{"id":4018,"date":"2012-03-24T15:37:23","date_gmt":"2012-03-24T14:37:23","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/?p=4018"},"modified":"2012-03-24T15:37:23","modified_gmt":"2012-03-24T14:37:23","slug":"deixeu-que-els-nens-sacostin-a-mi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/2012\/03\/24\/deixeu-que-els-nens-sacostin-a-mi\/","title":{"rendered":"“Deixeu que els nens s’acostin a mi…”"},"content":{"rendered":"

\u00a0\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0\u00a0 <<Deixeu que els nens s’acostin a mi, no els ho impediu, perqu\u00e8 dels que s\u00f3n com aquests \u00e9s el Regne de D\u00e9u. Jo vos asseguro: aquell que no rebi el Regne de D\u00e9u com a nen, no hi entrar\u00e0.>> “I abra\u00e7ava els nens, i els bene\u00efa posant les mans sobre d’ells”. (Mc 10, 14-16). Aquestes paraules les deia Jes\u00fas a Judea, a l’altra banda del Jord\u00e0.<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Unes altres paraules que, mai per mai, ning\u00fa no podr\u00e0 entendre: “Si jo moro, pitjor per a mi, per\u00f2 anir\u00e9 al parad\u00eds…”. Les va dir Mohamed Merah, l’autor conf\u00e9s de la matan\u00e7a de Tolosa de Llenguadoc, que va enregistrar amb una c\u00e0mera el seu atac contra l’escola jueva en qu\u00e9 van morir un professor i tres alumnes, aix\u00ed com l’assassinat a Montalban dels paracaigudistes de l’ex\u00e8rcit franc\u00e9s.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Qui mata d’aquesta manera tres infants que eren la representaci\u00f3 absoluta de la inoc\u00e8ncia, bonesa, efecte, tendresa i el somriure de la vida; all\u00f2 que m\u00e9s estimaven els seus pares i avis i que, perqu\u00e8 els seus fills i n\u00e9ts poguessin viure, haguessin ofert gustosament la vida pr\u00f2pia, no pot anar a cap parad\u00eds. Tampoc hi poden anar, de cap manera, els qui bombardeixen a poblacions civils aliens a objectius militars i miserables guerres, assassinant a dones, homes, ancians i nens. All\u00e0 on no hi ha seny, hi campa la viol\u00e8ncia i aquesta duu m\u00e9s viol\u00e8ncia. Male\u00eft sigui, per sempre, el complexe militar industrial. De la mateixa manera ho siguin els provocadors de tantes guerres en les que s\u00f3n maltractats,\u00a0ferits i assassinats tants nens i nenes.\u00a0Hi ha c\u00ednics mandataris que s’emplenen la boca parlant de pau, per\u00f2 consenteixen que en\u00a0els seus pa\u00efsos es\u00a0fabriquin i venguin armes que serveixen per matar en aquestes male\u00efdes guerres.<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

<\/span><\/span><\/span>\u00a0\u00a0 Molt b\u00e9 ho va proclamar el reverend Martin Luther King Jr., el 10 de desembre de 1964, a Oslo amb motiu del lliurament del Premi Nobel de la Pau: <<Tinc la gosadia de creure que els pobles d’arreu poden tenir di\u00e0riament tres \u00e0pats per al seu cos, educaci\u00f3 i cultura per a la seva comprensi\u00f3 i dignitat, igualtat i llibertat per als seus esperits. Crec poder reedificar el que els homes han destru\u00eft. Crec tamb\u00e9 que la humanitat un dia es doblegar\u00e0 davant l’altar de D\u00e9u i ser\u00e0 coronada amb el triomf sobre la guerra i el vessament de sang, i la bona voluntat no violenta proclamar\u00e0 el seu regne sobre la terra. “I el lle\u00f3 i l’anyel jauran l’un al costat de l’altre en harmonia. I cadascun viur\u00e0 sota la seva vinya i figuera i ning\u00fa els espantar\u00e0.>>\u00a0“Encara crec que vencerem”.\u00a0I aix\u00ed va ser. La vict\u00f2ria de Martin Luther King Jr., ha estat apote\u00f2sica.<\/span>\u00a0<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0\u00a0 Si tenen a b\u00e9, poden puntejar l’adre\u00e7a de v\u00eddeo seg\u00fcent:Io7k-RMHEA4<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————————-<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

\u00a0<\/span><\/h4>\n

El Deure i la Gl\u00f2ria<\/span><\/h4>\n

\u00a0\"\"<\/a><\/span><\/h4>\n

Un president sense por i molt estimat pel seu poble<\/span><\/span><\/h4>\n
\n

\u00a0<\/span>“5000 nens indis sense escola”<\/span><\/h4>\n

El 5 de febrer de 1963, el president John F. Kennedy, va\u00a0enviar un missatge de 10.000 paraules al Congr\u00e9s, sobre\u00a0les malalties mentals. El 7 avisava als seus compatriotes: <<Recordem cada mat\u00ed i cada nit el consell del meu pais\u00e0 de Boston, el reverend Phillips Brooks: <<No demaneu una vida f\u00e0cil. \u00a1Pregueu per ser homes forts! No demaneu feines iguals a les vostres possibilitats. Demaneu for\u00e7a per\u00a0reptes dif\u00edcils>>.<\/span><\/span><\/h4>\n

