{"id":3366,"date":"2011-11-05T14:08:00","date_gmt":"2011-11-05T13:08:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=3366"},"modified":"2011-11-06T11:31:45","modified_gmt":"2011-11-06T10:31:45","slug":"la-gran-balena-blanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/11\/05\/la-gran-balena-blanca\/","title":{"rendered":"‘La Gran Balena Blanca’"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span>EL ‘Canberra’ -‘La Gran Balena Blanca’-\u00a0va mostrar la seva import\u00e0cia vital a la Guerra de les Malvines quan va transportar les tropes a 9.000 milles des del Regne Unit. Abans, ja havia ancorat algunes vegades a la Badia de Palam\u00f3s (Costa Brava).\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0A la contraportada d’EL PUNT AVUI apareix, de tant en tant, un anunci -‘no t’ho perdis’ que invita a contemplar l’arribada i sortida des del port de Palam\u00f3s del creuer, ‘Thomson Dream’, el m\u00e9s gran de tots els que actualment hi\u00a0atraquen. No nom\u00e9s per a tothom que li apassiona el m\u00f3n mariner \u00e9s un captivador moviment d’escenes de la mar, aix\u00f2 ho confirma el nutrit\u00a0grup de persones que observen i fotografien les maniobres d’aquests vaixells. A m\u00e9s, els qui vivim a tocar la mar, podem confirmar que despr\u00e8s d’una bona passejada per la seva vora, ning\u00fa no pot dir que no torna reconfortat. T\u00e9 un toc d’immensitat i d’ampl\u00edssims horitzons de llibertat. B\u00e9, tant el ‘Thomson Dream’ de 244 metres d’eslora (de proa a popa) i 54.763 tones, com el seu germ\u00e0 ‘Thomson Destiny’ de 215 metres d’eslora i 37.584 tones\u00a0 o el ‘Grand Mistral’ de 216 m., d’eslora i 47.300 tones, s\u00f3n els vaixells estrella que llencen les seves \u00e0ncores al fons del port palamos\u00ed. Entre tots tres transporten unes 5.650 persones -passatgers i tripulants- cada vegada que hi fan escala. Enguany, i fins a mitjans novembre -si ‘Eolo’, senyor dels vents ho permet-, 40 mil creuristes passar\u00e0n pel port de Palam\u00f3s. Aquests vaixells moderns es desplacen amb un silenci extraordin\u00e0ri. Llisquen sobre l’aigua. En mitja hora, des que la seva figura blanca i majestuosa apareix al bell mitg de la badia, el pr\u00e0ctic guia la maniobra d’estacionament del ‘Thomson Dream’ d’una manera impecable. Mentre, una dotzena d’\u00f2mnibus han pres posicions. Nom\u00e9s a les sis de la tarda, ni un minut m\u00e9s ni un de menys, el capit\u00e0 executa les tres pitades de salutaci\u00f3 que acaben amb una quarta pitada curta. Espectadors i viatjers fan ad\u00e9u. En pocs moments, el vaixell desapareix rere l’horitz\u00f3.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Per ara, tinc la sort de recordar a ‘la gran balena blanca’. Era cap a mitjans dels seixanta quan el primer creuer tur\u00edstic de gran tonatge va fer escala a Palam\u00f3s. El ‘Canberra’. No amarrat al port que en aquells anys no era acondicionat, per\u00f2 s\u00ed al bell mig de la badia. Els passatgers anaven i venien transportats dintre els bots de salvament, guiats per una tripulaci\u00f3 de color procedent de les ex-col\u00f2nies brit\u00e0niques de l’\u00cdndia, ‘la joia de la corona’. Tothom anava al moll a contemplar l’espectacle tur\u00edstic i mariner. Es perdia molt temps i havia gent que no baixava del creuer.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 L’any 1982,\u00a0amb motiu de la Guerra de les Malvines, el Ministeri de Defensa brit\u00e0nic el va destinar a transport de tropes. Batejat ‘La Gran Balena Blanca’ va mostrar la seva vital import\u00e0ncia quan va transportar al Regiment de Paracaigudistes i als Royal Marines\u00a0a les illes a m\u00e9s de 9.000 milles des del Regne Unit. El ‘Canberra’ va ser enviat al cor del conflicte. Quan la guerra va finalitzar, va ser utilitzat per a repatriar a les forces de l’ex\u00e8rcit argent\u00ed, abans de tornar cap a Southamton on va rebre una entusiasta benvinguda. Posteriorment va ser sotm\u00e8s a una profunda reestructuraci\u00f3 abans de retornar al servei civil per operar com a creuer. El paper del ‘Canberra’ en la Guerra de les Malvines el va fer molt popular entre els brit\u00e0nics, la venda de bitllets va augmentar i es va mantenir durant varis anys. L’edat del vaixell i els elevats costos pel seu manteniment en servei aix\u00ed com l’elevat consum de fuel, comparat amb els vaixells m\u00e9s moderns, v\u00e0ren provocar que fos donat de baixa l’any 1997 per a ser desballestat.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Tot i ser un dels millors ports naturals del Mediterrani, el de Palam\u00f3s no estava acondicionat per l’escala peri\u00f2dica de vaixells de gran tonatge. Enguany, \u00e9s el segon de la Mediterr\u00e0nia que ha crescut m\u00e9s en passatgers en els darrers 10 anys. Tamb\u00e9 ho han fet els vaixells de transport comercial. Encara hi ha molt per fer i millorar.\u00a0\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

