{"id":2334,"date":"2011-03-19T13:29:14","date_gmt":"2011-03-19T12:29:14","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=2334"},"modified":"2011-03-20T11:50:36","modified_gmt":"2011-03-20T10:50:36","slug":"lhome-te-a-les-seves-mans-mortals-poder-per-abolir-qualsevol-tipus-dinjusticia-pobresa-tirania-malaltia-i-guerra-en-el-mon-jfk-i-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/03\/19\/lhome-te-a-les-seves-mans-mortals-poder-per-abolir-qualsevol-tipus-dinjusticia-pobresa-tirania-malaltia-i-guerra-en-el-mon-jfk-i-ii\/","title":{"rendered":"“L’home t\u00e9 a les seves mans mortals poder per abolir qualsevol tipus d’injust\u00edcia, pobresa, tirania, malaltia i guerra en el m\u00f3n…” (JFK) (i II)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"<\/a>\u00a0En el “post” anterior titulat “El discurs del president, la veritat, 50 anys despr\u00e9s”, v\u00e0rem explicar la manera en que JFK, en quan president electe dels EUA, va preparar el discurs per la seva presa de possessi\u00f3 que va tenir lloc el 20 de gener de 1961. Va ser\u00a0i \u00e9s una al.locuci\u00f3 considerada com\u00a0el millor missatge presidencial del segle XX. Tant per els seus continguts pol\u00edtics i socials, generadors d’esperan\u00e7a, just\u00edcia, pau i llibertat, com per el\u00a0 seu compliment\u00a0per part de l’home\u00a0que,\u00a0malalt i ferit\u00a0de guerra, va salvar els seus companys durant la Segona Guerra Mundial i que, com a pol\u00edtic, va donar la seva vida quan m\u00e9s aferrissadament lluitava per millorar la vida dels seus compatriotes i ciutadans del m\u00f3n. S’han dit moltes coses sobre l’elaboraci\u00f3 del discurs de la presa de possessi\u00f3 de JFK, \u00a0nosaltres hem pogut explicar-lis la veritat en el “post” anterior i, com no podia ser d’una altra manera,\u00a0mostrar-lis en la seva totalitat i tradu\u00eft\u00a0a la llengua de la naci\u00f3 catalana el discurs del president John F. Kennedy pronunciat a Washington D.C., el 20 de gener de 1961 i sota una temperatura de\u00a0set graus sota zero.\u00a0Mai per mai un president dels Estats Units ha tornat a dir i complir aquest missatge. \u00c9s tal com segueix:<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0<<No commemorem avui la vict\u00f2ria d’un partit, sin\u00f3 una festa de la llibertat, que simbolitza conjuntament un final i un inici, una renovaci\u00f3 i un canvi. Perqu\u00e8 acabo de pronunciar davant\u00a0vosaltres, davant D\u00e9u Totpoder\u00f3s, el mateix jurament solemne que els nostres avantpassats v\u00e0ren prescriure fa un segle i tres quarts d’un altre.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 El m\u00f3n \u00e9s avui molt diferent, doncs l’home t\u00e9 a les seves mans mortals poder per abolir qualsevol tipus de pobresa entre els humans, aix\u00ed com les distintes formes de vida. I no obstant, la mateixa revolucion\u00e0ria creen\u00e7a per la qual els nostres majors v\u00e0ren lluitar, es discuteix ara\u00a0per tot el planeta: la idea de que els drets de l’home no tenen el seu origen en la generositat de l’estat, sin\u00f3 a la m\u00e0 de D\u00e9u.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 No hem d’oblidar avui que som els hereus leg\u00edtims d’aquella primera revoluci\u00f3. S\u00e0piguen tots d’en\u00e7\u00e0 aquest punt i hora, amics i adversaris, que s’ha entregat la\u00a0torxa a una nova generaci\u00f3 de nord-americans, nascuts en aquest segle, endurits per la guerra, disciplinats per una amarga i prec\u00e0ria pau, plens d’orgull de les nostres tradicions, i gens disposats a ser testimonis, a permetre el lent desfer d’aquests drets de l’home davant els quals aquest pa\u00eds sempre\u00a0ha estat comprom\u00e8s, i ens hi comprometem en el temps present, a la p\u00e0tria i a la resta del m\u00f3n.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 S\u00e0piguen les nacions, aquelles que\u00a0ens volen b\u00e9 com les que ens desitjen mals, que estem disposats a pagar qualsevol preu, suportar tota dificultat, resistir qualsevol c\u00e0rrega, donar suport a qualsevol amic o\u00a0enfrontar-nos a tot enemic, a fi d’assegurar la superviv\u00e8ncia i el triomf de la llibertat.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A aix\u00f2 ens comprometem. I\u00a0a m\u00e9s encara.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A aquells vells aliats els quals or\u00edgens espirituals i culturals compartim, oferim la llealtat d’uns fidels amics. Units, poc \u00e9s all\u00f2 que no podrem fer en una multitud d’empreses comunes. Dividits, amb prou feines serem capa\u00e7os de fer res, perqu\u00e8 no\u00a0gosarem a enfrontar-nos, separats i en dubte, a un potent desafiament.