{"id":3527,"date":"2011-12-17T15:33:46","date_gmt":"2011-12-17T14:33:46","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=3527"},"modified":"2011-12-17T15:33:46","modified_gmt":"2011-12-17T14:33:46","slug":"patacada-a-les-aspiracions-historiques-dels-pagesos-de-les-valls-de-calonge-i-vall-llobrega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/12\/17\/patacada-a-les-aspiracions-historiques-dels-pagesos-de-les-valls-de-calonge-i-vall-llobrega\/","title":{"rendered":"Patacada a les aspiracions hist\u00f2riques dels pagesos de les valls de Calonge i Vall-llobrega"},"content":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\"\"<\/a>\u00a0\u00a0 \u00a0Quan llegia\u00a0la cr\u00f2nica de l’Albert Vilar (EL PUNT AVUI, 26-11-11), referent a la zona agr\u00edcola i etnol\u00f2gica de les valls de Calonge i Vall-llobrega, no m’ho podia creure-ho. La Generalitat, despr\u00e8s de nou anys d’una tasca extraordin\u00e0ria per part de la Fundaci\u00f3 Remen\u00e7a XXI i dels masos, ha dit no a la creaci\u00f3 de la zona etnol\u00f2gica d’inter\u00e8s nacional. No a la llibertat, voluntat i esfor\u00e7 dels pagesos, -els pocs que encara queden-, per donar valor de naci\u00f3 al prestigi d’un dels m\u00e9s exquisits i saludables vins dels Pa\u00efsos Catalans i d’Europa. No s\u00f3n vins d’aparador fulgurant per a rics i poderosos, s\u00f3n vins de casa, de fam\u00edlia, predicadors de la riquesa m\u00e9s gran, elaborats pels pagesos de la manera m\u00e9s sana i tradicional que ja treballaven els seus avantpassats. S\u00f3n vins que provenen de la fidelitat de les pageses i pagesos amb la seva terra f\u00e8rtil i productiva. Fidelitat amb una manera de viure, estimar l’art de l’agricultura, preservar el paisatge del Baix Empord\u00e0 i, per damunt de tot, fidelitat amb la manera de\u00a0conrear els productes agr\u00edcoles, -menjar i veure-, que anteposa la salut de la fam\u00edlia als guanys econ\u00f2mics. Tot aix\u00f2, en aquest cas, \u00e9s el que menysprea la nostra Generalitat. Fa caure la cara de vergonya quan veiem el que es paga als pagesos pels seus productes. Viandes per les quals reben una quantitat \u00ednfima en c\u00e8ntims, es venen cinquanta vegades m\u00e9s cars als establiments de les ciutats. Literalment, s’els escanya.\"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 Davant la resoluci\u00f3 injusta i desconeixedora de la realitat que atura la creaci\u00f3 del b\u00e9 cultural d’inter\u00e8s natural, en la categoria de zona d’inter\u00e8s etnol\u00f2gic, es menysprea tamb\u00e9 l’esfor\u00e7 d’agricultors joves emprenedors i les seves fam\u00edlies que han volgut continuar la feina de pag\u00e8s. Tot una hero\u00efcitat. Han escollit ser fidels a l’escarr\u00e0s dels seus pares i avis. Salvar els masos -les masies de Catalunya- i les seves terres. \u00c9s una vergonya nacional i europea veure l’enrunament dels masos i abandonament dels camps en un pa\u00eds que vol ser naci\u00f3 i on es comptabilitzen m\u00e9s de 700 mil treballadors sense feina, molts d’ells joves. Catorze masos -D\u00e9u n’hi do!- afectats per la petici\u00f3, -l’expedient es va iniciar fa nou anys-, de zona d’inter\u00e8s etnol\u00f2gic. Mas Can Sais de Vall-llobrega i el Mas Molla, Cal Cavall, Cal Xec, Can Demesio, Can Juli Ton, Can Pereclara, Cal Sandro, Can Jacas, Mas Escapa Vell, Mas Monells, Mas Ponsjoan, Mas Rad\u00f3 i Mas Mont, de Calonge. Aquests i altres masos, tamb\u00e9 es dediquen al conreu de cereals, oli, horta, fruita i la ramaderia. Llu\u00eds Molla, president de la Fundaci\u00f3 Remen\u00e7a XXI, va explicar a EL PUNT AVUI que: “no renunciem a la zona etnol\u00f2gica i no ens quedarem quiets. Lluitem per a preservar la pagesia tradicional, que fa tot el proc\u00e9s, com \u00e9s la producci\u00f3, la transformaci\u00f3 i la venda directa”.