‘Thomson Dream’<\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:LUwDHYvvWa0<\/a>.<\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/h4>\n

El deure i la gl\u00f2ria<\/span><\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Res va donar al president Kennedy major sentiment de seguretat, m\u00e9s satisfacci\u00f3 en la seva diada inaugural, que contemplar als integrants de l’equip que havia seleccionat per treballar amb ell. La seva visi\u00f3 activa, entusiasta, es va encomanar a tots els qui formaven part del bra\u00e7 executiu. Les llums s’apagaven tard a la seva oficina, i degut\u00a0aix\u00f2 a tots els despatxos clau de Washington.\u00a0<<Era un moment excitant, ple d’exitaci\u00f3 per a les nostres vides, i res podia aplacar el bon sentiment que sent\u00edem per \u00a0trovar-nos all\u00e0>>, escriu\u00a0Theodore C. Sorensen,\u00a0assessor pol\u00edtic del president. Per la seva part, Robert F. Kennedy, fiscal general dels EUA, va explicar anys m\u00e9s tard i amb certa\u00a0melancolia:\u00a0<<En aquells dies v\u00e0rem creure que estavem triomfant, encara que nom\u00e9s fos per les not\u00edcies que ens arribaven\u00a0sobre el treball molt dur que realitzava cadascun>>.\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La dominaci\u00f3 de les dues illes -Sic\u00edlia i Sardenya- va representar l’obertura de dues noves escales en les rutes mar\u00edtimes catalanes, aix\u00f2 feia viable l’organitzaci\u00f3 d’un circuit comercial aut\u00f2cton r\u00edgidament controlat.<\/span>\u00a0L’exist\u00e8ncia d’aquest circuit, que suposava una forta patacada a la compet\u00e8ncia genovesa, havia de facilitar la defensa contra els corsaris hostils i permetre l’equipament d’un cors propi. Les engrescadores expectatives\u00a0 estrat\u00e8giques\u00a0 se sumaven\u00a0 a l’incentiu derivat del domini directe de l’illa. (Ulisses).<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quins eren els recursos naturals de les illes esmentades?<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Has triomfat si pots pensar en ahir sense lamentacions i en dem\u00e0 sense temor<\/em>“. E.C. Mckenzie.<\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-\u00a0 <\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0EL ‘Canberra’ -‘La Gran Balena Blanca’-\u00a0va mostrar la seva import\u00e0cia vital a la Guerra de les Malvines quan va transportar les tropes a 9.000 milles des del Regne Unit. Abans, ja havia ancorat algunes vegades a la Badia de Palam\u00f3s (Costa Brava).\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\u00a0A la contraportada d’EL PUNT AVUI apareix, de tant en tant, un […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[651],"tags":[24215,2074,24217,24219,24220,698,24221,24218,440,24214,2413,34730,24216,2057,2406,1919,1969,1967],"class_list":["post-3366","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-palamos","tag-eolo","tag-ancores","tag-canberra","tag-fuel","tag-inaugural","tag-llibertat","tag-llums","tag-malvines","tag-mar","tag-mariner","tag-millorar","tag-palamos","tag-pitades","tag-port","tag-practic","tag-president-kennedy","tag-treballar","tag-vides"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-Si","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3366","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3366"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3366\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3396,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3366\/revisions\/3396"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3366"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3366"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3366"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}