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A aquests nous estats als quals donem la benvinguda a les files de la llibertat, oferim la nostra paraula de que no ha desaparegut la forma colonial de control per donar pas, simplement, a una m\u00e9s\u00a0opressiva tirania. No esperem que sempre\u00a0compartiran els nostres punts de vista, per\u00f2 si que aconsegueixin defensar la seva pr\u00f2pia independ\u00e8ncia. Volem que recordin com en altres \u00e8poques,\u00a0a aquells que de manera est\u00fapida v\u00e0ren cercar el poder sota\u00a0els m\u00e9s forts, v\u00e0ren acabar siguent engolits per aquests.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A aquests pobles de la meitat de la Terra\u00a0que viuen en barraques i llogarrets, lluiten per rompre les lligadures de la mis\u00e8ria massiva, els oferim els nostres millors esfor\u00e7os per ajudar-los i ajudar-se ells mateixos, durant el temps que sigui necessari, no perqu\u00e8 d’una altra manera els\u00a0podrien ajudar els comunistes, no per cercar vots, sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s just. Si una societat lliure\u00a0no pot ajudar als molts que s\u00f3n pobres, malament podr\u00e0 salvar als pocs que viuen en la riquesa.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A les nostres rep\u00fabliques germanes del sud de la frontera els oferim quelcom especial: transformar les nostres bones paraules en realitats plenes, en una nova alian\u00e7a per el progr\u00e9s, per ajudar als homes i als governs lliures en els seus intents de\u00a0treure’s de sobre les cadenes de la pobresa. Ara b\u00e9, aquesta pac\u00edfica revoluci\u00f3 caracteritzada per l’esperan\u00e7a no podr\u00e0 ser presa de les pot\u00e8ncies hostils. S\u00e0piguen tots els nostres ve\u00efns que ens afegirem a ells per oposar-nos a l’agressi\u00f3 o a la subversi\u00f3 a qualsevol lloc que aparegui a les Am\u00e8riques. I s\u00e0piguen tots els altres pa\u00efsos que aquest hemisferi vol seguir sent amo dels seus propis destins.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A aquesta assemblea mundial d’estats sobirans, les Nacions\u00a0Unides, la nostra darrera i millor esperan\u00e7a en una era en la qual els instruments b\u00e8l.lics han superat els de la pau, els hi renovem el nostre comprom\u00eds de suport: per impedir que es converteixi en una \u00e0gora de m\u00fatues inj\u00faries, per a refor\u00e7ar la seva protecci\u00f3 cap a els novells i els d\u00e8bils, per ampliar l’\u00e0rea en la\u00a0que\u00a0el seu mandat t\u00e9 influ\u00e8ncia.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Finalment, a aquestes nacions que es constitueixen per pr\u00f2pia voluntat en adversaris, a elles no oferim sin\u00f3 una petici\u00f3: que ambd\u00f3s b\u00e0ndols puguin comen\u00e7ar novament la recerca de la pau, abans de que les obscures for\u00e7es de la destrucci\u00f3, desencadenades per la ci\u00e8ncia, facin desapar\u00e8ixer a tota la humanitat en una autodestrucci\u00f3 planejada o accidental.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 No els temptem oferint-lis la debilitat, perqu\u00e8 nom\u00e9s quan les nostres armes siguin suficients m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol dubte podrem romandre segurs, sense g\u00e8nere de disputes, de que mai per mai ser\u00e0 prec\u00eds utilitzar-les.\u00a0A m\u00e9s, no podran dos grans i poderosos grups de nacions experimentar alleujament davant el present rumb, trobant-se ambd\u00f3s b\u00e0ndols sobrecarregats per el cost de l’armament modern, justament espantats per la cont\u00ednua expansi\u00f3 de l’\u00e0tom mort\u00edfer, tot i aix\u00ed competint per canviar l’incert equilibri del terror que governa la possibilitat d’una guerra \u00faltima per la humanitat.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Comencem, doncs, novament recordant uns i altres que cortesia no \u00e9s sin\u00f2nim de debilitat, i la sinceritat sempre es t\u00e9 que provar. Negociem; no moguts per la por, per\u00f2\u00a0mai sense por de negociar.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Explorem ambd\u00f3s b\u00e0ndols quins s\u00f3n els temes que ens uneixen, en lloc d’obsessionar-nos pels problemes que ens divideixen.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Formulem els d’aqu\u00ed i els d’all\u00e0, per primera vegada, propostes serioses i precises per la inspecci\u00f3 i control d’armaments, i posem aquest poder absolut per destruir als altres sota el control de totes les nacions.