent, persuasiu i irreal. Amb massa freq\u00fcencia, ens agafem en els llocs comuns dels nostres\u00a0antecessors. Sotmetem tots els fets a un grup d’interpretacions prefabricades. Fru\u00efm de la comoditat d’opinar sense la incomoditat de pensar…
\n<<No podem comprendre i atacar els nostres problemes contemporanis si ens deixem guiar per etiquetes tradicionals i esl\u00f2gans desgastats d’una \u00e8poca anterior. El fet desafortunat del cas \u00e9s que la nostra ret\u00f2rica no ha mantingut el pas amb la mateixa\u00a0velocitat\u00a0del canvi social i econ\u00f2mic. Els nostres debats pol\u00edtics i els nostres discursos sobre assumptes corrents interns i econ\u00f2mics, amb massa freq\u00fc\u00e8ncia tenen poca o cap relaci\u00f3 amb els actuals problemes amb que es troben enfrontats els Estats Units…
\n<<Aquests problemes no poden ser solucionats per la m\u00e0gia d’un passat oblidat. Per\u00f2 l’exemple d’Europa Occidental ens demostra que es\u00a0poden resoldre, que els governs -i molts d’ells s\u00f3n governs conservadors- disposats a enfrontar-se amb problemes t\u00e8cnics sense ideologies preconcebudes, poden lligar els elements d’una economia nacional i aconseguir el creixement i la prosperitat…
\n<<Algunes de les converses que he escoltat en el nostre propi pa\u00eds sonen com a vells discs de llarga duraci\u00f3 conservats des dels anys trenta. El debat dels anys trenta va tenir la seva gran significaci\u00f3 i va produir grans resultats, per\u00f2 es va desenvolupar en un m\u00f3n diferent, amb necessitats diferents i diferents deures. La nostra responsabilitat \u00e9s viure en el nostre propi m\u00f3n, identificar les necessitats i realitzar les tasques del nostre temps…
\n<<Fa gaireb\u00e9 150 anys, Thomas Jefferson va escriure: “Les noves circumst\u00e0ncies demanen noves paraules, noves frases i la transfer\u00e8ncia de velles \u00a0paraules cap a nous objectius: m\u00e9s cert avui de lo que ho va ser en els dies de Jefferson, perqu\u00e8 el paper d’aquest pa\u00eds \u00e9s tant o m\u00e9s significatiu…\u00a0A mesura que treballem en conson\u00e0ncia per\u00a0fer front\u00a0amb els problemes aut\u00e8ntics dels nostres dies, produirem una visi\u00f3 i una enrgia que tornaran a demostrar al m\u00f3n la superior vitalitat i la for\u00e7a de la societat lliure>>.
\n\u00a0\u00a0 Aquesta \u00e9s una part del discurs que el president John F. Kennedy, va pronunciar\u00a0a la\u00a0Universitat de Yale (New Haven)\u00a0el dia\u00a011 de juny de 1962. Era un discurs seri\u00f3s. No nom\u00e9s atacava als “titans”, sin\u00f3 tamb\u00e9 a aquells dels seus conciutadans que\u00a0s’enorgullien de les seves frases estereotipades tradicionals, els seus esl\u00f2gans gastats, els seus vells discs, els seus llocs comuns ancestrals, els seus problemes imaginaris i les seves interpretacions prefabricades, dels quals Kennedy deia que estaven endarrerits 150 anys i no entenien res dels problemes actuals.\u00a0 Era ja tard quan va anunciar per televisi\u00f3, el 13 d’agost, que des de que havia entrat a la Casa Blanca el producte nacional brut havia augmentat un 10%, la producci\u00f3 industrial un 16% i la renda personal disponible un 8% (30.000 milions de d\u00f2lars), que l’\u00edndex d’atur s’havia redu\u00eft en un mili\u00f3 de persones i que en el comtat de Carbon, Pensylvania, George Demart, de 52 anys,\u00a0a la fi podria mantenir a la seva fam\u00edlia.\u00a0Va afegir que els beneficis de les societats havien pujat un 26%, per\u00f2 els qui estaven afectats ja no l’escoltaven quan va concloure: <<Tenim que continuar cap a andavant. S\u00e9 que existeixen els qui s’oposaran a totes aquestes mesures de la mateixa manera que els qui, en altres temps, s’oposaven a les lleis que prohibien el treball dels menors i m\u00e9s recentment, en el Senat, a l’atenci\u00f3 m\u00e8dica dels ancians.El nostre pa\u00eds estaria encara, econ\u00f2micament, a l’edat de l’obscuritat si aquests oponents del progr\u00e9s i defensors dels privilegis vetaran cada pas andavant. Per\u00f2 el President dels Estats Units i el Congr\u00e9s i tots nosaltres ens hem de comprometre a l’acci\u00f3 en els nostres dies>>. La febre va comen\u00e7ar a baixar a la tardor. Els negocis anaven b\u00e9 i 1963 es presentava encara millor. L’augment de les despeses federals, els contractes de defensa i els projectes de renovaci\u00f3 urbana actuaven com un esperonador de l’economia. Per\u00f2 els homes de negocis seguien pessimistes i desconfiats. En la Convenci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 de Banquers, que va tenir lloc a Atl\u00e0ntic City del 23 al 26 de setembre de 1962, es va predir que la producci\u00f3 automobil\u00edstica baixaria en 500.000 cotxes\u00a0durant el 1963. La majoria dels experts financers de Nova York i Chicago v\u00e0ren avisar del perill d’una nova recessi\u00f3.\u00a0\u00a0No hi va haver cap recessi\u00f3. Al contrari, els Estats Units estaven en plena expansi\u00f3 industrial. Per\u00f2 el Govern federal seguia vigilant. En el juliol de 1962 va protestar contra els Bancs que predeien la inflaci\u00f3 i deformaven el mercat financer. El mes de novembre va denunciar els augments injustificats en els preus de la ind\u00fastria farmac\u00e8utica. L’any 1963 va multiplicar els processos anti-trust.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

