{"id":2891,"date":"2011-07-16T13:39:03","date_gmt":"2011-07-16T12:39:03","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=2891"},"modified":"2011-07-17T08:53:48","modified_gmt":"2011-07-17T07:53:48","slug":"invertir-produir-consumir-amb-destresa-i-habilitat-jfk","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/07\/16\/invertir-produir-consumir-amb-destresa-i-habilitat-jfk\/","title":{"rendered":"“Invertir, produir, consumir…amb destresa i habilitat…”"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>\"\"<\/a>\u00a0\u00a0 Universitat de Yale – New Haven (Connecticut), 11 de juny del 1962. El president dels Estats Units de Nord-Am\u00e8rica, John F. Kennedy, pron\u00fancia un discurs durant l’acte de la distribuci\u00f3 de diplomes de\u00a0 fi de curs.\u00a0JFK \u00e9s un president intel.ligent amb una gran preocupaci\u00f3 per el just i adecuat desenvolupament de l’economia del seu pa\u00eds. No va permetre, fins a on va poguer, abusos, injust\u00edcies ni privil.legis a les grans corporacions industrials, comercials i financeres. La seva lluita contra els magnats de l’acer a causa de la seva pretensi\u00f3 d’augmentar els preus, quan li havien manifestat que no ho farien, i ens uns moments de lluita contra la inflaci\u00f3;\u00a0contra els magnats del petroli que pretenien no pagar impostos i rebre subvencions federals; la reforma fiscal…, en s\u00f3n una mostra.\u00a0El Fiscal General dels EUA, Robert F. Kennedy, el va ajudar molt en aquesta tasca que comportava els seus riscs, per\u00f2, entusiasta per pol\u00edtics amb coratge. El servei p\u00fablic i la defensa del b\u00e9 com\u00fa a favor dels interessos generals del pa\u00eds, \u00e9s la missi\u00f3 d’un pol\u00edtic que ho fa per vocaci\u00f3 i no per guanyar diners i altres prebendes. I, per damunt de tot, la defensa de la democr\u00e0cia, la llibertat i la pau.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0Una part del discurs del president \u00e9s la que els hi exposo tot seguit, per si tenen a b\u00e9 prestar-li la seva atenci\u00f3. En uns moments de bogeria econ\u00f2mica a causa de l’afany desmesurat de beneficis; de l’ambici\u00f3 desmesurada i descontrolada de diners i m\u00e9s diners;\u00a0d’una ostentaci\u00f3 i consum del luxe fastig\u00f3s\u00a0per part del capitalisme salvatge; d’un menyspreu pecamin\u00f3s\u00a0vers la dignitat de la persona humana, que clama a D\u00e9u i al cel. En aquests moments\u00a0\u00e9s bo escoltar unes paraules del\u00a0mandatari i l\u00edder\u00a0assassinat, el qual sou\u00a0de president dels EUA i drets per els seus llibres publicats, anava destinat a obres de benefici\u00e8ncia. L’any 1962, en motiu del seu 45 aniversari, la seva muller, Jacqueline Bouvier Kennedy, li va regalar un cotxe descapotable. JFK va considerar que el president dels EUA tenia que donar exemple i no fer ostentacions davant els ciutadans pobres del seu pa\u00eds. Va fer tornar el vehicle al concessionari tot demanant disculpes.\u00a0La\u00a0Llei contra la Pobresa, va ser el darrer projecte\u00a0de la seva Administraci\u00f3 abans de ser assassinat a Dallas (Texas) el 22 de novembre de 1963.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Aquestes s\u00f3n les seves paraules:<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<..existeixen mites amb relaci\u00f3 al\u00a0 nostre deute p\u00fablic. Generalment es suposa que aquest deute est\u00e0 creixent a un\u00a0ritme\u00a0perillosament r\u00e0pid. En realitat, tant el deute per persona com el deute relacionat proporcionalment amb la nostra producci\u00f3 neta nacional, venent\u00a0minvant de manera forta des de la Segona Guerra Mundial. En termes absoluts, el deute nacional va augmentar nom\u00e9s\u00a0 el 8 per cent, mentre que el deute privat augmentava un 305 per cent, i els deutes de l’Estat i Govern locals ho feia en un 378 per cent. A m\u00e9s, els deutes p\u00fablics i privats no s\u00f3n ni bons ni dolents per si mateixos. Demanar pr\u00e9stecs pot portar a un exc\u00e9s d’expansi\u00f3 i al col.lapse, per\u00f2 tamb\u00e9 pot conduir cap a l’expansi\u00f3 i a la for\u00e7a. No existeix ni un sol esl\u00f2gan en aquest terreny en el qual poguem confiar.>><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<Finalment, arriba el problema de la confian\u00e7a. La confian\u00e7a tant pot arribar a ser un mite com una veritat. Permeteu-me que primer examini la veritat.