\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 En el decurs d’aquests nou anys han aparegut infinitat de not\u00edcies, cr\u00f2niques, reportatges, entrevistes tant a la premsa escrita com a la r\u00e0dio i a la televisi\u00f3. Els pagesos de Vall-llobrega i Calonge, ho han explicat tot de manera considerable. Han organizat fires, exposicions, xerrades, confer\u00e8ncies, de tot. Hi han intervingut professors universitaris, t\u00e8cnics i molts experts. El m\u00f3n sencer ha conegut les aspiracions d’aquesta part del poble i del sector de la pagesia. En aquest temps, Fundaci\u00f3 Remen\u00e7a XXI ha rebut set noves incorporacions i han portat endavant un pla de gesti\u00f3 de l’esmentada zona amb itineraris tem\u00e0tics de senderisme, cicloturisme, jornades de portes obertes al masos i als cellers…Nou anys de feina d’informaci\u00f3, divulgaci\u00f3 compartida amb la tasca agr\u00edcola perqu\u00e8 ara, amb un cop de pluma, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i arran de l’informe ‘desfavorable’ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Catal\u00e0, enterri les il.lussions d’un poble de pag\u00e8s que vol continuar fent de pag\u00e8s i que ho fa des del respecte per les seves arrels culturals i hist\u00f2riques. Aquests ‘experts’ de l’informe desfavorable, han vingut a caminar pels camps i els vinyers de Calonge i Vall-llobrega? Han visitat els masos i els cellers? Han parlat amb les pageses i els pagesos? I amb els m\u00e9s ancians i els joves? \"\"<\/a><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/span>\u00a0\u00a0‘Un vi viu’, \u00e9s el t\u00edtol del llibre editat per la Comissi\u00f3 de Cultura de la Fundaci\u00f3 Remen\u00e7a XXI.\u00a0Els seus autors s\u00f3n el\u00a0Dr.\u00a0Joan Llu\u00eds Alegret (Vallvidrera, 1950), el Dr.\u00a0Josep Maym\u00ed (Cass\u00e0 de la Selva, 1970) i el Dr. Carles Serra (Barcelona, 1968).\u00a0Diria que \u00e9s la seva ‘joia de la corona’. Un llibre magn\u00edfic sobre el vi de pag\u00e8s de Calonge i Vall-llobrega. El pr\u00f2leg \u00e9s de l’escriptor Antoni Puigverd i en voldria ressaltar un par\u00e0graf: <<No en fan una causa reivindicativa, del seu vi. En fan una causa vital i, per extensi\u00f3, cultural. Als pagesos que fan el vi de Calonge i Vall-llobrega, els agrada aquesta manera de viure en qu\u00e8 el treball, la terra, la tradici\u00f3, la fam\u00edlia i l’entorn es fusionen. Una vida circular, autosuficient, blindada, en certa manera de les pressions asfixiants de l’exterior. Blindada, per\u00f2 no pas bel.ligerant. Els agrada no haver de produir vi seguint els incentius econ\u00f2mics i la l\u00f2gica mercantil actual. Es troben a gust intervenint artesanalment en tots i cadascun dels moments de la creaci\u00f3 del vi. Els complau la relaci\u00f3 amb els clients, molts d’ells habituals, que visiten el mas tot sovint, com qui en comptes de comprar o vendre, participa d’un ritual human\u00edstic. S’adonen que el seu vi els vincula amb unes formes de vida original\u00edssimes, que el m\u00f3n actual ha perdut…>>.\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/span><\/span><\/strong><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Els qui han esborrat nou anys de treball, esfor\u00e7 i il-lusions de la pagesia\u00a0d’aquesta zona de la comarca del Baix Empord\u00e0, que vinguin a les valls de\u00a0Vall-llobrega i Calonge! Qui no cregui amb l’empenta empresarial i amb els joves agricultors, que vinguin a les valls de Vall-llobrega i Calonge! Qui no vol creure amb la pagesia i els masos de Catalunya, que vinguin a les valls de Calonge i Vall-llobrega! Els qui han donat\u00a0carpetada a la creaci\u00f3 de la zona etnol\u00f2gica d’inter\u00e8s nacional,\u00a0que vinguin a les valls de\u00a0Calonge i Vall-llobrega!\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/span><\/strong><\/p>\n

————————————————————————————-<\/span><\/strong><\/p>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:iDT5Jni-O5U<\/a><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

