{"id":3,"date":"2009-03-03T15:31:57","date_gmt":"2009-03-03T14:31:57","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=3"},"modified":"2009-03-29T17:21:19","modified_gmt":"2009-03-29T16:21:19","slug":"el-perque-dun-nom","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/03\/03\/el-perque-dun-nom\/","title":{"rendered":"El perqu\u00e8 d’un nom"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els dec una explicaci\u00f3. El perqu\u00e8 de LA NOVA FRONTERA, dietari d’uns ideals possibles. La imatge de fons ho diu gaireb\u00e9 tot. Captada al despatx oval de la Casa Blanca l’agost del 1963, poc despr\u00e8s de finalitzada la c\u00e8lebre marxa sobre Washington i a la que hi van prendre part m\u00e9s d’un quart de mili\u00f3 de persones, entre els seixanta mil blancs. “La m\u00e9s gran manifestaci\u00f3 per la llibertat als EUA” digu\u00e9 Martin Luther King. Desfilaren des del monument a Washington fins al monument a Lincoln. El president Kennedy va rebre al reverend King a qui s’els veu envoltats\u00a0dels l\u00edders dels drets civils. Aquella\u00a0“Nova Frontera” de valor moral i coratge pol\u00edtic que va obrir la porta a l’esperan\u00e7a de canvi cap a uns ideals possibles. Com els que, amb veu forta, va demanar Martin Luther King: “Tinc un somni que un dia, dels rojos pujols de Ge\u00f2rgia, els fills dels antics esclaus i els fills dels antics posse\u00efdors d’esclaus podran seure l’un al costat de l’altre a la taula de germanor. Tinc un somni que un dia, fins i tot a l’Estat de Mississip\u00ed, un Estat que s’ esllangueix a l’escalf de la injust\u00edcia i l’opressi\u00f3, es transformar\u00e0 en un oasi de llibertat i just\u00edcia.<\/h3>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <<Tinc un somni que els meus fills un dia podran viure en una naci\u00f3 on hom no ser\u00e0 jutjat pel color de la seva pell sin\u00f3 segons el seu car\u00e0cter. Tinc un somni…tinc un somni que un dia a Alabama, amb els seus racistes, amb un governador dels llavis del qual surten paraules com “intervenci\u00f3” i “anul.laci\u00f3” de la integraci\u00f3 racial”…que un dia a Alabama nens i nenes negres estrenyin les mans de nens i nenes blancs com a germans i germanes. Tinc un somni…tinc un somni que un dia s’aixequi la vall i cada tur\u00f3 i cada muntanya s’abaixin. Els llocs aspres seran aplanats i els llocs desnivellats seran rectificats…”<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/em>I les dures paraules del president Kennedy, juny del 1963, en un discurs televisat a tota la naci\u00f3:“Han transcorregut cent anys des que el president Lincoln alliber\u00e0 als esclaus, i, malgrat aix\u00f2, els seus descendents, n\u00e9ts i bisn\u00e9ts encara no s\u00f3n homes lliures; encara no s’han alliberat de les\u00a0lligadures\u00a0de la injust\u00edcia; encara no s’han alliberat de l’opressi\u00f3 social i econ\u00f2mica, i aquesta naci\u00f3, amb totes les seves esperan\u00e7es i banalitats, no ser\u00e0 enterament lliure fins que tots els seus ciutadas siguin lliures…<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <<Prediquem la llibertat a tot el m\u00f3n perqu\u00e8 en realitat estimem la llibertat, i estimem la llibertat aqu\u00ed a casa nostra; per\u00f2, serem capa\u00e7os de dir al m\u00f3n o dir-ho entre nosaltres que aquesta \u00e9s una terra d’homes lliures menys per els negres?, serem capa\u00e7os de dir al m\u00f3n que els negres s\u00f3n ciutadans de segona classe?, podrem presumir de que aqu\u00ed no tenim\u00a0\u00a0sistemes de castes o classes, que no tenim “ghettos”, ni ra\u00e7a que domini amb relaci\u00f3 als negres<\/em>?\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El president Kennedy, el fiscal general Robert Kennedy, el reverend Martin Luther King i tants i tants ciutadans dels EUA i del m\u00f3n, varen creure, lluitar i, fins i tot, donar la seva vida per aquests ideals possibles que avui veiem realitat quan un ciutada de color,\u00a0Barach Obama, ha estat elegit president dels EUA. Ara, la porta, s’ha obert del tot. Per tot aix\u00f2, el nom d’aquest BLOC vol ser homenatge i record cap a aquestes persones. Per\u00f2, tamb\u00e9, la ferma creen\u00e7a\u00a0cap a una nova frontera d’uns ideals possibles en els que Catalunya ser\u00e0 reconeguda i acceptada com a una gran naci\u00f3 en un Estat federal -dintre d’un r\u00e8gim de monarquia constitucional i parlament\u00e0ria- amb un concert econ\u00f2mic propi que faci possible una Catalunya forta, justa, europea i amb igualtat d’oportunitats per a tots els seus ciutadans i l’idioma catal\u00e0 sigui respectat, estimat i parlat.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/strong><\/p>\n

————————————————————————————-<\/p>\n

EL LEMA DEL DIA:“El millor remei contra la tristesa \u00e9s aprendre alguna cosa”. M.H.WHITE.<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els dec una explicaci\u00f3. El perqu\u00e8 de LA NOVA FRONTERA, dietari d’uns ideals possibles. La imatge de fons ho diu gaireb\u00e9 tot. Captada al despatx oval de la Casa Blanca l’agost del 1963, poc despr\u00e8s de finalitzada la c\u00e8lebre marxa sobre Washington i a la que hi van prendre part m\u00e9s d’un quart de […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-3","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-3","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions\/7"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}