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Invoquem ambd\u00f3s costats les maravelles de la ci\u00e8ncia en lloc dels seus horrors. Anem junts a explorar les estrelles, a conquerir els deserts, a destruir les malalties, a aprofitar\u00a0les profunditats marines, a estimular les arts i el comer\u00e7.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0Fem pinya per encap\u00e7alar en tots els racons de la Terra el compliment del mandat d’Isa\u00edes de “desfer-nos de les c\u00e0rregues pesades i alliberar els oprimits”.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 I si un principi de col.laboraci\u00f3 pot fer retrocedir aquest m\u00f3n de sospites, aconseguim que ambd\u00f3s b\u00e0ndols s’uneixin per un nou esfor\u00e7; no un nou equilibri de poder, sin\u00f3 una nova llei\u00a0per a tots, al qual abric els forts resultin justs, rebin seguretat els d\u00e8bils, i sigui preservada la pau.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Tot aix\u00f2 no s’acabar\u00e0 en els primers cent dies. No s’aconseguir\u00e0 en els primers mil; ni tant sols s’aconseguir\u00e0 durant la vida p\u00fablica d’aquesta administraci\u00f3. Potser tampoc en la nostra exist\u00e8ncia humana, o en la del planeta sobre el qual vivim. Per\u00f2, al menys, ho hem d’intentar.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 En les vostres mans, conciutadans meus, m\u00e9s que en les meves, residir\u00e0 l’\u00e8xit o el frac\u00e0s del nostre futur. Des de la fundaci\u00f3 de la nostra p\u00e0tria, cada generaci\u00f3 d’americans ha estat cridada a donar testimoni de la seva lleialtat\u00a0nacional. Les tombes dels joves americans que v\u00e0ren respondre a aquesta crida jalonen el Globus.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Ara les trompetes ens criden novament. No \u00e9s una invocaci\u00f3 per portar armes, tot i que, certament les necessitem; no \u00e9s una crida al combat,\u00a0si b\u00e9 ja estem en la batalla. \u00c9s una crida a compartir la c\u00e0rrega d’una lluita llarga, que no acaba, m\u00e9s gran en un any, m\u00e9s petita en un altre, mentre <<ens alegrem en l’esperan\u00e7a, mantenim la nostra paci\u00e8ncia en les tribulacions>>. Un combat contra els enemics comuns del g\u00e8nere hum\u00e0: la tirania, la pobresa, la malaltia, la guerra mateixa.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 \u00bfNo podem forjar contra ells una alian\u00e7a gran i extensa units en el Nord i el Sud, a l’Est i a l’Oest, susceptible d’assegurar una vida m\u00e9s plena per tota la humanitat? \u00bfVoleu fer-nos costat en aquest hist\u00f2ric entestament?<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 En la llarga hist\u00f2ria del m\u00f3n amb prou feines un grapat de generacions ha obtingut el privilegi de defensar la llibertat en la seva hora de\u00a0m\u00e9s gran perill.\u00a0No pretenc esquivar aquesta responsabilitat, \u00e9s m\u00e9s, li dono la benvinguda. I no crec que ning\u00fa entre nosaltres es vulgui\u00a0canviar amb qualsevol altre poble, amb generacions anteriors. L’energia, la fe, la devoci\u00f3 que portem a aquesta tasca, il.luminar\u00e0 el nostre pa\u00eds i al qui el serveixen, i tant de bo! que el resplandor d’aquest foc interior il.lumini veritablement el Globus.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 I aix\u00ed, compatriotes meus, no pregunteu all\u00f2 que el vostre pa\u00eds pot fer per vosaltres; digueu m\u00e9s b\u00e9 tot all\u00f2 que vosaltres podeu fer per la p\u00e0tria.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Col.legues meus, ciutadans del m\u00f3n, no pregunteu\u00a0que pot fer Am\u00e8rica per vosaltres, sin\u00f3 que podem fer junts per la llibertat de l’home.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Per acabar, ja sigueu ciutadans d’Am\u00e8rica o del m\u00f3n, exigiu-nos el mateix nivell de fortalesa i sacrifici que vos demanem. Amb una consci\u00e8ncia tranquila per tota recompensa, amb la Hist\u00f2ria\u00a0com a darrer jutge dels nostres actes, avancem al capdavant de la terra que estimem, demanant-li la seva ajuda i benedicci\u00f3, per\u00f2 sabent que en aquest m\u00f3n l’obra de D\u00e9u t\u00e9 que ser, aut\u00e8nticament la nostra pr\u00f2pia>>.<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0Aquest \u00e9s el discurs enter pronunciat per el president John F. Kennedy el 20 de Gener de 1961, dia de la seva presa de possessi\u00f3, i tradu\u00eft a la llengua de la naci\u00f3 catalana. \u00c9s un fort atac als governs\u00a0imperialistes; als miserables dictadors; als governs que fomenten els cop d’Estat i la guerra; a les grans companyies que exploten als treballadors i a les seves fam\u00edlies; a l’ab\u00fas dels armaments per sobre de guarir la fam, les malalties i l’educaci\u00f3;\u00a0 \u00e9s un atac a la guerra nuclear\u00a0; \u00e9s una coratjosa defensa del di\u00e0leg, la pau i la llibertat dels pobles\u00a0del m\u00f3n; \u00e9s un atac als miserables pol\u00edtics i\u00a0caps d’estat que permeten la injust\u00edcia social i la pobresa…<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Va dedicat\u00a0als pol\u00edtics i\u00a0governants in\u00fatils de tot el m\u00f3n.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0——————————————————————————————————–<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