El deure i la gl\u00f2ria<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 “Lluiteu perqu\u00e8 el servei p\u00fablic arribi a ser una carrera noble i viva” (JFK).<\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 <<M’he comprom\u00e8s, aix\u00ed com els meus col.legues del Gabinet, a un constant est\u00edmul de l’iniciativa, la responsabilitat i l’energia al servei de l’inter\u00e8s p\u00fablic. S\u00e0piguen\u00a0tots els funcionaris p\u00fablics, sigui o no elevat el seu c\u00e0rrec, que en\u00a0aquesta Administraci\u00f3 es determinaran la jerarquia i la reputaci\u00f3 de una dona o un home per l’import\u00e0ncia del treball que compleix i no per el nombre de persones al seu c\u00e0rrec,\u00a0la grand\u00e0ria\u00a0del seu despatx o l’import\u00e0ncia del seu pressupost. Que quedi molt clar que aquesta Administraci\u00f3 sabr\u00e0 recon\u00e8ixer el m\u00e8rit del dissentir i de l’aud\u00e0cia\u00a0i que donarem suport a la controv\u00e8rsia honesta que tingui com a finalitat un canvi fruct\u00edfer. Lluiteu perqu\u00e8 el servei p\u00fablic arribi a ser una carrera noble i viva. Perqu\u00e8 tot home o dona que treballin en qualsevol oficina del nostre Govern nacional, sense una\u00a0especial import\u00e0ncia de la seva secci\u00f3 o grau, puguin en els anys veniders declarar amb orgull: <<Jo vaig servir al Govern dels Estats Units en aquelles hores de necessitat per la nostra naci\u00f3>>. (President John F. Kennedy. Missatge als funcionaris dels Estats Units, 30 de gener 1961).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:wkGY0QRALQI<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.-\u00a0L’esclavitud sarda, donat el seu car\u00e0cter de mesura repressiva contra l’end\u00e8mica rebel.li\u00f3, nom\u00e9s fin\u00ed a mitjan segle XV, quan sota Alfons ‘el Magn\u00e0nim’, fou operada la pacificaci\u00f3 definitiva de l’illa. De la casa de Barcelona, Sardenya pass\u00e0 a l’Imperi austro-hisp\u00e0nic i a la Corona d’Espanya.(Ulisses).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quan va comen\u00e7ar la pres\u00e8ncia catalana a l’illa de Gerba?<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “Quan \u00e9s descoberta per alg\u00fa altre, la veritat perd una part del seu atractiu<\/em>“.\u00a0 Aleksandr Soljenitsin.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n

————————————————————————————-\u00a0\u00a0\u00a0 <\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0Quan llegia\u00a0la cr\u00f2nica de l’Albert Vilar (EL PUNT AVUI, 26-11-11), referent a la zona agr\u00edcola i etnol\u00f2gica de les valls de Calonge i Vall-llobrega, no m’ho podia creure-ho. La Generalitat, despr\u00e8s de nou anys d’una tasca extraordin\u00e0ria per part de la Fundaci\u00f3 Remen\u00e7a XXI i dels masos, ha dit no a la creaci\u00f3 de […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[457],"tags":[24274,24271,24273,24278,26052,24267,24265,24269,24266,707,24276,24270,6667,24275,24205,24,1141,459,1919,24235,26053,1939,26051,24272,858],"class_list":["post-3527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-natura-i-paisatge","tag-antoni-puigverd","tag-calonge","tag-cellers","tag-despatxos","tag-dissentir","tag-esforc","tag-etnologica","tag-fidelitat","tag-fundacio-remenca-xxi","tag-generalitat","tag-humanistic","tag-injusta","tag-joves","tag-la-tradicio","tag-masos","tag-pagesia","tag-pagesos","tag-paisatge","tag-president-kennedy","tag-sardenya","tag-sards","tag-servei-public","tag-servir","tag-vall-llobrega","tag-vins"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-UT","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3527"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3561,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3527\/revisions\/3561"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}