{"id":3590,"date":"2011-12-31T15:16:28","date_gmt":"2011-12-31T14:16:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=3590"},"modified":"2011-12-31T20:20:51","modified_gmt":"2011-12-31T19:20:51","slug":"passatgers-afortunats-i-sense-taxa-turistica-unipersonal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2011\/12\/31\/passatgers-afortunats-i-sense-taxa-turistica-unipersonal\/","title":{"rendered":"Passatgers afortunats i, sense taxa tur\u00edstica ‘unipersonal’"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a>\u00a0 El darrer transatl\u00e0ntic d’aquest any ancorat al port de Palam\u00f3s (Costa Brava-Catalunya-naci\u00f3 d’Espanya),-de les vuit del mat\u00ed a les cinc de la tarda del passat 10 de desembre-el Saga Ruby, de bandera maltesa, de 191 metres d’eslora i una capacitat per a 670 persones, va salpar de Southampton (Regne Unit) per fer un viatge de setze dies. D’aquest mateix port va sortir el Titanic, el 10 d’abril de 1912. Si b\u00e9, de sortida, els passatgers sabien que anaven cap a Nova York, cap dels 600 viatjers del ‘Saga Ruby’ sabia que trepitjaria la\u00a0Costa Brava. Un viatge sorpresa, cosa interessant. Per el capit\u00e0, Alistair McLundie, tamb\u00e9 va ser una sorpresa la placa que li va fer entrega l’alcaldessa palamosina, Maria Teresa Ferr\u00e9s, en record de la primera estada del ‘Saga Ruby’\u00a0a Palam\u00f3s. Hi van ser tamb\u00e9 presents, el director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Ricard Font, i el vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Joan Giraut. Aix\u00ed s’ha fet en altres ocasions. Val, un viatge de sorpreses.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Aquesta darrera estada d’un creuer, del 2011, al port de Palam\u00f3s, serveix per a donar a con\u00e8ixer algunes dades. Que l’escala del ‘Saga Ruby’ \u00e9s la n\u00famero 37 d’aquesta temporada, en el decurs de la qual ha rebut 38.770 passatgers, un 41% m\u00e9s respecte a la anterior. Si b\u00e9 les dades s\u00f3n bones no s’ha arribat a les que, com a previssi\u00f3, es v\u00e0ren donar l’any passat, \u00e9s a dir, m\u00e9s de 40 escales i uns 45 mil passatgers. Pel que fa al moviment econ\u00f2mic que representa l’escala de creuers, de moment, encara no s’han donat les d’aquest any, per\u00f2, segons un estudi fet sobre els creueristes, aquests gasten una mitjana al dia de 70 euros, aix\u00ed, es podria parlar d’uns 3 milions d’euros. Aix\u00f2 fa que el port de Palam\u00f3s sigui no nom\u00e9s el segon m\u00e9s important de Catalunya en creuers, despr\u00e9s del de Barcelona, tamb\u00e9 \u00e9s el segon de la Mediterr\u00e0nia que ha crescut m\u00e9s en passatgers en els darrers 10 anys, segons un estudi de l’Associaci\u00f3 de Ports de Creuers de la Mediterr\u00e0nia (Medcruise).\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Les dades econ\u00f2miques s\u00f3n importants i necess\u00e0ries pel que fa a l’empenta empresarial que tanta falta ens fa. I m\u00e9s ens uns moments amb unes dades sobre l’atur que fan caure la cara de vergonya. D’aqu\u00ed la necessitat de tenir ben present que el port de Palam\u00f3s ha estat un port comercial de primer ordre -en altres temps d’una anyorada ind\u00fastria esplendorosa els vapors de c\u00e0rrega feien cua per atracar al port-, i ho continua essent de Girona. De no ser per aquesta empenta comercial i les infraestructures que aix\u00f2 ha possibilitat, aix\u00ed com el prestigi que en el decurs de la hist\u00f2ria han treballat els consignataris de vaixells establerts a Palam\u00f3s, avui no es parlaria del ‘Saga Ruby’, el ‘Thomson Dream’ i molts d’altres. F\u00f3ra important saber els llocs de treball que actualment possibilita el port, i la creaci\u00f3 de nous en el futur. Al mateix temps, con\u00e8ixer els ingressos que tot aquest moviment de creuers representa per l’Ajuntament, ja que si aix\u00f2 \u00e9s possible gr\u00e0cies a la utilitzaci\u00f3 d’infraestructures i serveis pagats\u00a0amb els impostos dels ciutadans, \u00e9s bo que ajudin a les despeses municipals, i m\u00e9s en aquests moments d’una baixada d’ingressos.