{"id":323,"date":"2009-09-01T22:01:36","date_gmt":"2009-09-01T21:01:36","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=323"},"modified":"2009-09-01T22:01:36","modified_gmt":"2009-09-01T21:01:36","slug":"contesta-al-lector-dels-blogs-dani-lyndon-b-johnson-el-vicepresident-de-jfk-i","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/09\/01\/contesta-al-lector-dels-blogs-dani-lyndon-b-johnson-el-vicepresident-de-jfk-i\/","title":{"rendered":"Contesta al lector dels BLOGS, Dani: Lyndon B. Johnson, el vicepresident de JFK (I)"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0 El lector Dani, en el seu interessant comentari del dia 10-08-09, esmenta en forma de pregunta la possible participaci\u00f3 del vicepresident Lyndon B. Johnson en el complot i cop d’estat que va costar la vida al president dels EUA, John F. Kennedy. Pot estar ben segur de que Johnson no en sabia res. \u00c9s m\u00e9s, el vicepresident era un ferm opositor del viatge de Kennedy a Texas. Durant aquest viatge, el president esperava aconseguir fons per la\u00a0propera campanya electoral (1964), aix\u00ed, com millorar les seves relacions pol\u00edtiques en un Estat molt dif\u00edcil per ell. Feia mesos que, Kennedy, demanava al governador de Texas, John Connally, l’organitzaci\u00f3 d’un sopar amb donants rics de Texas. Per\u00f2, Connally, que volia presentar-se a la reelecci\u00f3\u00a0el 1964, no estava molt interessat en identificar-se amb un president el qual historial en mat\u00e8ria de drets civils havia allunyat a molts votants de Texas. Tampoc Johnson estava molt content amb el viatge. No creia que Kennedy pogu\u00e9s fer gran cosa per tancar el forat que hi havia en el Partit Dem\u00f2crata entre els conservadors de Connally i els lliberals dirigits per el senador Ralph Yarborough. Johnson tenia por que la visita nom\u00e9s aconsegu\u00eds incrementar les tensions i posar de relleu la seva pr\u00f2pia inefic\u00e0cia en el control del partit de l’estat. Malgrat aix\u00f2, cap de les corrents pol\u00edtiques de Texas, va parar Kennedy. Volia fer-lis veure als l\u00edders del partit a Texas que necessitava millorar el marge de 46.000 vots obtinguts el 1960, si pretenien una m\u00e9s gran generositat federal per aconseguir millores de cara\u00a0a un seg\u00f3n mandat. El president Kennedy estava fent el que m\u00e9s li agradava,fins i tot m\u00e9s que ser president, allunyar-se de\u00a0Washington i comen\u00e7ar\u00a0la seva campanya per a la reelecci\u00f3 en un estat dif\u00edcil i important, amb 25 vots electorals, on estava segur que podia guanyar-se la gent, malgrat la majoria dels cacics i molta gent adinerada estava a la seva contra. Era un desafiament pol\u00edtic dur, per\u00f2, Kennedy, si trovava molt m\u00e9s b\u00e9 que entre els seus deures executius de la Casa Blanca.El vicepresident Johnson, admirava Kennedy que el va escollir per el c\u00e0rrec i li va encarregar importants responsabilitats que, en cap altra administraci\u00f3, havia tingut un vicepresident. Kennedy va formar un\u00a0Comit\u00e8 d’Igualtat d’Oportunitats\u00a0de Treball per eliminar la descriminaci\u00f3 a l’hora de contractar a empleats federals, ajudar a augmentar el nombre de treballadors negres en el govern i negar contractes federals a les empreses que no donessin igualtat d’oportunitats als negres. Kennedy va demanar Johnson que presid\u00eds el comit\u00e8. Johnson, en principi,\u00a0no li va agradar acceptar un nomenament que el podia posar en contra dels congressistes i senadors del sud i tirar terra sobre les seves oportunitats de presentar-se alguna vegada per president. Per\u00f2 Kennedy, que creia que Johnson podia ajudar a tranquilitzar l’oposici\u00f3 del sud devant els aven\u00e7os en mat\u00e8ria de drets civils, va insistir, i Johnson, que havia defensat la llei de drets civils el 1957 davant el Congr\u00e9s i creia sincerament en la igualtat racial, va acceptar el repte.