{"id":384,"date":"2009-09-26T18:17:41","date_gmt":"2009-09-26T17:17:41","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=384"},"modified":"2009-09-27T20:17:30","modified_gmt":"2009-09-27T19:17:30","slug":"doble-objectiu-harry-black-y-el-tigre","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2009\/09\/26\/doble-objectiu-harry-black-y-el-tigre\/","title":{"rendered":"Doble objectiu: &#8220;Harry Black y el tigre&#8221;"},"content":{"rendered":"<h3 style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #d02e38\"><a href=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2009\/09\/013.jpg\"><img data-recalc-dims=\"1\" loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-388\" src=\"https:\/\/i0.wp.com\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/files\/2009\/09\/013-600x450.jpg?resize=600%2C450\" alt=\"\" width=\"600\" height=\"450\" \/><\/a>Per m\u00e9s anys que passin hi han fets i moments de la nostra vida que no oblidarem mai. Al menys mentre al cervell tinguem viues, les suficients c\u00e8l.lules cerebrals per poder pensar i recordar. I \u00e9s aix\u00f2 que, de manera immediata, ho passo de la mem\u00f2ria a paraules escrites i d&#8217;aquestes als lectors d&#8217;EL PUNT digital. El mateix temps puc pensar i recordar infinitat de fets, coses i colors. I els hi ho puc explicar, tamb\u00e9, a viva veu. No existeix maquinari m\u00e9s perfecte sobre la fa\u00e7 de la Terra. De tant que ho podem gaudir -malauradament tothom no- ho oblidem. Ens desvivim per les llaunes del &#8220;hardware&#8221; i menyspreem la m\u00e9s gran perfecci\u00f3 humana: el propi maquinari cerebral.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;I \u00e9s, acertadament, aquest que em fa pensar, recordar, colorar i reviure un fet de fa 50 anys (1959-2009). M&#8217;hi trobo. Hi s\u00f3c. Torno enrere: surto del teatre-cinema Fontova, de Calonge. La foscor d&#8217;un vespre hivernal. Veig\u00a0 a l&#8217;Antoni amb la seva moto i que, esperitat, tornava cap a el cinema Carme, de Palam\u00f3s a portar-hi una de les dues pel.l\u00edcules de la sessi\u00f3. En aquells anys a tots els cinemes es projectaven dues pel.l\u00edcules. Una, en color, nord-americana; l&#8217;altre, espanyola, en blanc i negre. Pensar en un cinema en catal\u00e0 era una utopia. Com tamb\u00e9 ho era pensar en la llibertat i\u00a0en la democr\u00e0cia durant la dictadura nacionalista del general Franco.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;Ja no vaig veure ning\u00fa m\u00e9s al carrer. Em vaig dirigir, cames ajudeu-me, cap a el Mas Ponsjoan,\u00a0una casa de pag\u00e8s situada a les afores, lluny. Les escasses i \u00faltimes llums, esmorte\u00efdes, em deien que les fileres de cases s&#8217;havien acabat. D&#8217;en\u00e7\u00e0 aquell moment, fosc com una gola de llop. Nom\u00e9s uns espais de claror t\u00e8nues quan la lluna treia el cap entre una escletxa de n\u00favols de siluetes fantasmag\u00f2riques. Un calfred terror\u00edfic em privava d&#8217;un respir assossegat. Les cames em fallaven. Arreu veia els seus ulls d&#8217;una crueltat aterridora brillants com el foc. De la seva boca oberta sobresortien unes dents incisives entre dos ullals estripadors. Les rames i les fulles dels arbres hi acompanyaven agitades pel vent amb un so de por. D\u00e9u meu!, comen\u00e7ava a entreveure la min\u00fascula llum del Mas Ponsjoan. Els avis m&#8217;esperaven per sopar. Despr\u00e8s d&#8217;una estona a la vora del foc, aniria cap a el llit escalfat amb una rajola cremant i embolicat amb paper de diari. Per\u00f2 aquest pensament momentani no apartava el de l&#8217;enorme tigre\u00a0 assass\u00ed que en un poblat de l&#8217;\u00cdndia es menjava centenars de persones. Diuen que \u00e9s el &#8220;rei asi\u00e0tic&#8221; perqu\u00e8 tots els altres animals li tenen por. Aquest \u00e9s el tema de la pel.l\u00edcula causant d&#8217;aquesta situaci\u00f3 que els hi acabo d&#8217;explicar. Despr\u00e8s de 50 anys encara em fa basarda. No