>><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<\u00c9s cert -i de gran import\u00e0ncia- que la prosperitat d’aquest pa\u00eds dep\u00e8n de la seguretat de que tots els seus principals elements acceptin les seves responsabilitats. Si la ind\u00fastria deix\u00e9s de banda les seves obligacions cap a el p\u00fablic; si els treballadors es mostressin cecs cap a tota responsabilitat p\u00fablica; i, per damunt de tot, si el Govern abandon\u00e9s el seu deure evident i estatuari de vigilar gelosament la nostra salut econ\u00f2mica…, si succe\u00eds qualsevol d’aquestes coses, despr\u00e9s podria debilitar-se la confian\u00e7a i augmentaria el perill de paralitzaci\u00f3. Aquest \u00e9s el veritable concepte de la confian\u00e7a.>><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<Per\u00f2 tamb\u00e9 existeix el concepte fals, i la seva forma m\u00e9s senzilla \u00e9s la creen\u00e7a de que\u00a0qualsevol i totes les voltes favorables de la roda especulativa, per molt temporals i especulatives que siguin\u00a0en el seu car\u00e0cter, s\u00f3n el resultat de…, i cito textualment, <<manca de confian\u00e7a en l’administraci\u00f3 nacional>>. Aix\u00f2, ho tinc que dir, tot i que \u00e9s estimulant i consolador, no \u00e9s enterament cert. Pitjor encara; amaga la realitat que en si \u00e9s tant senzilla. El s\u00f2lit terreny de la confian\u00e7a m\u00fatua \u00e9s la necess\u00e0ria societat del Govern amb tots els sectors de la nostra societat en la constant\u00a0lluita per el progr\u00e9s>>.<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<Els plans\u00a0corporatius no es basen sobre una confian\u00e7a pol\u00edtica en els dirigents dels partits, sin\u00f3 sobre una\u00a0confian\u00e7a econ\u00f3mica en l’habilitat de la naci\u00f3 per invertir, produir i consumir.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span>\u00a0La ind\u00fastria en general va tenir confian\u00e7a en les Administracions dels anys 1929, 1954, 1958 i 1960; per\u00f2 aix\u00f2 no va ser suficient per impedir la recessi\u00f3 quan la ind\u00fastria, quan els negocis v\u00e0ren deixar de tenir confian\u00e7a en l’economia. All\u00f2 que importa \u00e9s la capacitat com un bloc per a enfrontar-se amb els seus problemes econ\u00f3mics i les seves oportunitats.>><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 \"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0El president John F. Kennedy i l’arquitecte John Carl Warnecke, que va guanyar el concurs per a la remodelaci\u00f3 de Lafayette Square. L’any 1963, JFK, li va demanar que form\u00e9s part de l’organisme que aprovava tots els projectes dels edificis federals a Washington. Despr\u00e8s de l’assassinat del president, Varnecke va idear el projecte per la tomba de Kennedy\u00a0en el Cementiri\u00a0Nacional d’Arlington. Nom\u00e9s tres anys despr\u00e8s, m\u00e9s de 16 milions de persones havien visitat la tomba del president.<\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0Acabava, Kennedy, d’aquesta manera:<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<Els clix\u00e9s dels quals acabo de parlar distreuen la nostra atenci\u00f3 i divideixen els nostres esfor\u00e7os. Aquests clix\u00e9s no presten cap servei a la nostra naci\u00f3, no perqu\u00e8 nom\u00e9s siguin manipulats i impertinents, sin\u00f3 perqu\u00e8 tamb\u00e9 s\u00f3n enganyadors; perqu\u00e8 s\u00f3n un impediment en el cam\u00ed de la soluci\u00f3 de dif\u00edcils i complicats fets…>><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 Despr\u00e9s de l’assassinat del presidente, el feixistes organitzadors i\u00a0criminals executors del complot i del cop d’estat contra el Govern dels Estats Units de Nord-Am\u00e8rica, v\u00e0ren tenir les portes obertes per a la guerra exterminadora\u00a0-amb napalm- de Vietnam. Els del male\u00eft\u00a0complexe militar-industrial\u00a0i els magnats del petroli v\u00e0ren fer grans beneficis a costa dels 3 milions de vietnamites i 55 mil nord-americans morts\u00a0com a conseq\u00fc\u00e8ncia de\u00a0la guerra.\u00a0El reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau,\u00a0i el senador Robert F. Kennedy, candidat per el partit dem\u00f2crata a la presid\u00e8ncia dels EUA, v\u00e0ren intentar parar aquella terrible\u00a0guerra, per\u00f2, tamb\u00e9 van ser assassinats. Aqu\u00ed va comen\u00e7ar el declivi\u00a0social i econ\u00f2mic dels EUA, accentuat amb\u00a0el <<cas>> Watergate que va portar a la dimissi\u00f3 del president Nixon. El Watergate va ser una continuaci\u00f3 del magnicidi\u00a0de Dallas.