Di\u00e0leg per la pau i en contra de\u00a0les bombes nuclears i la guerra. Despr\u00e8s de cinquanta anys en el poder, ara\u00a0 els aliats ataquen Gaddafi. D’en\u00e7\u00e0\u00a0avui\u00a0 i durant mig segle no hi ha hagut cap preocupaci\u00f3 per el poble de L\u00edbia<\/span>\u00a0ni per els altres pobles del m\u00f3n? O \u00e9s que aix\u00f2 es valora segons el valor dels seus recursos naturals i tot all\u00f2 que s’els hi pot treure esprement-los com a llimones?\u00a0La CIA, els generals del Pent\u00e0gon, el complexe militar industrial\u00a0i de guerra, les cent fam\u00edlies multimilion\u00e0ries dels EUA -el govern paral.lel- aconsegueixen sempre el que volen.\u00a0Tres milions de vietnamites v\u00e0ren morir a la male\u00efda guerra\u00a0del Vietnam i cinquanta cinc mil nord-americans van perdre la seva vida. Els fabricants d’helic\u00f2pters\u00a0i d’altres materials de guerra, v\u00e0ren signar contractes milionaris amb el Departament de Defensa i el Pent\u00e0gon. El president Kennedy va ser apartat a trets de la Casa Blanca.<\/span><\/h4>\n

——————————————————————————————————<\/span><\/h4>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar el v\u00eddeo seg\u00fcent:watch?v=AG2PwhT0TDc<\/a><\/span><\/h4>\n

Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Per tal de fer estables les conquestes organitzaren uns comtats al front dels quals col.locaren uns comtes amb funcions pol\u00edtiques i militars. Els comtes manaven sobre uns vescomtes i aquests, al seu torn,\u00a0 sobre uns veguers, senyors d’un territori m\u00e9s redu\u00eft, al voltant d’un castell. \u00c9s l’estructura del feudalisme, en un territori fronterer o “marca”, que a poc a poc anir\u00e0 lligant amb funcions de depend\u00e8ncia econ\u00f2mica, pol\u00edtica i militar, tots els habitants d’un territori.<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Qu\u00e8 v\u00e0ren ser els comtats de la Catalunya Vella?<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Odiar \u00e9s un malbaratament del cor, i el cor \u00e9s el nostre tresor m\u00e9s gran”. <\/em>Noel Claras\u00f3.<\/span><\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

Els Pa\u00efsos Catalans<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Igualada.- Edifici de l’any 1922 destinat a ser la primera sucursal de la Caixa de Pensions. La porta principal est\u00e0 situada just al xamfr\u00e0, el qual adopta una forma arrodonida que, amb el coronament emmerletat, li atorga un aire de torre castellera. L’acabat amb carreus de pedra i ma\u00f3 vist contribueix a afirmar aquest aspecte medieval, refor\u00e7at tamb\u00e9 pels r\u00e0fecs de les cornises. L’obra correspon a la darrera etapa d’Enric Sagnier, caracteritzada per la sobrietat i el classicisme. (pobles de Catalunya – Foto: Albert Esteves, 2009).<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Salutacions als lectors dels Blogs del diari\u00a0El Punt\u00a0digital, d’Igualada.<\/span><\/span><\/h4>\n

———————————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0En el “post” anterior titulat “El discurs del president, la veritat, 50 anys despr\u00e9s”, v\u00e0rem explicar la manera en que JFK, en quan president electe dels EUA, va preparar el discurs per la seva presa de possessi\u00f3 que va tenir lloc el 20 de gener de 1961. Va ser\u00a0i \u00e9s una al.locuci\u00f3 considerada com\u00a0el millor […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1345],"tags":[],"class_list":["post-2334","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jfk"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-BE","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2334","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2334"}],"version-history":[{"count":33,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2371,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2334\/revisions\/2371"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}