El 8 de febrer va dedicar\u00a0altres 8.000 paraules al problema de millorar la salut de la naci\u00f3; el 14, 8.000 paraules a la joventut, i el 21, 12.000 paraules a les necessitats dels ciutadans ancians de la naci\u00f3. El 5 de mar\u00e7 va dir a una delegaci\u00f3 que representava als indis americans: <<S\u00e9 que quan em vaig fer c\u00e0rrec de la presid\u00e8ncia, una de les coses que em van preocupar m\u00e9s era el fet de que hi havia prop de 5.000 nens indis que no tenien escola a on anar. Ara hem constru\u00eft aules per gaireb\u00e9 7.000 en els dos\u00a0darrers<\/span><\/span>\u00a0anys>>.<\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

El 14 de setembre de 1963, a Bismarck, Dakota del Nort,\u00a0Robert Kennedy,\u00a0Fiscal General dels Estats Units, va recon\u00e8ixer davant el Congr\u00e9s d’Indis Americans\u00a0que els nens indis rebien una educaci\u00f3 insuficient, que els indis estaven mal allotjats, tot sovint sense feina, i que la seva situaci\u00f3 sanit\u00e0ria era\u00a0la pitjor de qualsevol grup racial dels Estats Units. Va denominar la situaci\u00f3 dels indis\u00a0com <<tr\u00e0gicament ir\u00f2nica>>\u00a0davant del fet de que eren l’\u00fanic grup del pa\u00eds que tenien el dret d’anomenar-se <<els primers americans>>.\"\"<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0<<Els primers americans dels Estats Units, s\u00f3n ara els\u00a0\u00a0\u00a0 \u00faltims>>. (Robert F. Kennedy).<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

Si tenen a b\u00e9, poden veure el v\u00eddeo seg\u00fcent:1yRR08eqoLo<\/a><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/h4>\n

————————————————————————<\/span>E<\/span><\/span><\/span><\/span><\/span><\/span>l naixement d’una naci\u00f3.Qu\u00e8 \u00e9s Catalunya<\/span><\/span><\/h4>\n

*LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’en\u00e7\u00e0 del segle XIII i per concessi\u00f3 reial, es constitu\u00ed un consell restringit integrat pels consellers o jurats, els quals eren elegits pels mateixos prohoms. El r\u00e8gim municipal fou semblant a totes les ciutats dels regnes de la Corona: batlle o just\u00edcia, magistrats locals i Consell. A Barcelona, el govern municipal era constitu\u00eft per dos organismes: el trentenari, un consell redu\u00eft encarregat de les funcions executives, i el Consell de Cent que progressivament esdevingu\u00e9 merament consultiu. A Ciutat de Mallorca, exist\u00ed tamb\u00e9 un organisme doble de govern: el Gran i General Consell i un Consell Menor o Consell de Trenta, que actuava com a diputaci\u00f3 permanent. (Ulisses).<\/span><\/span><\/h4>\n

* LA PREGUNTA de la setmana.-\u00a0 Per quin motiu Montpeller fou c\u00e8lebre a tot Europa?<\/span><\/span><\/h4>\n

*\u00a0\u00a0 EL LEMA de la setmana.- “El millor remei contra la tristesa \u00e9s aprendre alguna cosa”. <\/em>M.H. White.<\/span><\/span><\/h4>\n

———————————————————————–<\/span><\/span><\/h4>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0 <<Deixeu que els nens s’acostin a mi, no els ho impediu, perqu\u00e8 dels que s\u00f3n com aquests \u00e9s el Regne de D\u00e9u. Jo vos asseguro: aquell que no rebi el Regne de D\u00e9u com a nen, no hi entrar\u00e0.>> “I abra\u00e7ava els nens, i els bene\u00efa posant les mans sobre d’ells”. (Mc 10, […]<\/p>\n","protected":false},"author":19,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"jetpack_post_was_ever_published":false,"_jetpack_newsletter_access":"","_jetpack_dont_email_post_to_subs":false,"_jetpack_newsletter_tier_id":0,"_jetpack_memberships_contains_paywalled_content":false,"_jetpack_memberships_contains_paid_content":false,"footnotes":"","jetpack_publicize_message":"","jetpack_publicize_feature_enabled":true,"jetpack_social_post_already_shared":false,"jetpack_social_options":{"image_generator_settings":{"template":"highway","default_image_id":0,"font":"","enabled":false},"version":2}},"categories":[1],"tags":[26178,26176,993,1693,26175,11136,1216,26177,26179,26180,1740,1648,473,11062,26174,454],"class_list":["post-4018","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","tag-apats","tag-civils","tag-guerres","tag-indis","tag-inocencia","tag-jesus","tag-john-f-kennedy","tag-jr","tag-laltar","tag-lleo","tag-martin-luther-king","tag-nens","tag-paradis","tag-pares","tag-regne","tag-violencia"],"jetpack_publicize_connections":[],"jetpack_featured_media_url":"","jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_shortlink":"https:\/\/wp.me\/pagkjY-12O","jetpack-related-posts":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/users\/19"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4018"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4047,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4018\/revisions\/4047"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4018"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4018"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/enricfigueras\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4018"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}