l&#8217;he pogut oblidar mai. Dirigida per Hugo Fregonese \u00e9s una producci\u00f3 del Regne Unit que es va estrenar l&#8217;any 1958. El seu t\u00edtol: &#8220;Harry Black\u00a0y el tigre&#8221;, protagonitzada per Stewart Granger y Barbara Rush argumenta els fets reals d&#8217;un tigre assass\u00ed de persones que va assolar uns pobles de l&#8217;India causant nombroses v\u00edctimes. La situaci\u00f3 va arribar a ser tant greu, que al Govern no li va quedar cap m\u00e9s remei que contractar a un m\u00edtic i expert ca\u00e7ador, Harry Black que haur\u00e0 d&#8217;acabar amb l&#8217;amena\u00e7a despr\u00e8s de rec\u00f2rrer les zones m\u00e9s inh\u00f2spites de l&#8217;India. Si alg\u00fa est\u00e0 interessat en veure aquesta pel.l\u00edcula pot intentar aconseguir-la en el Museu del Cinema de Girona.&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-Finalment dir-lis que els anys cinquanta, a l&#8217;\u00c0sia, hi havien\u00a0en estat salvatge 100.000 tigres. Actualment en queden entre 5.000 i 7.000, \u00e9s un animal en extinci\u00f3. Els motius els comprendr\u00e0n r\u00e0pidament. Per la pell del &#8220;rei asi\u00e0tic&#8221; es paguen 10.000 d\u00f2lars unitat, aix\u00ed com tamb\u00e9 es venen diferents parts del seu cos. Aix\u00f2 ha fomentat un comer\u00e7 il.legal per part de bandes criminals; la destrucci\u00f3 del seu h\u00e0bitat natural i l&#8217;indifer\u00e8ncia governamental. Voldria finalitzar el tema demanant al meu company dels BLOGS d&#8217;EL PUNT digital, Dani Coll, i expert en cinema si em pot dir quelcom sobre la pel.l\u00edcula que tracta aquest text.<\/span><\/h3>\n<p style=\"text-align: justify\">&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0 <strong>LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior: l&#8217;edifici Empire State Building, de Nova York, va ser inaugurat el primer de Maig del 1931, abans del previst, i va costar 45 milions de d\u00f2lars.<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 LA PREGUNTA de la setmana.- Quan parlem de la Borsa de Nova York, no podem deixar d&#8217;esmentar la NYSE. Qu\u00e9 vol dir, doncs, aquest nom?<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana: <em>&#8220;La publicitat no \u00e9s el cinqu\u00e8 poder, per\u00f2 la premsa lliure nom\u00e9s pot viure si existeix la publicitat.&#8221; Manuel de El\u00e9xpuru.<\/em><\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong><em>&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/em><\/strong>\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per m\u00e9s anys que passin hi han fets i moments de la nostra vida que no oblidarem mai. Al menys mentre al cervell tinguem viues, les suficients c\u00e8l.lules cerebrals per poder pensar i recordar. I \u00e9s aix\u00f2 que, de manera immediata, ho passo de la mem\u00f2ria a paraules escrites i d&#8217;aquestes als lectors d&#8217;EL PUNT [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1209],"tags":[1321,1322,1319,1306,1313,1310,3,939,541,1315,1311,1320,1323,1309,1324,1314,1312,1228,1307,1318,1308,1316,1317],"class_list":["post-384","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-doble-objectiu","tag-assolar","tag-bandes","tag-cacador","tag-cellules","tag-celluloide","tag-cerebral","tag-cinema","tag-comerc","tag-extincio","tag-fantasmagoriques","tag-foscor","tag-govern","tag-habitat","tag-humana","tag-indiferencia","tag-mas-ponsjoan","tag-pellicula","tag-pell","tag-pensar","tag-persones","tag-recordar","tag-terrorific","tag-tigre"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-6c","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=384"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":393,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/384\/revisions\/393"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=384"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=384"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=384"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}