\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Els passatgers de vaixells de creuer que fan escala al port de Palam\u00f3s, poden considerar-se afortunats per poder visitar la Costa Brava, una de les m\u00e9s boniques del m\u00f3n aix\u00ed com l’Alt i el Baix Empord\u00e0 i la part de\u00a0l’Empordanet, batejat amb aquest nom\u00a0pel\u00a0\u00a0recordat periodista i escriptor Josep Pla. Amb atractius, en el cas de Palam\u00f3s, com el parc natural de Castell i el poblat primitiu; el Barri Vell amb l’esgl\u00e9sia de Nostra Senyora del Carme i els monuments en record\u00a0de l’antic convent\u00a0benedict\u00ed,\u00a0avui tristament desaparegut; el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix; la ruta liter\u00e0ria de l’escriptor nord-americ\u00e0 Truman Capote autor de ‘A sang freda’, escrita els anys seixanta\u00a0durant la seva estada a Palam\u00f3s.\u00a0Novel.la basada sobre un fet real que va commoure als ciutadans dels Estats Units.\u00a0I l’altra ruta que tamb\u00e9 es podria fer, la del seu compatriota, Robert Ruark, periodista, escriptor i guionista, enterrat al cementiri de Palam\u00f3s. Aix\u00ed mateix, els creueristes, visiten altres indrets com poden ser Pals, Peratallada, Figueres, Girona i Barcelona. Uns viatjers afortunats.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Encara, sense taxa tur\u00edstica unipersonal<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 I tot, tot, i tot, sense pagar la taxa tur\u00edstica que es paga a tots els pa\u00efsos europeus,\u00a0a les Am\u00e8riques, Canad\u00e0 i a tots aquells indrets del m\u00f3n\u00a0que valoren, dignifiquen i respecten\u00a0el paisatge\u00a0de la seva Terra.\u00a0Que a la Costa Brava, de la naci\u00f3 catalana, no hi hagi la taxa tur\u00edstica, \u00e9s un disbarat que clama al cel.\u00a0Es veu que vivim en el pa\u00eds m\u00e9s ric del m\u00f3n i tot aix\u00f2 de les retallades \u00e9s un conte xino. Fa anys que s’hauria d’haver aplicat la taxa tur\u00edstica.\u00a0O no s’han enterat que no hi ha diners per netejar\u00a0les platges, el mar, i, analitzar les seves aig\u00fces a les quals si banyen milions de visitants? I el medi ambient,\u00a0saben que \u00e9s el m\u00e9s contaminat d’Europa?\u00a0I aquesta classe de\u00a0‘turisme’ de Salou\u00a0, Lloret de Mar i altres llocs, que fan la vida impossible a tothom,\u00a0no tenen que pagar taxa tur\u00edstica? Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2, una vergonya espanyola? No n’hi ha prou en ser els darrers d’Europa junt amb Gr\u00e8cia i Portugal? I encara venen els espanyolistes i anti-autonomistes\u00a0de la CEOE i diuen que veuen “innecess\u00e0ria” la nova taxa tur\u00edstica de Catalunya. \u00c9s clar home! Amb l’espoli fiscal que l’Estat espanyol asfixia a la naci\u00f3 catalana, 22 mil milions d’euros\u00a0que cada any surten de Catalunya i no tornen, 60 milions d’euros diaris, un 10 per cent del PIB catal\u00e0,\u00a0una tercera part dels impostos que paguen els ciutadans de Catalunya, \u00e9s clar que les ‘regiones’ -a difer\u00e8ncia de la naci\u00f3 catalana, mai havien tingut ni demanat les autonomies-, no necessiten aquests diners de la taxa tur\u00edstica\u00a0unipersonal ja que amb els diners de Catalunya, no saben ni volen saber res d’aquest allau de retallades que pateix el poble catal\u00e0.\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Escoltin, qu\u00e8 passa d’una vegada amb el vergony\u00f3s incompliment del deute dels 759 milions d’euros corresponents a l’addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per part del govern espanyol? La Llei a Espanya -naci\u00f3 de nacions constretes i amargades-\u00a0\u00e9s igual per a tothom?\u00a0\u00a0Aquest incompliment t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia principal el retard en el pagament de factures a les pimes i els aut\u00f2noms que treballen per la Generalitat, aix\u00ed com l’ajornament de la paga extra als treballadors p\u00fablics de la Generalitat.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 A alguna ‘regi\u00f3n’ espanyola on gaireb\u00e9 un 40 per cent dels ciutadans cobren de l’Estat,\u00a0aquests funcionaris\u00a0no han cobrat encara -com passa a la\u00a0Catalunya ‘super’ solid\u00e0ria-,\u00a0la paga extra de Nadal,\u00a0mitjan\u00e7ant diners procedents de l’erari p\u00fablic?<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Mirin, la primera convenci\u00f3 cap a la independ\u00e8ncia ha reunit m\u00e9s de 800 assistents a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB per assistir a la primera Convenci\u00f3 Nacional de Transici\u00f3 de l’Autonomia a la Independ\u00e8ncia, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb la col.laboraci\u00f3 de Solidaritat Catalana per la Independ\u00e8ncia. Com deia JFK “anem cap a endavant”.<\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