\u00a0Part dels seus implicats\u00a0havien participat en el complot\u00a0per assassinar al president Kennedy.\u00a0\u00a0La presid\u00e8ncia de Bush, pare, que\u00a0havia estat director de la CIA, i anys m\u00e9s tard la de Bush, fill,\u00a0-amb les seves guerres particulars i al servei dels magnats del petroli de Texas-, v\u00e0ren acabar d’enfonsar el seu pa\u00eds. Avui, amb un president\u00a0pusil.l\u00e0nime com Barack\u00a0Obama, amb moltes paraules i pocs fets, els Estats Units de Nord-Am\u00e8rica no solament han perdut el gran lideratge mundial de llibertat, pau, democr\u00e0cia, just\u00edcia\u00a0i progr\u00e9s que Kennedy va impulsar, sin\u00f3 que\u00a0es troben amb\u00a0la m\u00e9s gran fallida de la seva hist\u00f2ria.\u00a0Al centenar de fam\u00edlies\u00a0multimilion\u00e0ries dels EUA, manegadors i desmanegadors,\u00a0\u00a0tot aix\u00f2 mai els hi ha importat.\u00a0 <\/span><\/span><\/h4>\n

———————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La font de riquesa, per\u00f2, no es trobava a la Mediterr\u00e0nia occidental, sin\u00f3 a l’Orient. D’en\u00e7\u00e0 de la presa de Sic\u00edlia i de l’establiment de relacions amicals amb Ven\u00e8cia, en el segle XIV, s’obriren els camins de les costes adri\u00e0tiques, de la pen\u00ednsula hel.l\u00e8nica, del B\u00f2sfor i d’Anat\u00f2lia, \u00e9s a dir de la\u00a0<<Romania>>.<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quins productes comercials eren objecte dintercanvi?<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Estar contents amb poc \u00e9s dif\u00edcil; amb molt, impossible.” <\/em>Pearl Sydenstricker Buck.<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-\u00a0<\/em><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/span><\/h4>\n

Quan un president\u00a0d\u00f3na la cara i defensa el seu poble. Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:14A1zxaHpD8<\/a>.<\/span><\/span><\/h4>\n

Si tenen a b\u00e9, quan\u00a0acabin de veure el v\u00eddeo anterior, poden puntejar sobre el que els hi sortir\u00e0 al final i que porta per t\u00edtol: John F. Kennedy at Madison Square Garden, 13:26.\u00a0Corresp\u00f3n a la segona part\u00a0del discurs i els recomano\u00a0vegin el final.<\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0 Universitat de Yale – New Haven (Connecticut), 11 de juny del 1962. El president dels Estats Units de Nord-Am\u00e8rica, John F. Kennedy, pron\u00fancia un discurs durant l’acte de la distribuci\u00f3 de diplomes de\u00a0 fi de curs.\u00a0JFK \u00e9s un president intel.ligent amb una gran preocupaci\u00f3 per el just i adecuat desenvolupament de l’economia del seu […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1345],"tags":[833,815,831,21092,21104,2459,21095,21091,2277,1320,21096,21105,1247,21097,9488,698,1403,21098,257,10969,21094,1289,43,21090,1843,21093,21099,10974,352,21102,21103,2130,34731],"class_list":["post-2891","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-jfk","tag-assassinat","tag-bush","tag-complot","tag-confiar","tag-defensar","tag-deute","tag-especulativa","tag-expansio","tag-feixistes","tag-govern","tag-habilitat","tag-impulsar","tag-industria","tag-jonh-f-kennedy","tag-lideratge","tag-llibertat","tag-magnats","tag-multimilionaris","tag-nacio","tag-oportunitats","tag-paralitzacio","tag-pau","tag-petroli","tag-produccio","tag-progres","tag-prosperitat","tag-pusil-lanime","tag-responsabilitats","tag-salut","tag-social","tag-universitat-de-yale","tag-video","tag-watergate"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-KD","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2891","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2891"}],"version-history":[{"count":34,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2891\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2930,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2891\/revisions\/2930"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2891"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2891"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2891"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}