\"\"<\/span><\/a><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0Les paraules pronunciades per el president Kennedy a la Universitat de Yale, fa 47 anys, s\u00f3n tant actuals com prof\u00e8tiques. En el seu pa\u00eds els del “Tea Party\u00a0” pretenen fer retrocedir els EUA al temps del general Custer, fins i tot, incitant a la viol\u00e8ncia pol\u00edtica.\u00a0Aquests s\u00f3n els que ja els sembla b\u00e9 que una fam\u00edlia treballadora\u00a0que tingui la desgr\u00e0cia\u00a0de tenir un fill malalt de c\u00e0ncer,\u00a0per poguer pagar les factures de l’hospital ho perden tot. Des de la\u00a0vivenda al cotxe. Hipotecar-ho tot, si poden. I sin\u00f3 al carrer. Aquests s\u00f3n els que van en contra de la reforma de la Seguretat Social aconseguida per el president Obama i de la que va ser\u00a0gran defensor i\u00a0 impulsor el senador Edward Kennedy.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A Espanya les paraules del president Kennedy s\u00f3n m\u00e9s que apropiades. Els drepaires del passat i del conflicte constant, ens han portat a la cua d’Europa i amb 5 milions\u00a0de treballadors\u00a0sense feina, a l’atur.\u00a0En lloc de treballar per aconseguir una excel.lent\u00a0\u00a0productivitat i progr\u00e9s\u00a0industrial innovador i\u00a0de qualitat,\u00a0passen el temps\u00a0lladrant contra Catalunya\u00a0i les autonomies. S\u00f3n aquells que, com deia el president Kennedy,\u00a0volen romandre ancorats als anys trenta. Aquells que impedeixen que TV3, la Televisi\u00f3 de Catalunya, es pugui veure amb tota llibertat a la Catalunya del Sud. Jo s\u00f3c\u00a0 un valenci\u00e0 del Nord.\u00a0Espanya \u00e9s ben b\u00e9 un pa\u00eds de mis\u00e8ries i de mediocritat supina. Quina vergonya per les futures generacions! A fe de D\u00e9u que des de\u00a0la naci\u00f3 catalana, hem de fer tot el possible perqu\u00e8 el PP no guanyi les eleccions generals de l’any vinent.<\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya\u00a0\u00a0 <\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Ata\u00fclf, cabdil dels visigots, tingu\u00e9 el somni fracassat de fer de B\u00e0rcino la capital d’un gran regne romano-visig\u00f2tic (415) i el seu poble, entre la G\u00e0l-lia i Hisp\u00e0nia, continu\u00e0 el pelegrinatge fins a assentar-se definitivament a Toledo, que convertiren en la capital de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.-\u00a0Quans segles v\u00e0ren dominar els gots?<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “La inflaci\u00f3 \u00e9s com la pasta de dents: un cop \u00e9s a fora, costa molt tornar-la a guardar”. <\/em>Karl Otto P\u00f6hl.<\/span><\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

Els Pa\u00efsos Catalans<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

“Pa negre”, triomf del cinema\u00a0 catal\u00e0 i europeu<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:<\/span><\/span>\u00a0watch?v=f0-zaiVuR5o<\/a><\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 PREGUNTA N\u00ba 3\u00a0 al Govern dels EUA, a l’FBI i a WikiLeaks.- En el dia de la seva detenci\u00f3, Lee Oswald va ser sotm\u00e8s a la prova del nitrat, el qual resultat va indicar que no havia disparat un rifle durant les vint-i-quatre\u00a0hores anteriors. Perqu\u00e8 aquest fet va ser mantingut en secret per el Govern federal i per la policia de Dallas durant deu mesos?<\/span><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0 <\/span><\/span><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

<<El gran enemic de la veritat freq\u00fcentment no \u00e9s la mentida deliberada,\u00a0recercada i deshonesta, sin\u00f3 el mite, persistent, persuasiu i irreal. Amb massa freq\u00fcencia, ens agafem en els llocs comuns dels nostres\u00a0antecessors. Sotmetem tots els fets a un grup d’interpretacions prefabricades. Fru\u00efm de la comoditat d’opinar sense la incomoditat de pensar… <<No podem comprendre i […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1345],"tags":[11035,11032,11028,11029,62,68,10955,11033,11034,2292,11030,1307,2287,1921,11031,803],"class_list":["post-2219","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jfk","tag-anti-trust","tag-carbon","tag-creixement","tag-discs","tag-espanya","tag-europa","tag-latur","tag-menors","tag-mercat","tag-mite","tag-paraules","tag-pensar","tag-privilegis","tag-recessio","tag-titans","tag-veritat"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-zN","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2219"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2266,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2219\/revisions\/2266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2219"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2219"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2219"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}