El v\u00eddeo<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9 poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:jn8yPii8TXk<\/a><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

El deure i la gl\u00f2ria<\/span><\/h4>\n

\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0“La soluci\u00f3 definitiva als problemes \u00e8tics del Govern \u00e9s la de situar en un ambient d’\u00e8tica sana a un grup de gent honrada“.<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 <<Cap conjunt de normes o estatuts, per complicada que sigui la seva concepci\u00f3, ser\u00e0\u00a0capa\u00e7 de resoldre els milers de possibles reptes que es poden enfrontar a l’integritat d’un home o a la seva dedicaci\u00f3\u00a0vers l’\u00a0inter\u00e8s p\u00fablic. Malgrat tot, s\u00f3n necess\u00e0ries les normes, unes normes que estableixin clarament les directrius de la pol\u00edtica i que castiguin la venalitat i la tra\u00efci\u00f3, establint una t\u00f2nica \u00e8tica general per a la tramitaci\u00f3 dels assumptes p\u00fablics>>.<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Al finalitzar el discurs -27 Abril 1961-, el President va declarar que anava a establir una ordre prohibint determinats mals usos i actuacions\u00a0per part de servidors p\u00fablics. (Els detallarem en el proper ‘post’).<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:D3A2RMEcAsc<\/a>\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/h4>\n

El naixement d’una naci\u00f3. Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Gerba, poblada de musulmans dissidents i prou allunyada de la capital tunisenca, la seva ocupaci\u00f3 no havia d’inquietar el sult\u00e0, ni de repercutir negativament en les relacions comercials catalanes amb els berbers. El fet d’\u00e9sser una important escala en les rutes de cabotatge feia que hom hi pogu\u00e9s treure bons beneficis en taxes portu\u00e0ries, mentre que la seva proximitat al continent la convertia en una base excel.lent d’operacions cors\u00e0ries i de penetraci\u00f3 cap a \u00c0frica. (Ulisses).<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Un cop annexionada Gerba, l’almirall Roger de Lloria,\u00a0amb quin t\u00edtol es va proclamar?<\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.-\u00a0“S\u00f3c dels que consideren la poesia com una fe amb la vida<\/em>“. Jos\u00e9 Hierro.<\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-\u00a0<\/span>\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h3>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0\u00a0 El darrer transatl\u00e0ntic d’aquest any ancorat al port de Palam\u00f3s (Costa Brava-Catalunya-naci\u00f3 d’Espanya),-de les vuit del mat\u00ed a les cinc de la tarda del passat 10 de desembre-el Saga Ruby, de bandera maltesa, de 191 metres d’eslora i una capacitat per a 670 persones, va salpar de Southampton (Regne Unit) per fer un viatge […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[651],"tags":[26070,26074,2584,26073,1081,26072,10991,2540,707,26066,76,1320,26078,1368,26077,1216,10955,1561,71,257,24264,34730,26071,2346,2057,9633,21141,24256,26069,21049,26068,26079,26075],"class_list":["post-3590","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-palamos","tag-saga-ruby","tag-atractius","tag-ceoe","tag-consignataris","tag-costa-brava","tag-economic","tag-espoli","tag-europeus","tag-generalitat","tag-gerba","tag-girona","tag-govern","tag-honrada","tag-impostos","tag-integritat","tag-john-f-kennedy","tag-latur","tag-mediterrania","tag-mon","tag-nacio","tag-normes","tag-palamos","tag-passatgers","tag-placa","tag-port","tag-retallades","tag-roger-de-lloria","tag-servidors","tag-sorpresa","tag-taxa","tag-transatlantic","tag-unipersonal","tag-viatjers"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-VU","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3590"}],"version-history":[{"count":28,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3627,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3590\/revisions\/3627"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3590"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3590"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3590"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}