\u00a0Va ser molt sonat el viatge de Johnson a l’\u00c0frica. Kennedy, que volia contrarrestar les iniciatives sovi\u00e8tiques,\u00a0hi va enviar el seu vicepresident. Johnson va deixar una forta impressi\u00f3 a tots aquells llocs que el van con\u00e8ixer a Senegal, en el camp de batalla entre Occident i el bloc comunista. Va insistir que l’acompanyessin fins a Dakar un llit de dos metres\u00a0de llarg, una dutxa especial que ametia uns regalims fin\u00edssims, unes caixes de Cutty Sark i varis paquets de bol\u00edgrafs i encenedors amb les lletres LBJ gravades. Contra l’opini\u00f3 del seu embaixador, que li va aconsellar evitar contactes amb els nadius, als quals descrivia com a bruts i plens de malalties, Johnson\u00a0va visitar un poble de pescadors, on va regalar bol\u00edgrafs i encenedors, va encaixar la m\u00e0 a tothom, fins i tot, a alguns leprosos sense dits, i va animar als nadius, que no entenien res, a ser com els texans, que havien multiplicat per deu els seus ingressos anyals en quaranta anys. Aquella actuaci\u00f3, tant diferent d’all\u00f2 que Johnson anomenava “diplom\u00e0cia de Cadillac” (la dels representants dels EUA, incapa\u00e7os de baixar de les seves limusines i apropar-se a la gent), era, per molt que els funcionaris professionals d’assumptes exteriors veien els seus actes com a populistes, justament all\u00f2 que volia Kennedy del seu vicepresident.———————————————————–Escriurem m\u00e9s, a prop del vicepresident Lyndon B.Johnson. En parlarem m\u00e9s. Ho tenim que fer per deixar clar que, un pol\u00edtic de les seves caracter\u00edstiques, no hagu\u00e9s participat mai en un cop d’estat contra el Govern dels EUA ni, molt menys, en l’assassinat del seu president. Parlarem del Servei Secret i del perqu\u00e8 no van saber ni poguer protegir al president Kennedy. S\u00f3n q\u00fcestions que ens va plantejar el lector dels BLOGS del diari EL PUNT, Dani. No perdin el fil.—————————————————————————–<\/span><\/h3>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.L’edifici del diari “The New York Times” a Nova York, consta de 52 plantes. The Times Company es propiet\u00e0ria de les plantes 2 fins a la 27. De la 28 a la 51 ho s\u00f3n conjuntament Times Company i Forest Ratner Companies. L’edifici \u00e9s, tamb\u00e9, la seu de Covington & Burling, Legg Mason and Goodwin Procter, aix\u00ed com de Muji i Dean&DeLuca Caf\u00e9. L’arquitecte va ser Renzo Piano.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana. M\u00e9s que una pregunta, els demanarem si alg\u00fan lector dels BLOGS t\u00e9 l’amabilitat de\u00a0traduir a l’idioma de la naci\u00f3 catalana, el seg\u00fcent text en angl\u00e8s escrit per Renzo Piano, arquitecte\u00a0de l’edifici del diari nord-americ\u00e0 “The New York Times”. Diu aix\u00ed: ” I love the city and i wanted this building to be an expression of that. I wanted a transparent relationship between the street and the building. From the street, you can see throug the whole building. Nothing is hidden. “The story of this building is one of lightness and transparency.” Renzo Piano, Architect.<\/em><\/strong><\/p>\n

—————————————————————————<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/em>EL LEMA de la setmana: “Els homes no poden ser si no s\u00f3n lliures”. Salvador Espriu.<\/em><\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/em><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <\/em>NOTA.-\u00a0Tant\u00a0les opinions com les respostes a “la pregunta de la setmana” per part dels lectors dels BLOGS\u00a0d’EL PUNT, les poden escriure en l’apartat de “comentaris”. Gr\u00e0cies.<\/strong><\/p>\n

—————————————————————————-<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 El lector Dani, en el seu interessant comentari del dia 10-08-09, esmenta en forma de pregunta la possible participaci\u00f3 del vicepresident Lyndon B. Johnson en el complot i cop d’estat que va costar la vida al president dels EUA, John F. Kennedy. Pot estar ben segur de que Johnson no en sabia res. \u00c9s […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1,1223],"tags":[14,37,1221,1214,1080,1217,1216,1213,1215,1222,1218,1219,1212,1220],"class_list":["post-323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-respostes-als-lectors-dels-blogs-del-diari-el-punt","tag-afegir-nova-etiqueta","tag-africa","tag-cacics","tag-cadillac","tag-campanya","tag-cutty-sark","tag-john-f-kennedy","tag-lbj","tag-leprosos","tag-pescadors","tag-texas","tag-viatge","tag-vicepresident","tag-vots"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-5d","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=323"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":352,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323\/revisions\/352"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}